Sobre com la cultura culinaria d'un país acaba en un altre, causant implosions cerebrals severes

O, dit d'una altra manera, com vaig acabar descobrint que els bagels holandesos donen mil voltes als anglesos, tot i que aquests tenen el seu tret de sortida en aquesta illa que, ara, ha decidit separar-se del continent - ningú els havia dit mai que ja ho estaven? -.

En fi, que diumenge passat vaig estar fent bagels a casa. Era una cosa que m'havia promès a mi mateixa, més que per mi, per me germana. Ja quan vam estar a Londres i van servir d'esmorzar a me germana, vaig pensar que algun dia en faria a casa. Al final, i com sempre passa, ho vaig anar deixant fins que, l'estiu del 2016, a Àmsterdam, em va tornar a picar la curiositat. Resumint, que han hagut de passar sis anys perquè, finalment, m'hi hagi posat. Per la via ràpida, també s'ha de dir. Vaig comprar un preparat per a bagels a HEMA i diumenge va ser el gran dia. Estan força bons, però ara que ja he trobat la recepta a Bagels & Beans, crec que tiraré d' improvisació - per allò que la pela és la pela -.

I aquí teniu les fotos, per fer-vos enveja, mwahahahaha!

Quan els faci de collita pròpia, riurem. Només espero que pugin una mica més - i que no me'ls hagi d'endur a l'habitació perquè fermentin en un ambient més "càlid" - i quedin més dauradets - ja sé, ja sé, els podria haver deixat més estona al forn però, coneguda la meva experiència amb els forns i els temps de cocció, no era prudent -.

Whatever. Ens veiem pròximament. Sigueu prudents, mireu-vos Boku no Hero Academia i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Menys aquells amb semblança inexplicable al peix globus; a vosaltres ni aigua! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!