Sobre com ser una avançada als temps pot ser un llast a la vida. Crec.

Doncs sí, m'agrada pensar que vaig una passa pel davant i que el temps és una marioneta a les meves mans. Un titella que es mou al ritme ondulant que marco amb les meves pròpies mans. Quan jo torno, el temps i els fets tot just comencen el camí, ha!

O això pensava fins que, consultant a St. Google, he vist que el període de Quarsema va de mitjans de febrer a finals de març, cosa que m'ha fotut els esquemes en l'aire i m'ha fet perdre la fe en la meva pròpia capacitat d'anticipació. I per què, innocent de mi, creia que li havia passat la mà per la cara al temps? Doncs perquè les festes religioses me la bufen. Així de simple - i us ho diu una que va estar escolaritzada pràcticament tota la vida en una escola de monges i que esperava amb candeletes que arribés la setmana santa per enviar a prendre pel cul els estudis -. Total, que jo creia que estava innovant i sent una rebel... però no. Si esperava que fer brunyols de l' Empordà a mitjans de febrer es veiés com un acte temerari i arriscat, una fita apta només pels més valents, anava molt equivocada. De sobte, em sento molt decebuda amb mi mateixa...

Sigui com sigui, la gran notícia és que, dissabte passat, em vaig passar prop de quatre hores i mitja a la cuina fent brunyols, em vaig ventilar jo soleta mitja ampolla d'anís - que no va acabar pas al meu fetge, com certes persones van pensar - i vaig acabar d'oli i sucre fins els colzes. Tota una tarda cuinant, prop de 100 brunyols en perfecte estat, i jo només me'n vaig menjar cinc! Cinc mísers brunyolets! De jutjat de guàrdia, Tubercles.

No me'ls han criticat gens, així que, suposo, he passat la prova de foc. És la primera vegada que en faig - fins ara, sempre els feia me mama - però aquesta vegada, m'ha tocat a mi. La veritat és que m'he quedat amb ganes de fer-ne més. Aviam si trobo la recepta pels bunyols de poma, que també estaven molt bons. Si us pica la curiositat sobre com fer-los, ja teniu la recepta aquí. És qüestió d'intentar-ho.

A banda d'això, acabo d'apuntar-me dues novetats editorials bàsiques - com diria certa professora de biologia de batxillerat - pels amants de la ciència ficció i la fantasia, i els fans indiscutibles de la Laura Gallego.

El primer dels dos llibres és una reedició d'una novel·la que va escriure quan tenia 23 anys i que va guanyar no-sé-quants premis - m'és igual, jo no llegeixo a la Laura Gallego pels premis sinó perquè els seus llibres shine bright like a diamond! -. El segon, El bestiari de l'Axlin, és el primer llibre d'una nova trilogia i, si l'estètica de la portada fa honor a la seva homòloga "L'ombra del vent", no me'l puc perdre - ja estic salivant... -. Un any més, tindrem un St. Jordi interessant - com vingui a signar llibres, aquí la menda es passa el dia sencer fent cua si cal -.

Res més per part meva, que tinc molt anime acumulat i m'està començant a fer mal veure com em suplica cada vegada que, sense adonar-me'n, passo per la carpeta de descàrregues. Pobrissó...

Apa, benvinguts als Jocs de les Lletres. Que comenci la setantena segona edició de Les Llistes de Sant Jordi! Una, dues... GO!

Recordeu que encara fa fred i us heu de tapar, no us passi com a mi, que ja van tres refredats aquest hivern! I no oblideu mai, mai, mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Encara que no contesteu els mails - eh, Txell -. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ni flowers, però he escrit "llibres i bunyols" a Google
i m'ha sortit això xD