Nalataia, Mare Tubercle

Eh que abans us comentava que avui estava força desmotivada? Bé, doncs sóc una persona que es mou per impulsos, i aquests solen ser bastant simples. Ja ho sabeu, no sóc gaire complicada: a mi em regales una piruleta i sóc feliç, així de fàcil. I com que sóc tan simple, és molt senzill animar-me, per exemple, amb una tassa de te calentona. I això he fet: prendre'm una bona tassa de te mentre estudiava alemany i, vés per on, oli en un llum! Ara estic d'energia fins al cul, cosa que no vol dir que us escrigui un monòleg de metre i mig: NO. Però sí us faré una recomanació (recordeu quan feia recomanacions a tort i dret? Jo tampoc) . A TV3, tots els diumenges, després de les notícies, fan un petit espai dedicat a la xarxa que té per nom "Espai Internet". Molt sovint, les pàgines que hi surten i les aplicacions que presenten no m'importen i/o interessen el més mínim però, coses de la vida, avui hi feia un cop d'ull i he vist una entrada sobre una web que oferei...

Habemus Stegosaurus! Ja ha nascut, per fi ha sortit de l'ou, tot i que li va costar una mica. De fet, em vaig sentir molt com el Dr. Grant quan ajuda al velociraptor a sortir de l'ou: jo també vaig haver d'enretirar la closca perquè no hi havia manera que ell sol se'n sortís xD . S'ha passat dos dies de més en aigua, a veure si així creixia un xic més... i ho ha fet, però la diferència tampoc mata. Ara només li falta nom i lloc a la meva habitació. Oh, i esperar que no es deshidrati i quedi fet una pansa. Per cert, és més bufó al natural, tot i que de cara fot força por. I és tou, potser no com una esponja però si com una gelatina molt dura. I llefiscós. De fet, quan vaig llençar l'aigua on el tenia mentre era a l'ou, es va formar una escuma comparable a la que fan els cigrons o les llenties cuits i envasats. Molt estrany. Tubercletes i Tuberclets, avui estic molt desmotivada, tantíssim que, quan he anat a votar, m'he estat cinc minuts...

Wir befehlen zu viel. Wir gehorchen zu viel. Wir leben zu wenig. "Eine Leichenrede" - Kurt Marti Jo hi afegiria un "Wir arbeiten zu viel" també perquè, mirant el calendari, això és el que faré fins a mitjans de Gener: treballar, treballar i mortificar-me les festes. El treball ens fa lliures, diuen. Sí, segur. Faré més hores que un rellotge. Damn life. I jo que volia gaudir d'un Nadal en família (que no la meva, sinó els meus cosins petits) ... doncs dues pedres: ni nens ni res. S'ha de tenir mala sort. Whatever. Canviant de tema, i de registre, us vaig explicar que m'havien regalat un ou de dinosaure? No? Ja pot ser; tinc tantíssimes coses pendents d'explicar o que voldria explicar però que, per una raó o l'altra, mai surten a la llum, que no sé què he dit i què no. Total, que pel meu aniversari em van regalar un ou d'aquells que poses en aigua i, passats un parell de dies, surt una bèstia prehistòrica. Doncs bé, fins ahir ...

Ara que la Digifebre ha tornat a les nostres vides, i ignorant la nova temporada, molts fansubs s'han llençat en caiguda directa a recuperar l'honor i la dignitat d'aquesta franquícia que, us poseu com us poseu, supera a Pokemon i de llarg. Arreu trobes re-edicions i re-traduccions de la primera temporada de Digimon: en anglès dual i amb subtítols, en castellà dual i amb subtítols, amb una única pista d'àudio i així fins a l'infinit i mes enllà, Bé doncs, fa uns dies, em van enviar un link de Telegram perquè em mires l'edició BD de Digimon amb l'àudio d'aquí, el que mola, no la barrabassada anglesa. Em va picar el cuquet de la nostàlgia i, tot i tenir la sèrie completa en DVD amb àudio castellà, vaig pensar "Calla, busca-la." I així he passat aquest lluminós matí de diumenge: buscant Digimon. I fent feina d'alemany, és clar, que no tot és diversió i parranda (ole, ole!) . La primera opció sempre és Nyaa, més que res perquè suposa u...

Ahir us deia que Digimon tornava a les nostres pantalles. Que després de 15 anys, aquelles bèsties estranyes i digitals, mil cops millors que els incomprensibles Pokemon, tornaven amb una nova temporada. I jo frisava per veure-la. També us vaig explicar que serien sis parts, sis doloroses entregues separades per mesos d'agònica espera. El que no vaig donar va ser la meva opinió. Bé, doncs ara ja ho puc fer. Per punts (necessito aclarir-me les idees) . Atenció, que pot haver-hi spoilers, eh!

Per fi! Per fi! Digimon ha tornat! Per fi! Avui mateix s'han estrenat els quatre primers capítols (de 32 que s'emetran) i ja friso per veure'ls. Llàstima que ens toqui esperar a l'Abril de l'any que ve per veure els següents, però en fi.  Pel que he pogut llegir, són sis sagues, de quatre capítols cada una. L'estil em recorda una mica a la segona temporada de Durarara!, que també ha estat dividida en parts i emesa per torns. Una putada, si voleu la meva opinió: ja són ganes de fer-nos patir. Amb premeditació i traïdoria. Aquesta primera quatri-entrega té per nom Reunió ( 再会 ) . Imagino que tractarà sobre la dificultat pels joves d'establir una família pel seu compte i trobar una feina digna. Digo yo. D'entrada, per la quantitat de gifs que hi ha a Tumblr, la cosa promet. I sinó no em creieu... Riurem, riurem molt. M'ho passaré teta. Tinc grans expectatives pel que fa a l'anime, per descomptat, però el que més ganes tinc de v...

El cap de setmana passat va tenir lloc el Saló del Manga. Visita obligada, com sempre. Aquest any però, la companyia va ser força diferent, per no dir quasi inexistent. Entre horaris laborals mal combinats, exposicions i xerrades, tallers i amistats vingudes d'arreu, aquest Saló ha estat un dels més solitaris de la meva vida. No em queixo, cadascú s'ho munta com pot però, comparant-ho amb anys anteriors, aquest ha estat una mica tristot. Tantes hores pel meu compte, sense ningú amb qui parlar, riure o, simplement, passejar en silenciosa companyia, es va fer dur. De fet, estava tan poc motivada que no vaig fer ni una fotografia i, si no recordo malament, de disfresses bones n'hi havia moltes, sobretot en grup (coi, quina enveja...) . Però dir que estava sola, sola tampoc és encertat. Mireu a qui vaig recollir pel camí... Sembla petit, oi? Doncs proveu a carregar-lo tot el sant dia pel Saló i en parlem. Ni us imagineu els problemes que vaig tenir cada vegada que ...