Nalataia, Mare Tubercle

Holaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Q, q m'heu trobat a faltar Tubercles¿? espero q no, xq jo no he fet gens ni mika.... ¬¬ ai, ho havia d dir en veu baixa.... wajajajajajaja, era broma....¬¬ Nanos, qina Tramuntana....i q pesades q són ls gaviotes x la nit: feïen cada juerga al terrat d davant d casa dls meus avis...mguamguamguamgua....pesades. Ha estat una setmaneta tranqila, no ho puk negar, he fet res i m'he cansat molt, sí, sí, sí, sí. Poqes meduses, poqes onades x saltar, pok sol a la platja...tink ls cames blankes, sóc com un gelat a dos sabors: xoco mb llet per dalt i xoco blanca x sota. Ara però, l "millor" q em va passar va ser veure com al meu pare li pujaven ls peus al coll...sí Tuberclets: resulta q l seu cosí, és a dir, el meu tiet, té un mini-barco i ns va portar a fer un tomb: al principi tot bé xq conduia ell xo quan va passar l timó al meu pare....la cosa va canviar; no s q ho fes malament (nooooooooooooooooooooooooooooooooo, q va), s q anava cagadet...feia ...

Muaaaaaaaajajajajajajajajajajaja!!¡¡ Q com va a tothom¿? Esteu bé Tuberclets¿? Alguna picada d medusa¿? Algun amor d'estiu¿? Quelcom¿?........joooooooooooooooooo, m'aburruuuuuuuuuuuuu........ Ahir vaig estar a Tarragona i vaig acabar cremada fins la punta dl nas, i no pas d ls escales, com la mama, sinó d'un tal Sol....no sé, nkara no l conec i ja penso q és na mika fill d prostituteta....es q em va dexar efta un cromo.....x axò l títol d l'entrada: resulta q estava mb l papa i la mama al Mercadona i, com q akesta nit soparé amanida i l'haig d fer jo, he nat a buscar l q feia falta (ja sabeu: cervellets confitats d moskit, vísceres de cuca americana q són més grans q ls d cuca normal, potetes d vídua negra, salsa d sang d pollastre, vómits d xai i...q més¿?, ah sí.....olives, q no faltin ls olives.)....total, q el papa m'ha volgut seguir sigilosament (ja, ja, ja, ja....sigilosament, xò si se'l veu a tres kilómetres...mb l CAP q té, i les ORELLES q hi ha en...

Olaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa...Caraï, ja veig q durant l mes d juny no he fet res interessant (sns comptar exàmens, claro esta...). Dons axò, q ha estat un mes mogudet i jo us he ignorat x complert...jejejejejeje, he pasat d vosaltres com d ls caquetes dls nens petits....fiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuu. Però passa l q passa smpre: q no hi ha res a dir....bueno, tal vez...hauria d demanar perdò a la Rakel xq vaig suar dl seu aniversari (resulta q tendeixo a pensar q sóc mig elefant....por eso dl físico y tal...total, q penso q la memoria va d la mà i.........no m'apunto ls coses com caldria fer.) No tink excusa.....perdòòòòòòòòòòòòòòòòòò!!¡¡ Per l'any q ve...ja està apuntat, jejeje. Q més, q més...ah, sí: NYMA, dxa d'enviar-me sms o mails...saps q no ls contestaré....perds l temps; si vols res, espera a q acabi ls exàmens i ja parlarem...d debó, hi dik per tu xq em sap greu... Q més, q més...ah, sí: vaig anar a la platja dsprs d 2 llargs an...

Olaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Ja feïa dies q no ens llegiem, eh¿? Buff, qina feinada axò dls exàmens....xò no esta todo perdido, solo es un agujero en tu abrigo....se te van a caer los kleenex d papel y se te caera l moquillo... ( ¬¬ evidentement no és axí la lletra original...xo axí mola més....jejeje). Si teniu curiositat, és na cançó d'Ella Baila Sola...Sí, ja sé...sns comentaris Tubercles. Dons com dik al principi , tants dies estudiant.....acaben x afectar a ls neurones d la gent...i a ls meves concretament. Exacte, cada cop tik més cap allà q cap akí, y se nota, como tomar leche con isoflavonas d soja. Oooooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhhhh, fragment boníssim dl capítol 355 d One Piece. en Sanji esta literalment " on fire ".....o, altrament dit, " burning "......i quan dik burning, és literal: resulta q un home-lleó es vol casar mb la Nami i... - S'ha d tenir collons x casar-se mb ella ¬¬- Luffy - I tant....xò n l fons no és mala noia- Nal...

Uo!! Burning baby!!¡¡ Come on, come in...potser trobes alguna cosa interessant. Bé, per fi he acabat ls exàmens d'anglès, ja està tot i fet...i no ha estat gaire difícil...Ara toca l torn dls exàmens a la uni: 7 x ser exactes!!¡¡ Qina desgràcia, no s'acaben mai!!¡¡ Qina tortura. Sabeu q la Mama és un petit geni en potència¿? Mira, resulta q l meu pare va tenir un flax d'akells en ls q veus coses, t'il·lumines i penses q, x explicar-les als altres, ls ho has d dir encriptat...q passa, q et fas l'interessant, dius quatre coses xa sembrar la duda...i l'acabes cagant xq voy yo y lo descubro, jejeje. Vaja, com smpre em passa, tot allò divertit q ha passat (o com a mínim graciòs) se m'oblida, coses d l'alzehimer tuberculós precoç causat per les floridures primàries.......y todo eso a q venia¿? ah, si!!¡¡ q no tink tema x escriure. Vaya, q tink ls neurones n estat d latència indefinit i l cervell n vaga perpètua......fins demà per la tarda quan comenc...

Va, vinga...avui toka poema (i no, no té res a veure mb l títol...la culpa és dl vol.11 d Host...coses q diuen ls Hitachin...jejeje): LLums desde un racó fosc, s'encenen i sapaguen, fent pampallugues a la vida. Rostres que passen de llarg, històries que mai seran conegudes, desperten en un món que no els coneix i els oblidarà. Distàncies no sempre llargues que no pots creuar per por a caure. Camins enfangats per les misèries de la gent, cossos buits que es mouen per rutina, imatges en gris que es van succeint davant els nostres ulls. No hi ha moneda sense cara ni creu, cada dia, cada instant, els nostres records es van fent petits i el dolor sembla fer-se molt més gran, però sempre, a l'altra banda, trobem allò que ens fa avançar. Perquè no hi ha res impossible, res no és més bonic que somiar, perquè algun dia les llàgrimes deixaran de caure, algun dia les tenebres s'aclariran, tu segueix endavant, no dubtis, no t'at...

Uoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooo Tubercleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee eeeeeeeeeeeeeeeeeee eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees ...és l'entrada número 100!!!¡¡ Qina ilu!!¡¡ I no hi ha manera miyor d començar q cantant: anys i anys, per molts anys...moltes felicitats. Anys i anys, per molts anys ushodikdesdel'ordinadortotcantant (axò s'ha d llegir ràpid, sinó no cuadra mb la cançó...jejeje):... a la una, a les dues, a les tres...PER MOLTS AAAAAANYS!!¡¡ Tubercle!!¡¡ o fiu...com més us agradi ... Qina alegria poder celebrar mb vosaltres akest moment taaaaaaaaaaaaaaaan important, és magnífic, màgic... llàgrimes dsd l cel... M'agradaria dir i fer tantes coses q no sé x on començar: akesta tarda ha estat única, xo no pas n ...