Disfrutemos del amor sobre el ring de los luchadores de sumo...

Va, vinga...avui toka poema (i no, no té res a veure mb l títol...la culpa és dl vol.11 d Host...coses q diuen ls Hitachin...jejeje):
LLums desde un racó fosc,
s'encenen i sapaguen, fent pampallugues a la vida.
Rostres que passen de llarg,
històries que mai seran conegudes,
desperten en un món que no els coneix i els oblidarà.

Distàncies no sempre llargues
que no pots creuar per por a caure.
Camins enfangats per les misèries de la gent,
cossos buits que es mouen per rutina,
imatges en gris que es van succeint davant els nostres ulls.

No hi ha moneda sense cara ni creu,
cada dia, cada instant,
els nostres records es van fent petits
i el dolor sembla fer-se molt més gran,
però sempre, a l'altra banda, trobem allò que ens fa avançar.

Perquè no hi ha res impossible,
res no és més bonic que somiar,
perquè algun dia les llàgrimes deixaran de caure,
algun dia les tenebres s'aclariran,
tu segueix endavant, no dubtis, no t'aturis, la vida t'està esperant.


Nalataia...original dl 5.02.08




Apa dons...na nit Tubercles!!¡¡
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!



En realitat està picat xq no he volgut posar una foto millor......Atobe-sama, no has d ser tan tímid. No smpre sortim bé a les fotos.

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda