Nalataia, Mare Tubercle

Per primera vegada a la meva vida, m'agradaria poder dir que " Leer no sirbe pa na, teteh. Io no lo ago i mira, sohy algien en la vidah " perquè el passat 23 d'Abril va ser un dia trist per a mi.Quatre hores de les més frustrants de la meva vida... i mira que he tingut moments desesperants. Els presagis no eren gaire bons, tampoc ens enganyem: tots els llibres que espero amb ànsia surten a partir de Juliol. Però tampoc m'esperava la patacada que m'he fotut. Dimecres pel matí em vaig estar mirant l'especial de La Vanguardia sobre les novetats per St. Jordi però  no va haver-hi res que em cridés l'atenció, quelcom insólit perquè sempre hi ha algun títol que m'entre pels ulls, ni que sigui pels colors de la portada. Enguany res de res. Molt penós, tot plegat. Però tampoc era qüestió de perdre l'esperança (ara, si l'hagués perdut tampoc s'hauria notat la diferència) . La tarda va arribar i a mesura que la proximitat al centre es fe...

Si divendres us portava unes postres ben bones i de tracte fàcil... avui necessitareu ajuda divina per a superar el dia. Penediu-vos, seguidors de l'Altíssim, perquè El Príncep de les Tenebres, El Portador de Llum, ha creat la seva arma definitiva; ja no teniu escapatòria! No hi haurà racó prou segur ni al Cel ni a la Terra per amagar-vos de la seva ira! És indestructible! És incansable! I està aquí... Tubercles d'arreu, agafeu-vos bé les calces, perquè el vostre pitjor malson ha arribar: us presento la Mona-Pollo Infernal: Ja no teniu excusa: passeu-vos al costat ardent de la vida o condemneu-vos a una eternitat de núvols i cants gregorians! AAAAAAAAAAAAAAAGH! Esteu avisats. Fills de la Flama recordeu que... SOU TOTS MOLT MACOS!! I tenebrosament infernals! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Aquí encara no s'havia convertit en l'Anti-Crist. No s'ho ha pensat gaire abans de passar-se al costat fosc xD

Doncs mira, sí: feia temps que no deixava caure algun dels meus experiments culinaris per aquí. Tant Mimics i tanta tesina em porten de cul. Però avui m'estic prenent el dia amb calma, passo de enrabiar-me amb la Introducció i la resta de texts igual de perepunyetes. Pel moment, només m'he deixat endur per l'alemany... i ja tinc tots els deures de Setmana Santa fets, apa! Doncs parlant de postres (i abans que em submergeixi de nou en el fantàstic món dels papers en anglès) , avui m'ha picat la mosca de l'arròs amb llet. De fet, tot just acabava de recollir la cuina, que vist com la tetera petita em mirava i em deia "Usa'm! Usa'm!" . I m'ha fet pena. Així que he obert l'armari per a buscar una cassoleta per bullir l'aigua i... he divagat. Molt. Tantíssim que, enlloc de te, he fet arròs amb llet. Flipa. Aquesta nit tindrà una pinta... i la olor a llimona i canyella que m'ha quedat a les mans m'encanta, no com quan...

És la conclusió a la que tots hauríem d'arribar alguna vegada a la nostra vida: abandonar l'orgull però no la memòria. Experiències i records són les nostres millors armes. I admetre una derrota no ens fa perdre la guerra.  El treball de fi de màster m'està matant. Tinc els nervis al límit, en tensió: si em poseu una fletxa a les mans no necessitareu arc. Ni diana: tinc un munt de papers que estarien molt millor foradats. Una preocupació menys. Però aquest any, aquesta tradició tan nostra de cremar els apunts per St. Joan... em sembla que no. M'hauré de conformar cremant-los un altre dia, a soles, íntimament. És curiós el que pot arribar a fer el poder de la ment: fins fa quatre dies, encara donava per segur que el temps jugava al meu favor, que les hores no s'escapaven de mi, que tot tindria el seu moment, el seu tempo. Ingènua de mi, a dos mesos del final, ho segueixo pensant. Gràcies a la Deessa, existien els calendaris, eina de tortura ancestral que ens...

Tubercles tots, després de dures batalles, de nombroses baixes i de pèrdues irreparables, la guerra ha acabat. Tan sols ha quedat un combatent en peu... i us està escrivint aquestes línies!! Tomaaaaa! Tomaaaaa! I deien que no podria. I deien que m'enfonsaria abans d'acabar. I deien que em derrotaria. JA i mil vegades JA! Un programa d'ordinador no podrà mai amb mi, MAI ! Abans envio l'ordinador a la Lluna d'una coça. He dit. Vaja, que estic contenta i es nota. Sobretot en el meu nivell d'odi en sang, que ha disminuït considerablement en les dues últimes setmanes (tot i que el mèrit també és dels llibres) . Així doncs... Mimics  3 - Nalataia 4 En qualsevol cas, el model 3D del meu bitxo ja està acabat i vist per a sentència. I espero que passi la revisió amb nota o em tocarà desfer el camí i, tot i que només m'he passat dos dies amb les seves 24 hores cadascun barallant-m'hi, no em ve gens de gust haver de repetir experiència. Així que, ...