Nalataia, Mare Tubercle

Ahir ja us deia que, si teniu paciència, veuríeu recompensats els vostres esforços. Si més no, en part. I com que la Mare no diu mentides, aquí teniu la nova tanda de dolços d'aquest estiu! Per començar, us presento el Devil's Food Cake versió Cupcake: una mescla perfecta de xocolata i crema de formatge, indispensable si voleu alimentar al caneló abdominal. Les magdalenes acabades de sortir del forn. Algunes s'han desfet, però tinc la sospita que ha estat cosa dels motlles: alguns eren nous. Pel que he pogut veure, la magdalena s'hauria d'haver tallat en tres parts. Però sóc molt sapastre, així que en dues i au! El farciment és una crema de mascarpone, sucre lustre i mantega. I, per fi, les Devil's Food Cake! En falten algunes, reservades per a terceres persones que no se les podien menjar avui. Jo, que ja les he tastat, una mica més i ploro d'alegria. I per acabar (sí, només dos tipus de cupcakes diferents; mica en mica, no s...

Amb una mica (molt) de retard, us porto dos dels últims capítols de Kofi. Demà (i si sou prou pacients) toca entrada dolça, jijijiji. Apa, no feu dolenteries, eh!!! I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Aquesta és una de les moltes possibilitats que ofereix el Devil's Food Cake. A veure què n'opineu del meu demà ;)

Tubercles, it's been so long! Com anem? Acalorats, eh que sí? Per descomptat. Tot i que no avui: tanta pluja ha de refrescar d'alguna manera, no? Jo estic encantada amb aquest temps. Per dos motius: primer, ja no estic de vacances. No oficialment, com a mínim, per tant, me la pela el temps. Segon, si plou, el tros de terra que tinc davant de la finestra queda, automàticament, regat. I això vol dir que en uns dies tindré gespa. La vida sempre troba un camí! A més, que amb aquest temps de "merda", les visites al Jardí cauen dràsticament. Rodó. Estic feliç com una perdiu.

No importa si no enteneu la referència del títol de l'entrada: crec que jo tampoc la tinc clara però m'ha vingut bé. No us entretindré gaire, que avui no estic gaire per a jocs. La truita, que gira molt ràpid. Bé, ahir, després de passar-me el matí suportant calor, xafogor i gent a la feina, arribo a casa i em trobo la meva germana amb cara de xai a punt d'entrar a escorxar i em diu " Tataaaaaa, m'acompanyes al centre a comprar tint de henna? ", tota ella sucre i mel. Qualsevol li diu que no. Així que menja en un sospir, canvia't ràpid i vés a buscar el metro. Tot això sense tenir gaire clar ON havíem d'anar. Perquè la senyoreta no recordava on estava la farmàcia (detall important, veure més endavant) on havia comprat el tint l'estiu passat. Només tenia una pista: "Vaig passar per sota uns arcs". Au, espavila't! Encara sort que sempre he estat bona jugant al " ¿Quién es quién? ". I li dic " Vols dir la Plaça Reial,...

Hi ha poques coses millors que acabar de sortir de la dutxa. Molt poques. Aquesta sensació d'estar net, fresc, de no enganxar-se amb tot i tothom... mmmmh! Jo no ho canviava per res! Ara mateix estic a la glòria. I entretinguda. No sé si us sona que, per Nadal, els meus pares em van regalar unes maquetes d'uns tiranosaures de fusta. Bé, de fet, no va ser per Nadal sinó per Reis. En qualsevol cas, el resultat és el mateix: dues maquetes simples (molt simples) per a muntar i pintar. Però m'ha faltat el temps. Fins ara, mwahahaha!! Ara que ja no m'haig d'amoïnar més pel màster o per l'Alemany (by the way, ja tinc la matrícula feta pel pròxim curs... alumna de tercer, encara no m'ho crec) , em puc posar a fer altres coses totalment innecessàries i estúpides com muntar maquetes, escriure GranOtaku o mirar-me el fons d'escriptori si em surt de la ceba; el temps JA no és un problema per a mi, yujuuuuuuuuuu!

Sona el despertador i la Nalataia maleeix tots els sants, beatificats i per beatificar, i s'aixeca. L'Aixa dels Caròfits la saluda des del llit i totes dues es posen en marxa. Com que no són lentes ni s'adormen per les cantonades, un quart després de despertar-se, ja estan a punt. De fet, la Nalataia ha tingut temps de fer-se el llit (cosa que no torna a passar, en part perquè no li dona la realíssima gana i en part perquè alguns dels companys, al·lucinats per tanta sofisticació, li prenen el pèl i la nostra jove protagonista, a aquelles hores del matí, no està per hòsties...) .  Quan baixen a esmorzar, es troben la primera sorpresa desagradable: un trist sobao per persona! Un únic sobao per cap... Evidentment, això no ho saben fins que, tot innocència, un dels nois del grup (Diego , el Maño? Joan, el Veterà? Rínxols Jordi?) li demana a la cambrera que en porti més, si li plau, que no n'hi haurà per tots. I la senyora cambrera li contesta ufana " N'hi h...

Després de tantes hores davant de l'ordinador escrivint, reconstruint, llegint, batallant, modelant, tornant a començar, repetint passos, maleint, desesperant, plorant, cridant... Després de tants dies viatjant amunt i avall, invertint estones inexistents, deixant enrere família i amics, perdent els nervis i la salut, somiant en models reconstruïts... Després dels diners invertits, dels esforços a classe, d'hores robades a l'Alemany, de laments pel temps perdut a la feina, de dormir malament, de no arribar als límits d'entrega per falta de resultats, de córrer a última hora... Després de tot això, després de donar tant i rebre tan poc, només se m'acut una sola paraula: RATES Així, en plural. I que cadascú s'ho prengui com millor li sembli. El karma sempre torna i jo m'he encarregat que aquest es dediqués a planar sobre la persona que més estimo d'una manera quasi maníaca. Volia que tot li sortís bé. I ho he aconseguit. De la mateixa manera, pu...