Nalataia, Mare Tubercle

Oficialment, si em trenco una cama abans de les 23.59 d'aquesta nit, encara m'hauran de mantenir intacta un mes com a mínim! Interessant, eh? Be, tècnicament, hauria d'haver escrit abans, el divendres concretament, però degut a diversos malentesos i aparicions varies, no ha pogut ser fins avui. I si volia que fos divendres, no era res més que per pur sentimentalisme... ridícul. Comencem. Aquest divendres passat estava jo tan tranquil·lament a la Fundació Miró: un dia com qualsevol altre... o no. Tot depèn de què entengueu per "dia normal" (per mi, no ho va ser ) . Per començar, vaig arribar amb el temps una mica enganxat a les sabates (cosa poc habitual en mi) cosa que em va fer anar una mica de cul. El cas es que, un cop obert el museu, em va tocar passar la primera hora a l'exposició temporal (Let Us Face The Future) . Sona bé, eh que si? doncs no. És summament avorrit: passar-se una hora, UNA hora caminant pel mateix espai reduït, observant els matei...

Doncs això, notícia molt ràpida: durant l'agost del 2011 es posarà a la venta una edició especial del Volum 1 de One Piece , una edició especial numerada que conté pàgines a color, esbossos originals i notes del propi puny i lletra de l'Eiichiro Oda en format A3. Vaja, un luxe. I aquí teniu l'enllaç de la botiga d'importació, Kurogami, on es pot encarregar (previ registre): http://www.kurogami.com/b2c/index.php?page=pp_producto.php&md=0&ref=PUBLI00111 Evidentment, jo ja esperava un esdeveniment així d'important. Primera conseqüència: vaig registrar-me a principis de la tardor passada (de fet, esperant que arribessin altres coses per les quals vaig sol·licitar avís... i encara espero) . Segona conseqüència: no he pogut controlar-me i he fet la reserva! >w< kyaaaa! no puc esperar a l'agost... em bull la sang! BURNING!  Quines ganes tinc de posar-li la mà al damunt... espero que hi hagi stock disponible, que amb la sort que tinc semp...

Tubercles, no he superat la prova de foc... tot i saber com aniria la cosa. No he estat capaç de retenir les llàgrimes als ulls, no he estat capaç de mantenir-me ferma davant la situació. I ja és el segon cop. La primera vegada em va agafar per sorpresa: havia sentit els rumors, fins i tot m'ho havien confirmat però encara no ho havia vist... i ja sabeu que diuen: si no ho veus, no és real. Vaig buscar-ho... i vaig plorar (com poques vegades ho he fet) . I, fins ahir, vaig estar vivint amb la falsa esperança que la cosa no arribés a ser. Fins ahir. Fins ahir que vaig trobar-me amb el què és inevitable, amb el què ha d'arribar, amb el què toca ser per molt negar-ho. No obstant, havia d'esperar, no em veia amb cor, no amb tant poc temps per pair-ho, no quan la nit està caient sobre la ciutat i el son ens crida al seu costat... i així va ser. Vaig estirar el moment de la meva agonia fins al límit... fins a aquest matí. Un carreró sense sortida. Era el punt de no-retorn.  Quan...

Una Tubercle, fa poc, em va dir que estava una mica desconnectada del bloc... i no li faltava raó. No. Però es que hi ha tan poc a dir... i el que es pot dir, no ha de ser escrit aquí. Bé, potser una part si, jeje. A veure, ja sabeu que sempre m'estic queixant que la meva germana em pressiona quan estic a l'ordinador perquè ella també vol estar-hi (normal) ... doncs bé, des de el dimarts no més!¡ ja tinc portàtil! Siiiiiiiiiiiiii!¡ Visca!¡... ara només falta que em portin el router Wi-Fi i llestos! per fi podré escriure des de la meva habitació! Ara el problema el tindré amb la distància que ens separa a mi i a la cuina: ella té el meu te ¬¬ ... potser podria obrir un passadís entremig... serà qüestió de fer-ho sense que la meva germana se'n adoni... de moment, amb això del portàtil nou, encara estic una mica perduda: falten coses per configurar, falta entendre com funciona més de la meitat del sistema XD , falta decidir (de manera definitiva i, que consti, ÉS MOLT IMPORTAN...

Sé que volia explicar-vos alguna cosa important que m'ha passat... però no hi ha manera, així que us deixo un capítol de Bleach (l'últim que ha sortit) en el que veurem a un Hisagi una mica mmmmh... emocionat? exageradament emocionat? És bo, és bo XD Pot ésser que, en algun moment, no es vegi del tot bé. És a dir, que imatge i so no vagin a l'hora... mira, no faig miracles XD . En fi, això és tot (ostres! si que és curta l'entrada avui, no? doncs si, resulta que encara haig d'anar a llançar les escombraries... i fa fred, com més aviat ho faci millor) . Si no rieu durant el capítol, es que NO sou Tubercles ¬¬ ... i, igual que la Rangiku li diu a en Hisagi que és tot un gentleman , jo us dic que ... SOU TOTS MOLT MACOS! Adeeeeeeeeeeeeeeeéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Jajajaja, te pillé... XD

Aquest es veu millor, però al revés (s'ha d'evitar el copyright!¡ XD ) . - Enllaç a l'anime: http://www.dondakefansub.net/ - Enllaç al manga (anglès): http://manga.animea.net/level-e.html Gran, MOOOOOOOOOOOLT GRAN . Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!   Pobre Kraft ^^U, la que li espera...

Estic cansada, petites i petits meus (ara que hi penso, més petites que petits, que de nois n'hi ha pocs) , cansada de caminar, cansada d'aixecar-me aviat per anar a treballar però, sobretot, estic cansada de trobar-me amb fets inexplicables! fets paranormals! I no és broma. Deixeu que m'expliqui... avui, 15 de Gener del 2011, anava jo tan tranquil·lament cap a la parada del bus des del Botànic quan, sorpresa! hi havia una cua de, mínim, 100 persones per entrar al Museu Olímpic de l'Esport . I us preguntareu, perquè hi havia tanta gent davant d'un museu que, normalment, està més buit que una discoteca un dilluns? Fàcil (si, fàcil, però jo, personalment, no ho acabo d'entendre) : actualment, al museu s'hi exposa una rèplica, repeteixo, RÈPLICA de la Copa del món de futbol. I la gent feia cua per veure-la! la rèplica! És molt trist, molt trist. Hi havia famílies senceres que, com qui va de pic-nic, carregaven bosses amb menjar i beguda. M'imagino l'es...