Nalataia, Mare Tubercle

Mentes perversas, mentes inquietas rodeándose, a cada paso, de lagunas pútridas de recuerdos vacíos, sin saber quienes son, sin querer respirar. Siguiendo caminos acabados en ciudades derruidas, de altas torres, ya inexistentes, soleados prados quemados por la niebla... espesa amargura mezclada en el alma. Torbellinos de memoria, lúcidos momentos de dolor, enjaulados en párpados siempre cerrados. Tiempo, en movimiento, que nunca avanza, agudo cosquilleo recorriendo la mente en busca de algo que marchitar. Mentes tristes, mentes negras buscando algo más, siempre más. ......rosas caídas, por siempre heridas......

Tres escrits curts......cadascún d'ells per una ocasió concreta. El primer va el vaig escriure pel 25é aniversari de noces dls meus tiets.............al final no va veure la llum : ...més quan en les nits fosques no trobeu sentit a alló que guia el vostre esperit, recordeu tots els moments, que lentament han esdevingut, i mai us feu enrrera... El segon és una d ls meves paranoïes varies q se'm passen xl cap quan no tink res a fer : -Listen me: You've my heart, you've my mind............ but you never could have my soul. El tercer és una copiada molt béstia d'una frase d'un personatge de cómic....frase q em va impactar més en anglès q no pas en castellà: " - The strong live, the weak die - The true words Mr. Shishio taught me. But is being weak so wrong? I killed, but I didn't really want to kill them. Yes, in the rain, I smiled, but I was really crying...I was really crying!! "  - El fort viu, el...

Ulls perduts i mirades buides, somnis trencats entre parets de vidre, paraules que no tornaràn a les nostres orelles... quantes vegades hem desitjat que no acabés, quantes llàgrimes han caigut sense camí ni destí. Somriures que han caigut en un jardí d'espines, mans nues que aviat seràn cendra... Olors, ara tristes, que no volem recuperar. Errors provinents del dolor, seràn experiències pel nostre cor. Alló que no volem oblidar, finalment enterrat per sempre sota els nostres peus, cicatrius que mai seràn tancades. Impossible de trobar peró sempre buscat ...eternament simple... Certament trist...sobretot si tenim en compte q ho he aprovat tot, absolutament TOT!!! M'haurieu d'haver vist la cara...ni jo mateixa sabria dir quina era...........només puk dir q he bufat, com un globus kuan es desinfla......Ara tik molt mes trankila, sé q puk començar el curs q ve sns cap imprevist- xl q fa a ls notes evidentment, jejejeje -. ...

Weno mb una miketa d sort, passaré una semaneta a París...la ciutat de l'amor...la ciutat de la llum...la ciutat de Disneyland...com punyetes es digui. La veritat m'hagués agradat q hi anéssim tots, xo no ha estat possible...com ha dit la Kumba - cada any anem adjuntant a una altra persona -...L'any q ve en serem quatre, i el pròxim...amb una mika d sort...serem els cinc. La meva Nyma m'ha portat d'Egipte unes piràmides molt xules...li vaig demanar ls de debó, xo no ha pogut ser...bé, en realitat, li vaig demanar una foto d ls piràmides de Gizeh...xo la meva petitona sembla q no ho va entendre prou.....tot i així li agraeixo de debó ls piràmids, xq m'han fet molta ilusió, en realitat, tan aviat com he arribat a casa ls he posades a l'estanteria on hi tink la foto amb la Kumba i el Pacahuet. Kireko, gràcies xl mando dl vídeo...pots estar trankila, q el cuidaré com si es tractés d la personeta + important x mi...xq com m'has dit x telèfon...

Sembla q per fi he recuperat a algú q feïa tmps donava x perdut...ahir vaig estar parlant mb ell i em va fer molta ilu ^^ jiji. La veritat.....més q enfadada estava una mika desilusionada......al cap i a la fi, ell va ser el primer amik q vaig fer al arribar a una escola nova on tot em feïa molta por......i d'aixó ja en fa 10 anys, no podia (ni volia) estar enfadada mb ell indefinidament, fet i fet, tots ens equivoquem......la gràcia està en saber rectificar i, ell, ho ha fet.....de la mateixa manera, jo tmb ho faré xq reconec q em vaig deixar porta x la ràbia........... Tmb li vull demanar perdó a algú a qui vaig fer plorar sns motiu x culpa d'un rampell d'aquells q tink tant sovint......^^U Espero q tots dos pogueu perdonar q aquesta bala perduda amb la mala llet molt pujada d to...... A ls altres dues d qui ni tan sols he fet menció.........................................no us preocupeu, tot arribarà --> q no ha d xq ser dolent, eh!!?¿ <-- ...

Tink la sensació q, per fi, m'he tret del damunt la meva creu...la BIOKIMIKA!!!! MaRE MEVA...Mira q havia patit mb akest exàmen, xo sembla q el tink aprobat amb un 6.4. Ara, no sé si la nota és la de l'exàmen o bé la global q em qeda de curs...en tot cas crec q puk afirmar q estik aprobada. Ara només em falten x assegurar 3 assignatures...a veure q tal ¬¬, tot i q tink la lleugera sensació q no gaire bé, xo vaja...el mateix deïa de biokimika i ....mira!!! Per cert, em fan molt de mal els peus.....si algú coneix un bon remeï (i q no sigui l'aigua mb sal, siusplau ¬¬) q me'l digui, sino, em veig sns peus molt aviat jejejejeje A veure si torno a escriure alguna cosa q no siguin xorrades xq no crec q us importin gaire ls meves notes a la carrera, x tant......tot i així, trankils, q us mantindré informats.... Ja ns llegirem..Ciao!!!

No sé q és més cruel: si dir la veritat o callar i deixar passar els esdeveniments......miris com ho miris, al final, smpr hi ha algú q acaba perjudicat. El pitjor s q, molts cops,els culpables passen impassibles davant d la gent, som incapaços de culpar-los...xq ens han ensenyat a no fer-ho; és més fàcil atribuir la culpa a segones persones...xo, al final, sempre passa igual: és la gent q camina entretalladament qui acaba sent la víctima...................és molt molest, per no dir miserable... No sé quan va ser q vaig començar a pensar així...potser va passar quan aquest món on visc va caure en la deseperació, la mentira, la trampa, la por........on ens estàn portant? xq hem d'acabar d'una manera tan trista el nostre somni anomenta vida..............al final smpr m'acabo preguntant quan va ser q ens vam perdre......... el cel es trenca en mil miralls, una mà, de fina pell i dolç aspecte, acaricia suaument el cabell d'un infant. Adormit tímidamen...