Dies d'institut XVIII. És una bossa de patates

Bé, doncs ja és oficial: la histèria ha arribat a l'institut. Hi ha alguna força còsmica que s'està prenent moltes molèsties perquè no em tregui el títol de Tècnica de Laboratori Clínic i Biomèdic. Això, o els de l'empresa han subornat a algú per evitar perdre una treballadora més. Sinó, que algú m'expliqui perquè avui, quan he arribat al laboratori, me n'han fet fora als vint minuts.

De fet, ha estat molt còmic, tot plegat. Jo estava per allà, voltant i pensant què faria, si gels d'agarosa o seguir voltant indefinidament, quan ha arribat la meva tutora i l'he saludada. Quan ha sentit la meva veu, s'ha girat i m'ha mirat, no sabria dir si sorpresa o meravellada de veure'm allà, i m'ha preguntat "¿Què haces tú aquí?" i jo, innocent de mi, he contestat "Eeeh, pràctiques?" - al meu favor, diré que he pensat que m'estava retraient que fos en aquell laboratori concret, cosa que m'ha semblat igual d'estrany perquè hi entro constantment, però OK, tots podem tenir un mal dia i avui és dilluns, així que chill -. I aleshores, m'ha deixat anar la frase lapidària, la que m'ha condemnat a quedar-me a casa, "Pero se han anulado las prácticas. TODAS las prácticas ¿No te ha dicho nada?". Bé, evidentment, no, ningú m'ha avisat d'aquest canvi de rutina. Total, que ha contactat amb l'encarregada de recursos humans que gestiona els alumnes i aquesta li ha confirmat que sí, que les pràctiques de l'alumnat queden anul·lades temporalment a causa de... sí, el Covid 19, l'heu encertada! Com que la meva tutora estava força sorpresa que no en sabés res, han decidit trucar a l'institut i, sorpresa!, ells no en sabien res. Eficiència en estat pur.

Vaja, que he agafat les meves coses i cap a casa. Pel camí, he estat parlant per WhatsApp amb les altres companyes de pràctiques i a elles els han dit el mateix. Però, coses de la comunicació instantània, una d'elles ens ha dit que divendres passat va estar a l'escola, que va anar-hi expressament per avisar la seva tutora de pràctiques que, des de l'hospital, li havien comunicat aquesta anul·lació temporal - ella és afortunada, té una tutora eficient -. I, casualment, la meva tutora - aquella que em va prometre l'oro i el moro amb les pràctiques, la recordeu? - era allà. Ho va sentir tot, fins i tot va comentar que ja ens avisaria. Vosaltres heu rebut cap avís? Jo tampoc. I així estem, cagant-nos en ella pel grup de WhatsApp, perquè com pugi a l'institut i la trobi, potser me la carrego. El més curiós de tot plegat és que, si bé m'indigna la seva incapacitat de gestió, no em sorprèn. Ni tan sols em molesta. Vull dir, no m'esperava menys d'una persona incapaç d'assegurar una aula fixa els divendres per fer classe... amb ella. Si tot el professorat se't pixa al damunt, com esperes que no ho facin els alumnes? La confiança que li tenim a aquesta senyora és zero absolut - mira, ja trigava en sortir! -.

És un cony de caos. Ara, no tot han de ser males notícies. Que m'hagi de quedar a casa pels matins i no pugui anar a les pràctiques té l'avantatge inesperat que podré dormir una hora més al dia. PUM! Ara només falta que també ens enviïn a casa, per risc d'infeccions, els de la feina i apa, vacances! Que si, que sé que no passarà, però somiar és gratis. De moment - ara, el dia que els somnis comencin a cotitzar, penso patentar els meus, no deixaré que Hollywood es faci d'or a la meva salut -.

I així estic, escrivint des de la comoditat de la meva cadira, escoltant Silbermond - us he dit ja que els heu de donar molt d'amor? I, a què espereu? -. La llàstima és que això no he sabut abans, perquè hagués avisat la meva encarregada i, amb una mica de sort d'aquesta que no acostumo a tenir per accident, podríem haver fet uns canvis en els horaris i així no em tocaria menjar-me totes les tardes. En fi, tinc salut, tinc un sostre, tinc menjar i aigua calenta... però de sort, més aviat no. Ja ho diuen, que a la vida no es pot tenir tot. 

I no em queixo, només és un comentari més. Igual que també us volia explicar que tinc una veïna al bloc del davant que, des de la finestra del quart, crida a la gen del carrer perquè reculli coses tirades a terra i li diguin de què es tracta. Aquest matí, ha passat una senyora amb el carro de la compra i per poc no l'envia a la merda - es veu que, cada dia que passa, sempre l'emprenya -. La senyora aquesta no està bé del cap - no ho ha estat mai, que la conec des de menuda, i ja donava pel sac quan encara era autosuficient - i, de retruc, fa perdre el cap als altres. Ha arribat a demanar a la gent que passava pel carrer que recollís la roba caiguda dels estenedors i la deixés a l'estenedor del nostre pis. El nostre cony de pis! Me mare ho va veure i tal com van penjar la roba, ella la va tornar a llançar a terra, que no som un aparador. I de problemes amb els seus veïns per ser molt porca, els que vulgueu. Si fins i tot han trucat a la Urbana. Vaja, un sidral de dona. Algun dia us explicaré les seves aventures...

Apa doncs, una que marxa a fer... no sé què faré, alguna cosa m'inventaré. Ja sabeu, feu bondat, tossiu-vos a la cara interior del colze - o a la cara de qui us surti dels ovaris - i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Mmmmh, que gràfic.

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda