Nalataia, Mare Tubercle

Un cop més, em planto davant vostre - que consti que ningú us hi obliga - per compartir una part del meu món. Del meu món interne, vull dir. El dels somnis, concretament. Correcte, com ja va passar fa prop de cinc mesos, he tornat a plasmar en paraules un dels meus curiosos i excèntrics somnis. Una d'aquelles coses que la gent normal sol guardar-se per a si mateixa però que jo escampo als quatre vents, sense vergonya ni penediment. Qualsevol dirà que m'agrada que em jutgin. Doncs no; ja vaig suportar prou judicis de valor quan anava a l'escola i em tocava aguantar els subjectes que tenia com a companys de classe. Un drama, un que em vaig empassar, digerir i expulsar. D'aquí que la meva germana elogiï constantment les meves nefastes habilitats socials. La qüestió és que ja som tots adults, i si algú em vol criticar els somnis, endavant. Jo seguiré aquí, de peu, com la muntanya que no cedeix al vent però que, si en bufa massa, potser esclafa el que té a sota. Què, m...

Fa uns dies vaig decidir que, ja que les meves habilitats socials són escasses, tirant a nul·les - i la meva germana us pot oferir una classe magistral sobre el tema, només us hi heu d'apuntar..crec que obra noves sessions a l'agost... - i que, no obstant, em considero una bona persona, intentaria fer alguna cosa per ajudar. A qui o a què és un tema espinós. No per a mi, que em conec les tares però si per a la resta dels habitants d'aquest planeta els qui, seguint un raonament molt humà i molt lògic - per a ells, que jo ho veig força més diferent, més negre concretament - , segurament considerarien que sóc algun tipus de monstre malvat i sense ànima que es passeja impunemente entre els seus fills i em farien fora dels seus carrers amb cubells d'aigua bullent. O aigua beneïda, purificant així el terra que trepitjo. O potser no farien res perquè n'hi ha que són pitjors que jo i vesteixen de Gucci al Congrés dels Diputats. Feu-me cas: si les coses van malament, sempr...

Diuen que els catalans són garrepes. Jo dic que són estalviadors. Som. I que ens agrada aprofitar les coses, sobretot quan les comprem per fer-les servir - o consumir-les - i al final, resulta que no ens agraden. A veure, siguem raonables: si ja ho has comprat, quin servei hi farà, dins del camió de les escombraries? Cap. Doncs no siguis soca i reaprofita-ho! No està tan de moda això de donar una segona vida als nostres objectes quotidians? Qui diu que no podem fer-ho amb el menjar? Jo no. Tubercles, us presento unes magdalenes de segona mà. Veureu, fa un parell de nadals, al meu pare li van regalar una caixa de cerveses artesanes i, entre elles, n'hi havia una de negra que no em va desagradar. D'entrada us dic que no bec. De fet, puc comptar amb els dits d'una mà - i me' sobren - les vegades que bec en un any. La cervesa en qüestió tenia cert regust a café amb llet - o té negre amb llet, que té el mateix gust i color que el tallat - i va despertar la meva cu...