Cap de setmana lector

Un cop més, em planto davant vostre - que consti que ningú us hi obliga - per compartir una part del meu món. Del meu món interne, vull dir. El dels somnis, concretament. Correcte, com ja va passar fa prop de cinc mesos, he tornat a plasmar en paraules un dels meus curiosos i excèntrics somnis. Una d'aquelles coses que la gent normal sol guardar-se per a si mateixa però que jo escampo als quatre vents, sense vergonya ni penediment. Qualsevol dirà que m'agrada que em jutgin. Doncs no; ja vaig suportar prou judicis de valor quan anava a l'escola i em tocava aguantar els subjectes que tenia com a companys de classe. Un drama, un que em vaig empassar, digerir i expulsar. D'aquí que la meva germana elogiï constantment les meves nefastes habilitats socials.

La qüestió és que ja som tots adults, i si algú em vol criticar els somnis, endavant. Jo seguiré aquí, de peu, com la muntanya que no cedeix al vent però que, si en bufa massa, potser esclafa el que té a sota. Què, maca l'amenaça, oi? Poètica. 

Crec que és una bona manera d'acabar el mes. Podeu trobar el PDF clicant a la imatge que teniu aquí sota. O, si us fa massa mandra descarregar-vos-el ara - jo crec que serà pitjor esperar, però vosaltres mateixos -, el trobareu a Descàrregues - mai m'acusareu de desorganitzada, buahahahaha! -.


I aquí acaba aquesta entrada. Espero poder dedicar-vos una mica més de temps aquest mes d'agost que entrarem. Si més no, desitjo poder deixar-me caure pel bloc més sovint, encara que sigui per penjar fotos estúpides de la platja. O de la muntanya. O de les Festes de Gràcia. O d'algun museu - i parlant de museus, a partir d'octubre, s'instal·larà a Cosmocaixa una exposició temporal sobre el Tyrannosaurus rex, qui m'hi acompanya? -. O del que sigui. Crec que ja capteu el concepte.

Bona tarda, bon cap de setmana i molts ànims pels qui es reincorporen a la feina la setmana vinent. Pels qui comencen les vacances...què feu, que no esteu preparant ja la bossa de la platja? Va, de pressa! I recordeu que, bronzejats o no, SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

En un parell de mesos el tindrem aquí >w<

P.D: "Do de Dons". Així és com es titula la història.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me