Ioga Facts

Els meus ioga facts no tenen res a veure amb els que podeu trobar per la xarxa. Segurament, són els més estúpids i absurds que llegireu mai, però em desperta certa curiositat explicar-los. Sobretot el primer d'entre ells. Probablement, el més original. I amb tota seguretat, tan estrany com jo mateixa.

Us parlo de... durícies palmars! Durícies palmars causades per Adho Mukha Svanasana! O, més col·loquialment, el gos cap per avall. Tot i que de "gos", aquesta postura, en té poc. Més aviat és un triangle. Els noms no estan gaire ben trobats, la veritat... després de tants anys, encara m'haig de topar amb una postura de ioga on nom i animal que representa coincideixin. La semblança entre una àguila i la asana que vaig fer l'altre dia a classe és un tema recorrent de reflexió...

Anyway, jo us parlava d'això:


Aquesta posició és de les bàsiques, d'aquelles que aprens de seguida a fer i que, amb els anys, cada vegada et surt millor fins que la claves... a la teva imperfecta i humana manera, òbviament. El cas és que, ara fa uns mesos, em vaig adonar que se m'estaven pelant els palmells de la mà (el temps, que s'ho passa bé exfoliant-me) i vaig notar una cosa estranya al punt que connecta la mà amb el palmell, punt que segurament té un nom però que jo no sé (i Google tampoc).


Aquesta cosa estranya que va aparèixer sota la pell morta va resultar ser una durícia. I vaig pensar "D'on collons ha sortit això? Què he fet?". Per moltes voltes que vaig donar-hi, us juro que no vaig ser capaç de trobar-ne la causa. Paraula. De fet, vaig arribar a pensar que, de nit, em dedicava a acariciar les parets en somnis, cosa que havia desembocat en les meves noves durícies. "Au, va!" pensareu, "Segur que no n'hi ha per tant". Depen. Si parleu de les durícies, no, no n'hi ha per tant. Si parleu de els meus estranys habits nocturns, us diré que potser sí: no serà la primera vegada que em desperto un bon matí amb nous blaus pel cos. O fragments de la pintura de la paret. O abraçant una samarreta que, la nit anterior, estava ben doblegada al calaix. Així que mai se sap. Però no és el cas.

Un dia, mentre practicava ioga amb la Vanessa, mentre feia el gos cap per avall, vaig veure la llum, fet insòlit i difícil perquè, durant aquesta postura, no tens ni el cap ni els ulls col·locats de la millor manera per veure res, però és una figure of speech, ja m'enteneu. El cas és que, alhora que recol·locava les espatlles, vaig notar certa pressió a certa zona del palmell que, de manera inequívoca, em va indicar l'origen de la pèrdua de suavitat en les meves delicades mans. Fer el gos cap per avall m'ha provocat durícies a les mans! Paraula de Mare Tubercle! El sosteniment continuat d'aquesta asana ha fet que el meu cos desenvolupi una zona de pell més dura i robusta per compensar l'esforç i la pressió exercides. 

Qui tingui la santa pebrotera de negar-me que existeix l'evolució, que tot és invenció dels científics i que les criatures vives no experimenten canvis durant la seva vida, que faci una passa endavant i tingui el valor de dir-m'ho a la cara, que li caurà una iògica bofetada! Amb la durícia!

També en tinc una causada per l'Anell Únic però, és clar, carregar amb una relíquia com aquesta requereix una habilitat especial per fer-la pròpia. I després de catorze anys crec, CREC que una mica d'aspror no és res de l'altre món.

I fins aquí els meus "Ioga Facts" d'avui. Recordeu-me que, un dia d'aquests, us parli de la meva incapacitat per adoptar la postura de l'àguila i de les divertides conseqüències que això té per a la professora, els companys i per a mi. És el súmmum de la diversió. Apa doncs, Feliç Dia del Treballador a tots aquells que demà teniu festa i als qui, com jo, els toca treballar... dos pedres. Porteu-vos bé i recordeu sempre, sempre, sempre (va per tu Judith) que... SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Això és l'àguila. A vosaltres us recorda una àguila això?

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.