Nalataia, Mare Tubercle

Cinc anys després de l'última estrena de Harry Potter, Warner torna a la càrrega. Aquesta vegada, amb la invenció d'una nova pel·lícula ambientada uns quants anys abans que en Harry tragués el caparró al món. I dic "invenció" perquè qualsevol que s'hagi llegit "Bèsties Fantàstiques i on trobar-les" sabrà que 39 pàgines (en la seva versió catalana) no donen ni per un capítol d'una Mà de Contes, menys encara per una pel·lícula de 135 minuts. I ja no parlem de 5 parts (sí, sí, 5 parts ) . I espereu que, després d'això, li arribarà el torn a "El Quidditch de totes les èpoques" i "Les Rondalles del Bard Gallard". Acabarem ben farts de tant endrapar Harry Potter & Associats. I que consti que no estic criticant la pel·lícula, perquè penso anar-hi dissabte mateix, sinó que us informo sobre la adequació de tot plegat: el film se l'han tret de la màniga, pim pam. De la màniga de la Rowling. Però no volia parlar exactament ...

Tornem a refregar-nos amb l'àrab. Aquesta vegada, en forma de teclat i escriptura. Fa uns dies, mentre me germana s'aprenia la grafia de l'alfabet àrab, em vaig posar a tafanejar els seus apunts, més per avorriment que per interés real, i vaig trobar una lletra que, curiosament, a mi, que no tinc la més mínima idea d'aquesta llengua, em sonava. Molt. Moltíssim, de fet. Tant que, fins que no vaig trobar-ne el motiu, no vaig descansar tranquil·la. I de quina lletra parlo? Doncs d'aquesta: ح  -    ḥā D'entrada, segur que no us diu res però... i si hi afegeixo els termes "Quenya" i "Tengwar"? Segur que l'elit friki que es passeja per aquí ja s'imagina per on va la cosa. Mireu això: Aquesta grafia correspon a la lletra "l" en l'alfabet èlfic de Tolkien (Quenya és la llengua i Tengwar és l'escriptura) . Són clavades! Em vaig quedar tan parada que no vaig ser capaç d'anar més enllà fins que, en un m...

Les possibilitats són diverses. En el meu cas (d'aquí l'afegitó "versió Mare Tubercle") va constar de tres parts, dues de les quals no s'entenen si no van juntes. Aquest any he anat al Saló amb el meu cosí, un acèrrim defensor i admirador de Bola de Drac qui, normalment, no se sent gaire atret pel món del manga. A ell l'allunyes una mica de Bola de Drac i Saint Seiya i es perd. Potser el pots rescatar si treus el tema d'Oliver y Benji o One Piece però poca cosa més, s'ha quedat estancat. Sigui com sigui, ell no és de Barcelona i em va demanar que l'acompanyés a ell i a dos amics més per evitar perdre's... al metro (m'encantaria conèixer l'imaginari col·lectiu que té la gent de fora de la capital sobre el metro, segur que hi ha llegendes urbanes de tots colors... però no cal passar ànsia, que tothom qui entra, surt; el metro encara no s'ha empassat ningú) . Així que les primeres hores del matí les vaig passar amb ell i els seus...