Refregant-se amb l'àrab - Capítol 02: On parlem de teclats personalitzables i malediccions literarias.

Tornem a refregar-nos amb l'àrab. Aquesta vegada, en forma de teclat i escriptura.

Fa uns dies, mentre me germana s'aprenia la grafia de l'alfabet àrab, em vaig posar a tafanejar els seus apunts, més per avorriment que per interés real, i vaig trobar una lletra que, curiosament, a mi, que no tinc la més mínima idea d'aquesta llengua, em sonava. Molt. Moltíssim, de fet. Tant que, fins que no vaig trobar-ne el motiu, no vaig descansar tranquil·la. I de quina lletra parlo? Doncs d'aquesta:

ح -  ḥā

D'entrada, segur que no us diu res però... i si hi afegeixo els termes "Quenya" i "Tengwar"? Segur que l'elit friki que es passeja per aquí ja s'imagina per on va la cosa. Mireu això:


Aquesta grafia correspon a la lletra "l" en l'alfabet èlfic de Tolkien (Quenya és la llengua i Tengwar és l'escriptura). Són clavades! Em vaig quedar tan parada que no vaig ser capaç d'anar més enllà fins que, en un moment donat, i mirant-me la resta d'alfabet àrab, vaig recordar com s'escrivia el meu nom en Tengwar i vaig començar a lligar caps.


Són quasi, quasi com dues gotes d'aigua, com a mínim, quan parlem d'escriptura completa (segons m'ha explicat me germana, les lletres en àrab tenen diferents formes segons si estan soles - com en la foto - o si van combinades per formar una paraula, cosa que les transforma en funció de si són primera lletra, última o central). Igualment, les semblances salten a la vista. I em va semblar molt curiós que Tolkien s'hagués inspirat en l'alfabet/grafia àrabs (o potser no i és cosa del meu cervell, que estableix lligams allà on li sembla, però no sona impossible)

A banda de la curiositat en qüestió, l'àrab no és una llengua que es pugui escriure amb facilitat sense els medis necessaris. I quins són aquests medis? Doncs, per exemple, un teclat adaptat. Això o amplis coneixements informàtics per reprogramar les tecles a voluntat. I com que ni me germana ni jo els tenim (ja prou em va costar establir una drecera curta al teclat per la doble ss en alemany xD), s'ha de tirar d'ingeni. I la major font d'ingeni actual la trobem a Amazon. Allà l'estudiant d'àrab de la família va comprar unes petites etiquetes adhesives pel teclat amb les grafies en àrab incloses en groc. D'aquesta manera, només ha de canviar el teclat per defecte a Windows, cosa que li evita embogir intentant recordar la correspondència entre lletres (i és aquí quan agraeixo sincerament que el català disposi de diéresis perquè, sinó, seria jo qui embogiria escrivint en alemany). Aquest n'és el resultat:


Queda molt xulo. Ara que, fins que t'hi acostumes... hahaha, me germana m'ha dit que ahir el va provar i es va sentir una mica com la meva mare quan fa servir el teclat: incapaç d'atinar (igual que jo amb el whatsapp i la merda de teclat del  meu mòbil...).

I ja que parlem d'escriure i grafies i llengües inventades per a una saga literaria meravellosa, remenant el meu propi Feisbú, m'he trobat amb aquest article d'Atlas Obscura:


Tracta sobre una de les moltes maneres que tenien els escribes a l'Edat Mitjana tenien per protegir els seus preuats llibres. Aprofitaven que la gent s'ho creia absolutament tot, i que Déu i el Dimoni eren la cosa més terrorífica que hi havia (perquè encara no s'havia creat el reggeton...) per acollonir el personal. Una d'aquestes proteccions consistia en escriure malediccions als llibres per evitar que possibles lladregots o desmemoriats es quedessin allò que no era seu. Avui en dia n'hi ha prou rebent una trucada de la biblioteca pública... o un anònim escrit amb sang. Fa 10 segles no. Doncs bé, una de les malediccions que figuren a l'article (i la qual tinc intenció d'adaptar pròximament per ús privat) diu així:

"For him that stealeth, or borroweth and returneth not, this book from its owner, let it change into a serpent in his hand and rend him. Let him be struck with palsy (paràlisi) and all his members blasted. Let him languish in pain crying aloud for mercy and let there be no surcease (final) to his agony till he sing in dissolution. Let bookworms gnaw his entrails in token of the Worm that dieth (dies) not and when at last he goeth (goes) to his final punishment, let the flames of Hell consume him for ever."

No podria estar-hi més d'acord. Jo hi afegiria algun "Let he rot inside out and let a flock of crows feed from his eyes. And when the final day of his agony comes, let it begin again." No sé, em falta dolor, sang i vísceres perquè la maledicció sigui ben potent. Però la idea hi és. Als qui roben llibres, o no els tornen, o els fan malbé, els escorxaria sense anestèsia. Així que jo ho sabeu: no s'hi juga amb els llibres d'altri i amb els vostres... bé, amb els vostres tampoc o el diable vindrà a buscar-vos (aka. jo).

Apa, bona tarda i bon profit. Ah, i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Mort i destrucció pels anti-llibres!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me