Nalataia, Mare Tubercle

"Tata, les guineus i els conills mengen el mateix?" ... hi ha coses que no tenen explicació. I ara, comencem! Aquestes últimes setmanes han estat mogudetes, la veritat: poc temps i massa coses a fer. Concretament, treballs, treballs a dojo; com si m'hi anés la vida, com si fos l'única cosa possible a fer amb la meva existència, com si només això em lliures d'inofortunis i mals d'ull, com si de la solució al canvi climàtic es tractés... treballs, treballs, treballs! No hi ha lloc per al descans, no hi ha lloc per a la disbauxa, no hi ha lloc per a res. Només treballs. I encara no ha acabat la festa: això és només el preludi, la calma (?¿) abans de la tempesta, l'espurna abans de la flama que tot ho consumeix. I ja que surt el tema de consumir, us fa un GranOtaku2011? Bé, un cop feta l'autopromoció... us vull recomanar una lectura; res gaire llarg, no patiu. Segur que us agrada. De fet, si algun cop us heu pres el temsp de fer un co...

Doncs aquí estic, altra vegada, malgastant el meu sobrevalorat temps quan, de fet, hauria d'estar fent els treballs d'Histo i Cultius... però no problemo! passo olímpicament de fer res, estic massa cansada. Per sort, demà podré dormir un parell d'hores més del què sol ser habitual... i això m'omple de coratge per no enfonsar-me en la més profunda de les misèries. I vosaltres direu "Va, va, segur que no n'hi ha per tant" ... doncs no, segur que no però és que no veig el final d'aquest martiri... és un no-acabar mai: les setmanes se'm fan eternes, els dies són un continu "ara sí, ara també" , les hores passen lentes i per moltes ganes que tingui d'escriure, de llegir, de, de... de perdre el temps miserablement sense fer res ajaguda al sofà; no puc... perquè NO tinc temps. A aquest ritme, acabaré trencant el teixit del continu espai-temps i l'Univers, vosaltres i jo ens n'anirem a la merda, tal qual... and I don't give...