Dia random

"Tata, les guineus i els conills mengen el mateix?"... hi ha coses que no tenen explicació. I ara, comencem!

Aquestes últimes setmanes han estat mogudetes, la veritat: poc temps i massa coses a fer. Concretament, treballs, treballs a dojo; com si m'hi anés la vida, com si fos l'única cosa possible a fer amb la meva existència, com si només això em lliures d'inofortunis i mals d'ull, com si de la solució al canvi climàtic es tractés... treballs, treballs, treballs! No hi ha lloc per al descans, no hi ha lloc per a la disbauxa, no hi ha lloc per a res. Només treballs. I encara no ha acabat la festa: això és només el preludi, la calma (?¿) abans de la tempesta, l'espurna abans de la flama que tot ho consumeix.

I ja que surt el tema de consumir, us fa un GranOtaku2011?


Bé, un cop feta l'autopromoció... us vull recomanar una lectura; res gaire llarg, no patiu. Segur que us agrada. De fet, si algun cop us heu pres el temsp de fer un cop d'ull pel bloc, us sonarà segur l'autora. By the way, com que sou tots molt perspicaços, i no dubto de les vostres capacitats de deducció, suposo que us haureu adonat de la falta de música "habitual". Bé, tot té la seva explicació: resulta que el servidor al qual li extrec tot el suc sense donar res a canvi, funciona tant meravellosament bé que si no et dóna problemes avui, es perquè te'ls va donar ahir. I ja m'he cansat de barallar-m'hi. Així que, tristament, m'he vist obligada a trencar llaços, com a mínim, els més íntims i limitar-me a establir una relació de convivència pacífico-mutulista. Què implica això? Que us quedeu sense música per a amenitzar l'espai però guanyeu en llibertat d'elecció. Ara, tal i com implica la paraula "mutualisme", penso seguir traient profit d'ells, a risc d'ulcerar-me l'estómac, per a portar-vos dues sessions musicals extremadament relaxants: Tranquility Time Solitaire i Tranquility Time Vortex. De res. Ara si, després de tota la parrafada intentant excusar la falta d'ambientació al bloc, el text que us he promés 10 línies més amunt:

http://barbijaputa.blogspot.com/2012/02/teoria-de-los-paralelos-barbianos.html

Ni us imagineu quants dies m'ha costat aquesta entrada! xD... això d'anar per parts no mola gens. Gens.

En fi, que no estic motivada... ja ne~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~e!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


... jo, callava.

Comentaris

  1. Jejejeje muy chulo el momento de los invitados encerrados en la dimensión.

    Pobre Zoro, me da más pena el pobre...

    ResponElimina
  2. Tienes razón: si no hago sufrir a Zoro no estoy contenta xD... pues no le queda na! Ya verás, tú busca el Esepcial de Navidad y luego me cuentas, jejeje

    ResponElimina
  3. Se puede ser más..... en fin, me callo. Jajajaja menuda mente la tuya para pensar algo así.

    ResponElimina
  4. Si, se puede, ya me conoces xD.

    ¿Sabes de quién es la culpa de tener una mente así? Del alcohol, dirás... PUES NO! De los cacahuetes, creerás... PUES TAMPOCO! Entonces, de qué, te preguntarás... pues no lose, pero sería un buen tema de investigación como tesis doctoral (me lo apunto, hum)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.