100 veritats com un temple sobre mi... o potser menys, sóc simple - segona part

Bé doncs, continuem. L'altre DIA vaig arribar fins la "veritat sobre mi" número 80. Pensar en les pròximes 20 se'm fa coll amunt... però alguna cosa més direm, no? A veure...

81. Cel o Infern? Evidentment, Infern. Pots ser tan cabró com vulguis, que ningú vindrà a reclamar-te res. Això si, s'ha d'anar amb compte de no ofendre als "jefes". Sempre he trobat que un dimoni té més morbo que no pas un àngel. A més, sabeu cóm d'antihigièniques són les plomes? Fatal...

82. Pateixo de "dark circles" perennement. I no serà per mandrosa, nops! simplement en tinc i prou. Són un tret distintiu de la meva persona: jo sense "dark circles" no sé viure XD. D'aquí que mai hagi intentat tapar-les amb maquillatge ni res d'això. Com a molt, m'hi he posat la polpa de l'àloe vera per a mitigar-ne la foscor. Però res més.

83. No tinc Facebook. No tinc Twitter. I mai em cansaré de dir-ho: NO EN VULL! Atentament, Mare Tubercle.

84. Guardo tiquets de compra durant més anys que anys fa que he comprat el que sigui que he comprat. Un cop, vaig trobar un tiquet d'una samarreta que ja ni tan sols tenia perquè m'havia quedat petita!

85. M'agraden els animals però NO PUC SOFRIR ELS INSECTES! I m'encanten les papallones, però ai! de la que s'apropi massa a mi!

86. Sóc feliç; és un fet. Però ho sóc tant i tant que, sobtadament, puc començar a riure sense motiu. SENSE CAP MOTIU. Ric i prou. El millor d'aquest estrany do: es encomanadís, jeje.

87. Tot i que somio en anglès (com ja vaig dir anteriorment), no m'agrada gens parlar-lo. Conseqüentment, quan em trobo en la necessitat d'usar-lo, em bloquejo i no em surten les paraules. El més bo, però, es que als pocs segons d'haver acabat la conversa en qüestió, m'invadeixen la ment desenes de possibilitats de conversa. DESENES... però arriben tard.

88. Sóc Balança. I segons algunes webs, això implica ser: diplomàtica, encantadora, sociable, idealista, pacífica, optimista, romàntica, afable, equilibrada, indecisa, influenciable i exageradament complaent. Uuuuuix, 7/11. Podria haver estat pitjor. Ara, es deixen el més important: TUBERCLE!

89. Sóc una persona que no s'avorreix fàcilment. I no perquè tingui molt a fer. Més aviat és perquè penso, molt. A vegades en tonteries, a vegades en coses realment importants, però sempre estic donant voltes a alguna cosa. És un no parar. I és una putada quan me'n vaig a dormir, perquè la meva ment va per lliure... i canta. I això em distreu de la meva tasca principal: dormir. És una putada.

90. Si em diuen que "tal cosa" porta mala sort, jo la faré només per fotre. NO crec en la mala sort; la gent normal en diu ATZAR. I en això sí que hi crec. I molt. Quan vam representar "Els Pastorets" a l'escola, ens van dir que la roba groga el dia de l'estrena portava mala sort. Endevineu qui portava una samarreta groga?

91. M'encanta nedar, sobretot capbussar-me sota l'aigua. I m'hi puc passar hores, hores! Crec que tinc el record en 4 hores seguides sense sortir de l'aigua. Ara, com hi hagi el menor rastre de meduses, la sorra, els pantalons i la samarreta es converteixen en els meus millors amics.

92. L'últim cop que vaig dur una faldilla, va ser l'any 2000, a Perpinyà. I no sabeu cóm de feliç he estat aquests 11 anys!

93. El meu clauer és un "arma arrojadiza" en pro de la meva defensa. Hi porto dues claus, tota la resta, clauers. Crec que en són uns 12.

94. Fent honor al meu horòscop xinés, m'encantes les pastanagues... crues. Això de sentir el "crec" quan les mastego és una de les millors sensacions que he conegut mai. Gràcies a elles, tinc una vista d'excepció.

95. Si voleu contemplar el meu procés de transformació de Nalataia a Hulk, només heu de preguntar-me "què et passa?" tantes vegades com pugueu tant ràpid com us surti per la boca. Després, més us val córrer.

96. Odio amb totes les meves forces l'actitud patriòtica americana que llueixen els americans pel món. Es pensen que són qui-sap-què però, com a nació, són uns nouvinguts. Encara els queda molt per caminar i, tot i aixi, s'entossudeixen a fer el camí corrent. Algun dia de la FOTRAN, en majúscules.

97. Religió a l'escola? Si, si us plau: HISTÒRIA de les religions. Monarquia democràtica aconfessional, cal recordar-ho? Si l'Estat es va separar de l'Església, m'explica algú perquè encara avui segueixen xuclant de la mamella? Només em ve al cap una paraula: TONGO.

98. M'agraden els acudits, com a tothom. Però els que fan gràcia. Hi ha gent que els sap explicar i hi ha qui no. S'ha d'acceptar. Les persones que van de gracioses i es creuen superiors per aquest motiu em fan llàstima, però no una llàstima agradable, d'aquella amb rerefons d'humilitat. No, no. Em fan llàstima de "xaval, l'estas cagant tant que, quan això s'acabi, no hi haurà cova prou fosca al món que et pugui ocultar". Aquest tipus de llàstima.

99. Sóc incapaç de fer-me la llepaculs. Incapaç. No sé fingir d'aquesta manera. No li trobo sentit. Un cop, un dels professors de qui guardo més mals records, em va dir "Ai, Nalataia, m'hauries de fer més la pilota" i jo li vaig contestar "Floreta, no li faig al meu pare, no te la faré a tu". Si, així sóc jo.

100. El meu esperit de competició és zero. ZERO. A veure; si estas jugant amb els amics o la família, és per passar una estona divertida, no? Quin sentit té començar de bon rotllo i acabar tirant-se les peces del Monopoli pel cap? Quan jugo a bitlles amb el meu pare, sempre, SEMPRE em vol picar. Al final, ho aconsegueix, però no de la manera que ell voldria: jo acabo emprenyada perquè no em deixa tranquil·la i ell acaba emprenyat perquè no li segueixo el joc. NO SÓC COMPETITIVA i prou.

I ja està! Buff! què de coses! i segur que me'n deixo més d'una. Ha estat entretingut això d'haver d'escarbar entre el pols de la meva memòria. Curiós com a mínim XD. Va, ara us toca a vosaltres. Si teniu bloc, ho podeu publicar com a entrada sinó... m'ho podeu dir a mi i jo us ho escric aquí (però si trieu aquesta última opció, si us plau, que no en siguin 100!!), si? Apa doncs...

Ara que ja em coneixeu una mica millor, només us puc dir que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


>w<... però mira que n'arriba a ser de bufó! I després, va i se la fot contra una paret, jejejeje... ainxs...

Comentaris

  1. Mai havia pensat en això del cel o infern ... i pensant-ho bé, jo també em quedaria amb l’infern...
    Jo als insectes tampoc els suporto! L’altre dia a classe, el company que tinc al meu costat, va trobar un grill aixafat contra el terra. Endevina que el va trepitjar!! El pitjor va ser quan el vaig veure, vaig fer un salt, que una mica més y caic de la cadira!! ( i a sobre estava la cap d’estudis que es la meva profe d’angles, asi que tela)
    Com pot ser que portis 12 clauers per a 2 claus!! A mi un ja em molesta, no vull pensar en el que faria jo y tingues els teus!! Hahahha
    Jo al meu insti, hi ha professors que semblen monologuistes d’aquests (com en Goyo Jimenez) i en comptes de fer classe, s’expliquen acudits, i un dia teníem guàrdia i el professor em va preguntar:-Que, como andamos? –Con los pies. Li vaig respondre, ens van fotre un fart de riure!!
    Fatal, fatal... doncs noia, vaig a veure si escric alguna cosa jo, que si no demà em farà molta mandra hahaha. Ens veiem per aquí ;)

    Att: Robiin

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me