100 veritats com un temple sobre mi... o potser menys, sóc simple.

Bona tarda de diumenge Tubercletes i Tuberclets! Avui faré un "copy'n'paste", més "copy" que "paste" però vaja. Resulta que estava llegint l'entrada del Zorrocloco sobre "100 facts about me" i he pensat "podria fer alguna cosa mínimament semblant, així els Tubercles em coneixeran millor". Després m'he preguntat "però, em voldran conèixer?" i he decidit que m'importa ben poc, que faré el que em sembli, que para algo el blog es mío XD.

Però abans m'agradaria comentar un parell de coses. La primera, aquest cap de setmana (+dijous+divendres passats) ha estat (i va ser) el 29è Saló del Còmic de Barcelona. Personalment, l'he trobat fluix, és clar, que jo sempre el comparo amb el del Manga i aquest no té preu. Hi havia massa espai i estava poc aprofitat. Vull dir, si enlloc d'apilar els stans com a sardines, els repartissin una miqueta més per l'espai de la Fira... crec que es guanyaria en comoditat. Ara, també haig de reconèixer que no estava ni la meitat de ple que el Saló del Manga en la pitjor de les seves edicions, peeeeerò. Pel meu gust, faltava merchandising del bo, no d'aquell d'imitació Made in China. Per cert, aquest any anava de zombies la cosa... i va venir el Berto Romero a presentar el concurs de disfresses zombies per grups. No sé qui va guanyar, els zombies, com més lluny, millor.
La segona, que sóc mooooooooolt despistada, però molt, eh!! Resulta que tinc un pòster de One Piece penjat damunt dels còmics de One Piece (si, gran lloc, oi?!) i, després de tres anys, vaig adonar-me que l'estava mirant des de on NO tocava! M'explico; el pòster en qüestió és aquest:


Veieu les "branques" negres dels costats? les que flanquegen l'equip d'en Luffy? Si? DONCS NO SÓN BRANQUES!! Sabeu quants anys porto pensant que SÍ ho són?! TRES! o més, que abans el tenia la meva germana a la seva habitació... MÉS DE TRES ANYS PENSANT QUE EREN ARBRES!¡ I l'altre dia, mentre em vestia me'l mirava, penso "hòstia! quines branques més curioses, però si sembla que tinguin arrugues al tronc... arrugues? je je... je je... els arbres no tenen arrugues! SÓN persones! SÓN persones!"... va ser tot un descobriment. Més tard, vaig pensar que, des de el meu punt de vist, jo formava part de l'equip contrari! I no vull! NO, NO, NO! Instantàniament, el pòster va deixar de semblar-me genial... però es que la mirada d'en Zoro és tan amenaçadora! i en Luffy està tan cool amb la pilota i el mocador al cap! A més, One Piece + Bàsquet!!! Què més puc demanar!!?? Per tant, es queda on està... però, des de aquest matí, acompanyat ^^.

I ara, allò de les "100 veritats com un temple sobre mi... o potser menys, sóc simple."

1. Com diuen a Zombieland "Los gordos son los primeros en caer ante un ataque de zombies". Em sap greu per ells, sóc molt indigesta.

2. Si no m'agrada alguna cosa, perquè dissimular? La trenco, escupo, llenço, el que sigui per desfer-me'n.

3. M'agrada el te, molt. Tot el te, no importa el color, sabor o procedència. És el meu substitut del cafè.

4. Fins als 18, m'encantaven les escopinyes. Des de que vaig fer Zoologia, les odio a mort. I no entenc com algú se les pot menjar sense vomitar-les a l'instant.

5. Llegeixo tant com respiro. Però res de novel·la realista o biografies o novel·la històrica. Ha de ser fantasia o policíaca sinó, tanco el llibre a les dues pàgines.

6. Les pel·lícules de Harry Potter? Són porqueria, però m'encanta gastar-me els diners per anar a veure-les i poder criticar-les a gust. Si senyor.

7. La xocolata em provoca mal de panxa, però m'encanta (a qui no?... a l'Antoinette) i en menjo igual. Això si, després, camamilla doble. Problem intestins?

8. La meva germana petita és pesada, em pega quan li sembla i m'esgota la paciència... tot i així, sempre acabo cedint davant els ullets de "nena desvalguda" que fa quan vol alguna cosa. Això s'ha d'acabar.

9. Sóc rancorosa a més no poder però, la majoria de vegades, m'oblido sobre el quid de la qüestió i aquí pau i després glòria.

10. Encara que acabo d'escriure que, sovint, m'oblido de perquè estic sent rancorosa, tinc una memòria d'elefant per a les coses més absurdes i estúpides. Això si, no em demanis un favor via telèfon perquè l'oblidaré en el moment en que s'acabi la trucada (la meva mare m'odia en secret per això).

11. Parlant de telèfons... ODIO parlar per telèfon, cosa que els meus amics i familiars no acaben d'entendre perquè insisteixen en parlar amb mi per telèfon si o si.

12. Amb els desconeguts ser tenir paciència infinita, i més des de que treballo cara al públic, però els de casa m'esgoten en qüestió de segons.

13. Si dic "no tinc res a explicar" no ho tinc, de debò! No es que et vulgui evitar, si fos així, simplement et diria "no et vull explicar RES". És diferent, a veure si ho enteneu.

14. Ho he dit mil i una vegades, però sempre hi ha algú que m'ho pregunta, així que ho repetiré UN cop més: en Kurama NO ÉS HOMOSEXUAL!

15. Quan dormo fora de casa, o d'algun lloc conegut i habitual, NO puc evitar trobar a faltar els roncs del meu pare i, per tant, em costa Déu i ajut adormir-me. Ara, quan estic a casa, no hi ha cosa que més em rebenti que despertar-me per culpa dels seus roncs tempestuosos i d'ultratomba.

16. Seguint amb els meus hàbits nocturns, uso taps d'escuma per a dormir per a suavitzar el soroll ambiental. Però quan poso el cap damunt el coixí i sento els batecs del meu cor, m'escalfo fins al punt d'aguantar-me la respiració perquè els batecs s'alenteixin i es sentin menys. Ja ho sé, no és sa.

17. No sóc garrepa, sóc catalana. I per això, em tallo jo mateixa el cabell... i també perquè em fa mandra anar a la perruqueria.

18. Només he acabat beguda un cop... i ni tan sols en vaig ser conscient. Tenia tres anys i era Nadal.

19. Els pitjors anys de la vida solen ser els d'escolarització... jo no n'he tingut. Mai m'ha importat una merda el què em diguessin els pallassos dels meus companys de classe.

20. Amb 10 anys, el meu entrenador de bàsquet es va passar un any insultant-me pel meu físic. No només no m'ha afectat en el més mínim sinó que, a sobre, va ser ell qui va sortir perdent perquè la meva mare el va posar verd a cada partit i la seva reputació se'n va anar a la merda, que és d'on va sortit ell.

21. Un dels millors professors que he tingut mai està tan boig que em feia por portar-li la contraria, no fos que em fes sortir a la pissarra i la cagues. Ara, d'anàlisi sintàctic en vaig aprendre un munt.

22. De petita tenia pànic als vampirs. Entre el meu pare i Crepúsculo m'ha passat la por: el primer, per espantar-me de mala manera i el segon perquè m'he fet riure pels descosits. I per tothom es sabut que no hi ha millor remei contra la por que el riure.

23. Ja fa uns quants anys (molts), entrava a l'església de l'escola i m'agenollava davant la creu. Ara entro a una església i si no em poso a riure és pot considerar un miracle.

24. No hi ha cosa que més ràbia em faci que la hipocresia de l'església i dels partits de dreta. Es que em treuen de polleguera! Són una colla de lladres i mentiders.

25. Sóc d'aquelles persones que dóna bons consells o, com a mínim, consells ben encaminats. Però mai ningú em fa cas i passa el què passa.

26. Igual que la simetria és la màxima prioritat per en Kid, l'ordre ho és per a mi. No puc viure envoltada de desordre, és superior a mi. Sóc endreçada fins l'extrem d'arribar a casa, entrar a la meva habitació i "sentir" que alguna cosa no està al seu lloc o que, simplement, no hi és perquè algú l'ha agafat sense dir-me res.

27. No es que m'agradi tenir l'última paraula o em cregui millor que els altres, es que opino amb tanta sinceritat que, en la majoria de casos, sembla pedanteria.

28. Parlo sola. Bé, no, parlo amb mi mateixa en veu alta... i em contesto. No estic boja, és molt sa. El que sí seria preocupant seria xiuxiuejar i mirar furtivament al meu voltant.

29. Quan entro en fase "mens sana in corpore sano" sóc capaç de passar-me mesos alimentant-me només a base d'amanides, llegums, carn blanca i fruita. Al final però, la meva mare sempre hi fica cullerada i tot se'n va a la merda.

30. No m'agrada fer esport, tot i que m'he plantejat més d'un cop sortir a córrer de manera gradual. Al final, sempre trio caminar. Més fàcil i tranquil.

31. Si la meva vida fos un videojoc, seria un "otome game" fet a mida. Sense dubte.

32. Perdo el cul pel manga i l'anime, pel j-pop i pel Japó. Però no tinc la més mínima idea de japonès. Un dia posaré fi a aquest entrebanc, paraula.

33. Sóc capaç d'aprendre desenes de lletres de cançons en japonès sense saber què diuen només pel gust de cantar-les mentre les escolto.

34. Com més color a la roba, millor. Però no m'agrada cridar l'atenció, simplement m'agraden els colors vius; em fan sentir més enèrgica i viva.

35. La meva força de voluntat es variable i dependent de les circumstancies: no matino si no haig de fer res de profit encara que el rellotge soni a les 7'30 del matí però sóc capaç de deixar la coca-cola d'un dia per un altre i no beure'n mai més (a hores d'ara, tres anys).

36. Odio la gent que, després d'explicar'ls-hi el que sigui, comencen a donar voltes i voltes a l'assumpte, li busquen 5 peus al gat i capgiren la història com els sembla bé. Em fa molta ràbia i m'esgota els nervis. Conseqüència: no explico gaire res.

37. M'emprenya molt està fent quelcom que per a mi resulta important i/o interessant, i aparegui algú a tocar-me els nassos perquè si, sense res transcendental a dir i, a sobre, s'ofengui si l'envio a parir mones.

38. No puc sofrir el futbol, el trobo banal, superficial, trivial i intranscendent. Ara, si em topo amb els últims minuts d'un partit de bàsquet, que ningú gosi canviar de canal perquè li arrenco els ulls.

39.  No penso en què faré demà; el que sigui, serà. Però després de passar-me tota una tarda amb la Kumba i la Nyma, m'entra el canguelo pel meu futur i començo a obsessionar-me preguntant-me què faré i què no. Fins que em canso de tant pensar i passo a una altra cosa menys important però mil cops més simple. I a viure feliç.

40. No tinc parella i no estic desesperada per trobar-ne. De fet, ni tan sols hi penso. Però sí vull tenir fills. Ja ho deia amb 5 anys: "seré mare soltera"

41. Els metges no em fan por, simplement mai considero estar prou malalta com per anar-hi.

42. Parlant de metges, vaig passar la famosa grip A asseguda al sofà de la Kireko, celebrant l'aniversari de la Nyma, i jugant a cartes amb els meus pares a casa. I sé que era la grip A perquè mai en tota la meva vida, MAI havia estat a 40'5, quasi 41 de febre. Tampoc va ser tant. Un ibuprofeno i al llit.

43. No crec en cap religió però m'agraden les doctrines del Budisme. Crec en l'evolució i en el que això comporta: inici i fi, res més. Fa una mica de por.

44. He anat a la discoteca tres cops des de els 18. No hi penso tornar, i no serà perquè no m'ho hagin dit vegades. Abans, em llegeixo l'enciclopèdia catalana.

45. Odio anar de compres, entre d'altres, perquè em costa un colló i part de l'altre trobar roba que em vagi bé i m'agradi. A més, quina necessitat hi ha de tenir quinze pantalons si amb cinc faré el mateix?

46. Des de fa quatre anys, només calço espardenyes a l'estiu. Són còmodes, fresques i es poden portar amb tot. A més, són el calçat de gala dels Mossos d'Esquadra, per tant, podria presentar-me a una festa d'etiqueta vestida de Gucci i portar espardenyes sense que ningú em digues res en absolut.

47.  "Gorres, mocadors i qualsevol peça de vestir que es porti al cap, queden prohibides dins el recinte escolar" vol dir exactament el què vol dir, no és racisme, són normes. Pels d'aquí i pels de fora.

48. Em rebenta mil anar pel carrer i haver de plantar cara als homes (majoritàriament musulmans) que em miren com si fos un tros de carn en venta. Com també, em fa bullir la sang que els homes en general creguin que a totes ens semblen genials els seus compliments masclistes i porcs. No, no ho són.

49. De sempre, he estat una persona a la que resulta fàcil insultar pel seu físic però, al contrari que moltes noies, les meves mesures són proporcionades. Més grans que les habituals, però proporcionades.

50. M'encanta dibuixar i escriure. Però rarament dono a conèixer les meves "obres". Vergonya? Humilitat? Mandra? El que sigui, però no ho faig.

51. Sóc un tap de bassa però calço un 40 i mig, tirant a 41. No és habitual. Normalment, les del meu tamany es queden en un 38.

52. La meva germana sol dir-me que "un dia, et pegaran" perquè, quan vaig pel carrer, sóc feliç i no faig res per amagar-ho. I què si la meva cara habitual és de despiste total? És il·legal? No. Doncs a viure, que són dos dies.

53. De la música actual, m'agraden quatre cançons comptades, entre elles, dues de la Lady Gaga. I no m'amago. Jo sóc més dels clàssics dels 70 i 80. Però em cau la baba quan escolto a la Laura Pausini o els The Corrs.

54. Tinc els ulls del color de la mel. De petita, eren verds oliva. Em fa molt ràbia.

55. De cada 10 personatges que m'agraden del món del manga, 9 són dels problemàtics i/o cabrons. Si existissin de debò, els odiaria a mort, per malparits.

56. Sóc tan puntual, tantíssim, que he arribat a presentar-me una hora abans al punt de trobada per tal de no fer esperar als altres.

57. I sóc tant burra, tantíssim, que he arribat a esperar una hora a qui vulgui que fos que estava esperant.

58. Tantes vegades s'ha espatllat l'ordinador de sobretaula que he acabat per odiar la informàtica i tot el que té a veure amb ella. No obstant, m'encanta usar l'ordinador.

59. Quan tenia onze anys, em vaig fer un trau al dit cor de la mà dreta. Tant a la parra estava, que no me'n vaig adornar fins que no vaig veure la sang al pa. Em vaig embolicar el dit amb la mà esquerra i vaig sortir de la cuina fent salts fins al bany. Al veure com s'obria el trau, vaig començar a cridar com una possessa. Un cop a urgències, em vaig acomiadar del meu dit, per si no el tronava a veure mai més.

60. En el 18è aniversari de la meva amiga de tota la vida, vaig acabar plorant perquè ella es va emocionar amb el vídeo que la seva família i amics li vam preparar per felicitar-la. Quan em va veure, i després d'haver-se eixugat les llàgrimes, va començar a plorar de nou i, entre plors, em va dir "però no llores" i jo li vaig contestar "no llores tú". Ens vam abraçar. Semblàvem idiotes.

61. El millor moment de la meva vida va ser el dia en que, per primer cop, vaig tenir en braços a la meva germana. Mai havia estat tan contenta i tan espantada al mateix temps.

62. He vist Bambi i no he plorat. De fet, odio a Bambi, A ell i a tota la maleïda pel·lícula.

63. M'han dit mil vegades que, per a tenir més seguidors al meu bloc, hauria de canviar d'idioma. He posat un traductor. No és perfecte però "o lo tomas o lo dejas".

64. No es que estigui orgullosa de ser catalana (que si), es que em rebenta la manera de tractar-nos des de fora de Catalunya. Heu provat de viure aquí? Relacionar-vos amb la gent d'aquí? No, oi? Doncs tanqueu la puta boca.

65. L'estiu que vaig estar a Andorra gairebé em salten les llàgrimes perquè els cartells publicitaris, indicacions de tràfic, tríptics, díptics, etc... usaven al català com a primera opció. Em vaig emocionar.

66. No sóc del Barça, ja he dit abans que m'importa ben poc el futbol. Simplement, sóc antimadridista i per qüestió ideològica. Em repugna l'actitud que tenen gran part dels jugadors, la xuleria innata que sembla marca de la casa i la poca humanitat que mostren envers el rival. En poques paraules; em fan fàstic.

67. Quan una cosa m'agrada, m'agrada i punt. No em plantejo si és més o menys coneguda, si agrada a tothom o no, si és una moda o què, si em correspon per edat o no. Per gustos, els colors.

68. Parlant de colors, no puc viure sense tenir el taronja en la meva vida. És un color que em dóna vitalitat, alegria i força. I si no combina amb aquella bufanda verda, mala sort, seguiré posant-me la samarreta taronja amb la bufanda verda. No mireu si no us agrada.

69. Em passaria el dia menjant cítrics i pomes Fuji. La fruita que fa "crec" quan la mossegues m'encanta. I els plàtans, madurs però no negres. La síndria sense llavors. I el meló, Cantaloupe.

70. Cada cop m'apropo més al final... però se m'està fent llarg. A veure, el meu primer peluix va ser el d'un Brontosaure taronja. El primer que vaig fer quan el vaig tenir entre les meves manetes de nadó va ser tòrcer-li el coll. Ara, des de damunt del llit, em mira amb cara de "perquè?". Em sap greu Dino. T'estimo.

71. He vist tants cops Jurassic Park en català, que em sé els diàlegs pràcticament de memòria. No obstant, l'escena en que la Doctora Sattler va a encendre els llums i el Velociraptor l'ataca em fa saltar del sofà. Sempre, no falla mai. I l'escena de la llanterna il·luminant l'ull del T-Rex em posa el pèls de punta. No em fa por, però m'emociona fins a la medul·la. I quan l'Spinosaure mata el T-Rex a Jurassic Park III, em vaig enfadar moltíssim.


72. No sóc especialment coqueta però no suporto anar amb el cabell brut. Em resulta impossible sentir-me persona.

73. Si hagués de triar un super-poder, probablement acabaria triant-ne un de completament inútil, com ser capaç de llegir set llibres a la vegada, o saber doblegar com Déu mana els mitjons, o ser més endreçada del que ja sóc. Coses així.

74. Només li demanaria una cosa al Doraemon, només una: la porta màgica. I no per no arribar tard, sinó per estalviar-me l'hotel i l'avio quan anés de viatge.

75. Sóc molt rara: somio en anglès.

76. Només vaig entendre com puntuava el tenis el dia que vaig començar a veure "Prince of Tennis".

77. Ni m'interessava ni m'interessa treure'm el carnet de conduir. Trobo que és uns despesa estúpida si vius a Barcelona. Amb el transport públic arribes a tot arreu i, sinó, caminant, que és molt sa.

78. Quan era adolescent, em miraven malament perquè no fumava, no em drogava i no bevia. Segueixo sense fumar, drogar-me i beure. Em segueixen mirant malament.

79. He arribat a ensopegar amb la mateixa pedra (metàfora de problema) mil vegades. I seguiré fent-ho si crec que és el camí correcte a seguir, encara que els genolls em quedin a carn viva.

80. Ja he dit que, de petita, anava per monja però, just abans de fer la comunió, les coses es van tòrcer. Un dia, la catequista ens va preguntar perquè fèiem la comunió. Tots els meus companys van contestar que "per ser més proper de Crist", jo "per anar al Tibidabo i pels regals". La catequista es va escandalitzar i, al sortir, li va comentar a la meva mare què havia passat. "Vostè els ha demanat que fossin sincers, no? Doncs la meva filla he estat sincera, quin és el problema?". Amb dos collons, mama.

I això és tot per avui, que porto tota la tarda escrivint i ja m'he cansat. El pròxim dia seguiré des de el 81 i a veure què més descobrim, jejeje.
Espero que no us enfadeu gaire amb mi per haver escrit tota aquesta parrafada... ho he fet amb la millor de les intencions, de debò XD.

Doncs no molesto més. Apa, no oblideu mai, mai, mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


El pòster nou...

Comentaris

  1. Nalataia! Quan de temps!! (es que e estat "castigada" un temps xdd)
    Per cert... en el punt 6., per que gastar-se diners en anar al cinema podent mirar-les a casa?? hahahah
    Y el en 8.!! a mi em passa exactament el mateix que a tu!! Exactament!! No se com so fan ¬¬’
    Per cert, en el 18.. com vas acabar beguda només amb 3 anys!! Jo bull que m’expliquis això hahahha
    Sobre el 24... en opinió meva, tot lo referit a política o gairebé tot, es una estafa, son tots uns merdes (amb perdó)
    Amb el 32, estic totalment d’acord amb tu!! ( però afegint-hi Corea hahahha). (i no cal dir que en 33 tb!)
    I el 44 es boníssim!! Encara que les meves germanes hi vulguin anar jo no. A mi no m’agrada anar-me’n de festa, però això, con has dit tu, em quedo a casa llegint alguna cosa.
    I el 48... *sense comentaris* (crec que ja m’entendràs sense que diguis res, podem pensar el mateix)
    I am el 49 em passa el mateix, i com has dit en altres, a mi no m’afecta, que diguin el que vulguin, que si a mi m’agrada com sóc, no em molestarà pas, i tampoc val la pensa tornar-hi.
    Hahahha, m’encanta el 60!! I el 61 també.
    Del 67, estic amb tu! Paso del que digui la gent dels meus coreans y dels meus japonesos.
    68. a mi també m’agrada molt el taronja... m’agrada més el lila, però el taronja i el vermell, no se per que, però en donen la sensació de vida el algunes coses.
    mmm... com es suposa que se somia en anglès??
    Si t’haig de dir la veritat, a mi em fa molta ràbia els joves que fumen per ser “més interessants” el que ells/elles el que aconsegueixen es podrir-se per dins!

    Y después de este supercomentario, m'acomiado que encara m'he de llegir desde el 81 fins al 100 hahahha. I després hauré d’escriure alguna cosa en el meu blog, que el tinc una mica abandonat u.u’... hahah bueno, como digo yo, hasta la vista ^^.

    Att: Robiin :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda