Una tarda al CosmoCaixa 2

Hola de nou, maques i macos! Ja heu vist l'entrada anterior, la dels dinos? No? Doncs a què espereu?! Feu click AQUÍ i llestos (és clar que també podeu baixar una mica la barra lateral, però vaja...). I ara que ja esteu situats, segueixo amb la tarda de divendres.

Després de veure ossos més vells que la vida mateixa, vam seguir pul·lulant pel museu (ja havíem pagat l'entrada, no? doncs s'havia d'aprofitar... eh no, espera, que no vam pagar pas XD), "aprenent" i recordant... bé, més recordant que altra cosa; l'Àngela i el Gio devien estar fins als nassos de tant "Ho recordeu això? I allò? Jajajaja" (sí, bromes de biòlogues...) XD. La cosa es que, per unes hores, varem tornar a ser nenes de cinc anys (el Gio es va comportar més que nosaltres, jejeje). I, evidentment, vaig fer fotos. No a tot, però si a gran part... sobretot a les suposades "piranyes" del Bosc Inundat... i dic suposades perquè llegint la informació que hi havia per allà, vaig descobrir que de carnívores en tenien poc, més aviat menjaven fruits... ens van prendre el pèl a base de bé XD. Diguem que la càmera del mòbil era una extensió de mi mateixa, jijiji. També hi ha fotos de cavallets de mar, peixos diversos, coses el nom de les quals ni tan sols sé, etc... apa, comencem!


Entrem en el terreny dels llums de color. Tres focus: blau, groc i magenta. Us sona? XD Si! Els colors primaris! Doncs sumeu una paret totalment blanca... i apa! hores de diversió! Jajaja. Aquí ens van quedar unes fotos fantàstiques ("INDESCRIPTIBLES" segons la Txell). Eh que es veu clarament que sóc jo? XD 


Un llum il·luminant dos dolls d'aigua... interessant, eh? I si us dic que, sense il·luminar només es veuen els dolls de manera contínua però que, amb el llum fent pampallugues, es veu gota a gota com cau l'aigua? Aaaaah! Ara si, eh? Parlo de llum estroboscòpica... aquella que provoca atacs d'epilèpsia i tal XD. Recordeu que, en l'entrada anterior deia que penjaria un vídeo d'aquest moment? No ho faré, em sap greu, però es que es veu bastant malament, com quan intentes gravar de la tele: surten aquelles bandes més fosques que es desplacen de dalt a baix. Molt lleig. Queda molt més bonic vist des de la foto, ^^.



En aquestes dues fotografies, es combinen els llums estroboscòpics i fluxos d'aire. M'explico: una caixa enorme de vidre, amb boles de porexpan i quatre ventiladors petits amagats sota la superfície. A més, un parell o tres llums estroboscòpics. Bé, quan encens l'espectacle, les boles comencen a... a... ballar? es mouen sense ordre ni concert (vaja, el que vindria sent un Moviment Brownià típic) i van com bojes. De fet, en pots regular la velocitat però això no és important... un cop estan donant voltes i cops, encens el llum i... TACHAN! Sorpresa! sembla que es moguin a càmera lenta! Ooh! Mireu, us deixo un vídeo millor que el meu... el que interessa, a partir del segon 9:


Ara si? Doncs passem a la següent foto.




Crancs ermitans. Bufons, oi? Són aquells que canvien més de closca que nosaltres de roba interior. Quan se'ls queda petitona perquè ells han crescut... moving! moving! Se la canvien i aquí pau i després glòria. Estan fets tots una artistes; jo els deia "posa't així... somriu... quiet" i ells, tot professionals, pim pam XD


Aquest amic aquàtic (una mica borrós, per cert) és aquell que, si el toques, estas mort. Literalment. Les seves espines que, com podeu veure té per tot el cos, són dolentes, dolentes. Així que millor no tocar-lo... cosa que em fa pensar en els pobres peixets que l'acompanyaven... amb la mala memòria que tenen ¬¬U


Nemo! L'he trobat! M'encanten els peixos pallasso! >w<... són tan macos i tan taronges! Però no vegis com n'arriben a ser de tímids! Em va costar un colló i part de l'altre poder fotografiar-los. I això que la càmera del mòbil no té flash... I ells tan feliços amb la seva anèmona... jijijiji


Mira, la Doris! XD Per això us deia que és perillós que el peix-espinós-que-mata tingués companyia! la Doris té molt mala memòria... o es que els encarregats de les peixeres no han vist "Buscando a Nemo"!! XD. N'hi havia tres d'aquests peixos blaus elèctrics... però només vaig poder pillar-ne a un. Els altres estan sota les pedres... de fet, en podeu veure un, una mica. Justament sota de l'altre hi ha una cavitat on s'insinua una forma blava... doncs si, és un peix no brut. L'altre està darrera les pedres, a l'altre costat i no se'l veu ni imaginant-lo.


La piranya herbívora! L'Àngela ens va dir que no li veia els dents... normal! es que menja fruits! dubto que tingui dents per a mastegar carn... això si, per molts fruits que s'empassin, si em trobo una bèstia d'aquest tamany a l'aigua, crido. Entre que tenien problemes d'obesitat i feien, com a mínim, un metre de llarg... no sé si creure que no em confondran amb una pinya i se'm voldran empassar...però res a veure amb els seus companys de peixera... sinó, mireu la següent foto. Trobat a la wikipèdia. Colossoma macropomum: http://en.wikipedia.org/wiki/Tambaqui (anglès)


Mínim, tres metres llarg! Si existeix el monstre del llac Ness, ha de ser un d'aquests a la força. Fins a 150 kilos o més podien pesar... glups. Mireu, que l'he trobat a la wikipèdia. Arapaima gigashttp://es.wikipedia.org/wiki/Arapaima_gigas (castellà). Aquesta bèstia enorme ÉS CARNÍVORA! Cuidadín!
Aquí se'l veu millor (no és meva):

 Impressionant.


Aquest no es veu gaire bé... però jo tinc la teoria que és un kiwi... l'ocellet, eh? Però no ho sabem del cert. La veritat es que m'importa més aviat poc, era molt, molt... fluffy! >w<. Per si en voleu saber més, Kiwihttp://en.wikipedia.org/wiki/Kiwi (anglès). Jo crec que si... però vaja...


Ni idea... és una espècie de gamba-caragola. Lleig, sento dir-ho. Semblava més fòssil que viu. A la Txell i a mi ens va recordar a un pokemon... Omastar, us sona? Doncs és aquest:

Ja si, li falten les pues aquestes a la closca i els dents... però li té una retirada, no?


Un niu de cigonyes. Aquí es veu petit... però, en posició fetal, jo hi puc fer una migdiada... i jo no sóc precisament petita.


Un cavallet de mar. Em va semblar molt graciós ell, tot torçat XD... i mira que corrent d'aigua no n'hi havia, però ell (o ella) s'anava balancejant com qui no té res més a fer, jejeje.

 

Això són restes de dos camells que la van dinyar barallant-se. Van quedar soterrats per la sorra del desert i mira... en aquest cas, la gropa els va servir de res... pobrets.


No té gaire misteri: un meteorit. Crec que va ser un que va caure per Sibèria... espereu, que enseguida us ho dic... L'he trobat. Va caure l'any 1947 prop de Sibèria i va ser el responsable d'una de les pluges de meteorits més recent en la història de la Terra. Per a més informació, Sikhote-Alin: http://en.wikipedia.org/wiki/Sikhote-Alin_meteorite (anglès).

I ara si, Tuberclets, això és tot per avui. Estar més que clar què era el que realment m'interessava, no? Vaig fer més fotos dels dinosaures que de cap altra cosa... tot i que algunes de les fotos que vaig fer al Bosc Inundat no les he penjades perquè no es veuen del tot bé... massa borroses, potser. Afortunadament pels animalets del museu, em va faltar el flash. Buaaa! quina mandra m'ha entrat de cop... descansaré una estona del portàtil i aquesta tarda començaré amb Katanagatari. Sep... i com que ara mateix no em ve res original al cap... simplement, SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!¡


Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

... wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!¡...

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un estiu sense excesos. I s'obre la subasta...