Nalataia, Mare Tubercle

Com diu la cançó " No es donen les instruccions d'ús de la vida, cadascú juga la seva pròpia partida ". Quantíssima raó. Afortunadament, sempre podem trobar un tutorial per Internet que ens ajudi. O bé preguntar a Yahoo! Respuestas (mexican version) . O, simplement, estar inspirat i demostrar al món que un a sèrie matemàtica de 1s i 0s no té cap poder sobre la teva persona. Et pot fer ballar el cap i treure't de polleguera però, al final del dia, quan te'n vagis a dormir amb el somriure a la cara, sabrà que haurà perdut. I això, Tubercles meus, no té preu. M'ha costat una hora encaixar les parts, però pels meus sants ovaris, que el programa no em tornava a  deixar en ridícul! Us podeu imaginar els salts d'alegria... Fuck yeah! Una batalla menys, ara només falta acabar la guerra. Per ara, empat (molt equitatiu tot xD) . Mimics 1 - Nalataia 1  Porteu-vos bé i ànims, que el dissabte encara queda lluny però més lluny estan les vacances d...

Avui ha tingut lloc el primer contacte real amb el software de Mimics, un programa mèdic que treballa en 3D i permet fer rèpliques especulars de qualsevol objecte que hagi passat per un escànner (via TAC, TC o qualsevol altre mètode). Segons m'han dit, els metges solen usar-lo per a visualitzar pròtesis en el cos del malalt sense necessitat d'obrir-lo cada dos dies (que molt agradable no ha de ser) . Jo el faré sevir per a replicar les parts perdudes del meu petit amfibi.  Així se'ns presenta el Mimics: No, no és la meva bèstia. Google troba qualsevol cosa. I així em presento jo: Amb més cabells i menys celles. Però sí, aquesta és la idea. Us imagineu el resultat? Mimics 1 - Nalataia 0 Pròximament: "Mimics - Dia 2". I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ahir vaig sortir per a celebrar que, per fi i després d'una final i tortuosa presentació, havíem acabat el primer semestre del Màster. A mitjans de Febrer. Dues setmanes després d'haver començat el segon semestre. Sí, els universitaris som així: allarguem i estirem el temps fins a límits insospitats per a la resta de la població mundial. Ens agrada amargar-nos l'existència sense motiu aparent. Així sempre tenim motiu per a queixar-nos. Feel the beat! Bé, doncs vam sortir de festa. Primer, a sopar i després a beure (alguns més que d'altres) . El cas és que, i parlo sense exagerar, aquelles quatre hores acompanyada d'uns "complets desconeguts" (i ja ho aclariré) van ser les quatre millors hores en anys. Feia molt, moltíssim, que no reia tantíssim. I no, no anava beguda, paraula de Mare Tubercle. Els meus companys sí. Tot i que per ser justos, no direm beguts, sinó contents. Encara que això és aplicable a tots els presents. Aquella sensació d'ac...

El dia havia començat bé: un sol radiant, una brisa suau i fresca, grans expectatives... però tot s'ha torçat quan els velociraptors han escapat del remolc. Ja feia quinze anys que les autoritats havien fet seva la famosa expressió de Haeckel sobre que "la ontogènia recapitula la filogènia". Quinze anys des de que va començar la recerca "oficial", que no la clandestina, sobre els Recapitulants. Quinze anys des de que aquesta nació va trencar els seus llaços amb la resta del món. I ara estàvem sols. Bé, sols no: teníem els Recapitulants. Al principi, ens ho van vendre com el gran remei contra el crim, "La gran sopa d'All" del segle. Ningú se'ls va prendre seriosament. Ningú es va creure que la Involució fos possible. Ningú volia creure que aquells nous animalons, ni mamífers ni rèptils, sorgits del no-res, haguessin estat, en algun punt, humans. No fins que se'ls van acabar els conillets d'Índies. No fins que van començar a desa...

Booooooooooon dia, Tubercles! O bona tarda, que ja passen de les 12. Bé, tant és. Si no recordo malament, en l'entrada anterior us comentava que GranOtaku va avançant; lent però segur. Molt lent, de fet. Però hi ha forces superiors a mi que m'allunyen inexorablement de la meva obra d'art, la meva obra prima! Ja passa que com més ganes tens de fer alguna cosa, més difícil t'ho posa la vida. Un exemple: jo vull ser rica del cagar però no hi ha manera, el karma m'ho posa molt i molt complicat. I a cada dia que passa, més. És un peix que es mossega la cua. També volia ser una biòloga de profit i mira'm, treballant al Botànic. No tot és del color que volem. En qualsevol cas, sigueu rics o no, treballeu d'allò que voleu o no, la Mare ha pensat que les excepcions es van crear per algun motiu. i per això, en faré una... i de les grosses! En lloc d'esperar a mitjans de Febrer (que estaré de feina fins al cul), em llenço a la piscina i premio la vostra ca...

I aquesta és una de les grans notícies del dia: " El PP Català no se sent estimat a Catalunya " segons declaracions de la Sra. Josócdunpartitquecreufermamentenlafamíliatradicionalperòsócmaresoltera-oleio Sánchez-Camacho . Apa, com us quedeu? Sorprenent o no? I no contenta amb aquest declaracions, va i ens deixa perles com que " des del Govern Català, ens volen dir com educar els nostres fills, com hem de viure la nostra vida i com hem de governar ", cosa que em recorda allò de " hay que españolizar a los niños catalanes ". I la pregunta és, qui dius que ens vol donar ordres? Hipòcrites, hipòcrites des de temps immemorials. Després, si dius que et fa por sortir del país i que et reconeguin com a espanyol, els estranya...  És segur que no tindrem la gran sort de trobar-nos amb aquests espècimens pel carrer i tenir a la nostra disposició tones d'ous podrits. O tomàquets massa madurs. O enciclopèdies velles, d'aquelles que s'havien de treu...

Doncs ja està fet. Fet i entregat. Per fi. Després de passar-me el Nadal maleint els treballs del màster, després d'hores tancada a l'habitació, deixant-se me la vista davant la pantalla de l'ordinador... per fi puc dir, amb totes les lletres, s'ha acabat. Aquesta primera part, com a mínim. En el segon semestre no hi vull ni pensar. Ara per ara, només hem queda un petit sprint final, l'últim sacrifici abans no comenci la batalla final: les presentacions. Dues presentacions. Bé, tres comptant la del pòster de Tafonomia del dimarts que ve... però com si no hi fos (per més detalls, espereu a dimecres, dia 22 i us els donaré gustosament) . La recta final... I després, el gran sacrifici. La mare de totes les batalles. El moment definitiu. Serà com formar part de la batalla de l'Abisme de Helm però sense elfs, ni nans, ni braus guerrers. Només orcs a tort i a dret. Així que si algú té un exèrcit d'elfs que em pugui deixar, o llogar, o vendre, que m'ho dig...