DE(P)RST: descansa en pau, però qui diu pau, diu ràbia, sofre i tenebres.

Fa dos dies que em barallo amb l'Excel de OneDrive perquè, aparentment, la seva missió a la vida no és conservar les dades que jo, regularment i diligentment, hi enganxo, no pas. No, la seva raison d'être és amargar-me l'existència laboral i, de passada, reescriure les dades i col·locar-les al seu gust. Dos dies fa que m'hi barallo, dos dies repassant llistes de mostres i arxius d'extraccions, dos dies comprovant que l'arxiu es manté com jo disposo I NO HI HA MANERA. Algú sap per què ens odia OneDrive? Què li hem fet? Com a col·lectiu humà, vull dir... però si dic si us plau i gràcies a Copilot! Només em falta parlar-hi de vós, cagondena.

Jo escric blanc i l'Excel pensa "Ha ha ha, no mon cheri, NO" i comet maldats. Dies i dies generant dades, dies i dies omplint Excels, dies i dies encadenades a l'ordinador i el cony de programa decideix que no li agraden les quantificacions de les extraccions I SE N'INVENTA DE NOVES. I dius que aquesta placa d'eluïts és la 51? Doncs tinc per aquí unes dades DE FA DOS ANYS QUE HI ESCAUEN D'ALLÒ MÉS! El dia que les màquines es revolucionin, a mi em trobareu atonyinant ordinadors rebels.

Total, que avui m'he assegut amb calma - una calma que no tinc per a aquests assumptes perquè m'acceleren d'una manera que ni la nitro a Fast&Furious - i he acabat entenent una cosa molt bàsica de les bases de dades: són estúpides. Això o ni elles mateixes saben com aplicar les fórmules aplicades al formulari. Si t'he demanat que coloris les mostres repetides, PER QUÈ HO FAS ARA SÍ, ARA NO?! Hi tens res en contra a repetir mostres?! Si la primera extracció és un merdot com un piano, paga-ho amb l'extractor. Què vols de mi, QUÈ?!

Mira que odiava haver de dur al dia llibretes de laboratori durant la carrera, però cagondeu, quina alliberació: l'ordre era erràtic i les notes a peu de resultats eren caòtiques, però sempre podies confiar que, si ho havies anotat, seria allà. On, croquetament? Doncs a ningú li importava gaire perquè, al final, t'inventaves l'informe i la llibreta acabava cremada o oblidada en algun laboratori de pràctiques. Érem feliços... però ara volen que quedi tot informatitzat. Doncs molt bé, MOLT BÉ, i si acabem tots sonats i trastocats, ja reduirem el món a un grapat de cendres fumejants, és clar que sí!  Atès que els incendis ens deixin res per a cremar.

No us deixeu dominar per les màquines, que s'ho tenen molt cregut - l'altre dia, parlant amb Copilot, vaig descobrir que, com a investigador privat, es fumeria de gana, perquè totes les dades que li vaig demanar, ja les havia trobades jo recorrent a mètodes més clàssics - i no arriben ni a merdeta. Protegiu-vos de la calor intensa dels propers dies i recordeu que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adeu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Sí.