DE(P)M: descansa en pau, però qui diu pau, diu merder.

Doncs ja ha entrat l'agost i la fauna veïnal s'ha revolucionat. Aquesta nit he viscut en directe el festival d'estiu de la meva vida; entre gossos i persones desinhibides per l'alcohol i tocades per la calor, he dormit un total de menys hores de les necessàries per a ser una persona absolutament funcional.

No sé quin drama tenien muntat els gossos, però la conversa a quatre bandes que s'ha muntat de matinada no la desitjo a ningú. Ha començat un gos menudet, d'aquells que no veus fins que ja t'ha arrencat la cama perquè passaves mínimament a prop del seu espai vital, un espai de mig quilòmetre a la rodona del seu cos diminut i després s'hi ha sumat un gos que, pels lladrucs que feia, era en Fenrir - zero proves, zero dubtes -. Qui l'ha parit, quina manera de bordar i tocar la collonada: rebotava el so per les parets de l'habitació, semblava com si hi tingués una gossada fent parkour. I, per acabar-ho d'arrodonir, se'ls han unit dos més, que devien estar avorrits, i la matinada sempre és bon moment per udolar els ancestres... els ancestres dels altres, en els qui jo m'he cagat per activa i per passiva.

Però els quissos no han estat els únics qui han fet seva la nit a cop de crits i brams: els humans també i déu-n'hi-do quins exemplars més torracollons. Qui no cridava, reia fins a quedar-se sense aire, i qui no reia, bramava com els ases. No es pot cardar tant d'escàndol a la nit, que després les neurones no rutllen amb normalitat i tot són plors. Si cada vegada que estic a l'impàs entre REM i son profund, arriba un imbècil i comença a cloquejar com si fos una gallina fins a les celles de coca, no podré continuar exercint de veïna modèlica perquè em veuré obligada a saltar per la finestra i amorrar-me a la primera jugular que trobi - i el vampirisme va estar de moda quan Vlad l'Empalador va escollir plantar un jardí d'estaques sota la finestra del menjador en lloc de sembrar geranis -.

I si l'assassinat massiu de transeünts nocturns fos la solució... doncs mira, ja faria anys que seria a Brians, perquè les ganes de comprar-me un llançaflames i posar-lo a prova amb els veïns augmenta de manera exponencial amb els anys. Això sí, la meva ànima immortal descansaria tranquil·la a la nit. Però les persones no són l'únic problema, mai tant!, els seus vehicles de locomoció TAMBÉ. Tothom sap que, a la nit, els sorolls es magnifiquen perquè, normalment, acostuma a haver-hi silenci, per tant, NO CARDIS LA MÚSICA A TOT DRAP. Tampoc caldria que FUMESSIS GAS A FONS MENTRE T'ESPERES AL SEMÀFOR, que no ets un personatge de Fast&Furious, eh, DESGRACIAT! I què me'n dieu, de les persones que modifiquen els motors perquè facin ENCARA MÉS REBOMBORI? Per què, PER QUÈ?! El que us mereixeu és una banda de músics aficionats i descoordinats sota la finestra de l'habitació a les 7 del matí un diumenge.

Jo, que soc silenciosa i discreta, que només alço la veu quan ric - i, de vegades, ni això puc fer perquè me germana apareix com una invocació i em fa callar sota l'amenaça de fer-me pupa, molta pupa xD -, haig de viure rodejada de borinots i sòmines que ni coneixen ni entenen la paraula respecte. Si us plau, #Asteroide de l'extinció ja, gràcies.

Arrambeu amb una casa al bosc, aïllada, d'aquelles on hi ha assassinats cada dos dies, i així podreu descansar sense que la civilització moderna us emprenyi cada quinze segons. Però si, malgrat tot, us interessen la ciutat i les aglomeracions humanes, uniu-vos al costat bo del remolí de gent que hi viu i comporteu-vos, que a totes ens agrada descansar en silenci. Recordeu que SOU TOTES MOLT MAQUES, sobretot quan l'escàndol nocturn és als somnis, no al carrer. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Aquesta imatge és una recreació, jo no dormo amb còfies.