Ciència a destemps. Dia VII: La setmana tràgica

Comença el compte enrere per a la que, molt possiblement, serà la setmana més llarga, negra, dura i dramàtica d'enguany: LA SETMANA DE LES 13 HORES LABORALS, TXAN TXAN!

Que no us enganyin, és meravellós, això de fer substitucions al laboratori; com més en sàpiga, més números perquè em truquin i segueixi connectada a la mamella de l'hospital. Però, SEMPRE HI HA UN PERÒ, l'esclavatge associat no mola. Ni gota ni mica. Tan sols seran vuit dies, VUIT DIES, encadenada al departament, vivint allà més hores que no pas les que passaré dormint a casa; vuit dies intensos posant a prova el meu cervell humà ameboide; vuit dies que tatxaré amb ràbia al calendari cada nit quan torni a casa perquè PATATES AMB BOLETS! Només de pensar-hi, ja em canso, SI US PLAU ENVIEU AJUDA. Sovint penso que tinc la boca massa grossa, i sovint l'encerto. 

Però una de freda i una de calenta: #ALTRESINC tanca paradeta. Bé, una de les paradetes i, spoiler, ME N'ALEGRO D'AQUÍ FINS A L'INFINIT I MOLT, MOLT, MOLT MÉS ENLLÀ. Tant enllà que dubto que trobi el camí de tornada a casa. Justícia poètica, suposo: una empresa que tracta els treballadors com si fossin tifes seques de vaques amb diarrea, no mereix mantenir la seva suposada FLAG STORE... els collons BOTIGA INSÍGNIA! HA! Us està bé, per cafres, lladres i estafadors. Com pot ser que una botiga que rep capses de material de vint quilos, VINT QUILOS, pretengui que les treballadores i el treballadors les moguin amunt i avall sense cap mena de protecció a mans i peus, COM?! DONCS AMB UNA CARA QUE ELS ARRIBA A LA LLUNA. Prop de tres anys els va costar proveir-nos del l'equipament adient... I PERQUÈ EL COMITÉ HI VA INSISTIR, PERQUÈ L'EMPRESA SUAVA OLÍMPICAMENT DE TOT PLEGAT. I cal obrir un capítol a banda pel que fa el tema de l'obligatorietat de fitxar abans i després de la jornada perquè, si les coses no han canviat gaire en aquests sis mesos que fa d'ençà que els vaig enviar a parir mones, ES FEIA SIGNANT EN UN PAPER! NO HI HA COSA MÉS FALSIFICABLE QUE AIXÒ, MECÀGON LA SANG D'UN QUERUBÍ. Segons #AltresInc era massa car i massa feina fer-ho amb l'empremta dactilar TOT I QUE ELS TERMINALS DE PAGAMENT TENIEN UN LECTOR DACTILAR PER INICIAR L'ORDINADOR, PERÒ SÍ, ÉS CLAR, TOO MUCH DIFÍCIL. Veieu per què me n'alegro, de la seva desgràcia? Sé que acabaré a l'Infern, però m'és igual.

De fet, si acabo coent-me a foc lent dins les calderes d'en Pere Botero, ja us dic ara que no serà per desitjar tots els mals possibles als excel·lentíssims caps de trons que governen #AltresInc amb mà de ferro i cervell de mosquit, no; el meu historial compta amb motius molt més dignes de les flames roges de l'Avern que la merda que pugui deixar anar d'aquest gentussa. Algun dia d'aquests, quan estigui segura que els Mossos no apareixeran a la porta de casa amb una denúncia per difamació, us diré de quina empresa parlo - a les meves ex-companyes i ex-companys de feina els desitjo un futur menys miserable que el passat i present que han viscut a #AltresInc, i els confirmo que sí, que d'allà també se'n pot sortir, encara que ho facin obligats; i que la vida els oferirà quelcom millor, com una agradable via del metro on saltar, però de 8 a 9 del matí i de 22 a 23 de la nit no, si us plau -.

Per cert, dada totalment innecessària: he fet flams de xocolata - sí, sí, fa cinc minuts, que ha saltat l'alarma del mòbil - i fan tan bona pinta que 1) no me'ls vull menjar perquè SÓN PERFECTES EN TOTES LES SEVES FORMES i 2) no estic segura que arribin a la seva destinació PERQUÈ ME'LS MENJARÉ PEL CAMÍ, SÓC UNA FOCA DEVORA FLAMS. A banda d'això, tot bé. 

No, un segon, molt més que no pas "bé"; IMPOSSIBLEMENT BÉ PERQUÈ, SORPRESA ESTIVAL!

EFECTIVAMENT, M'HAN TATUAT EN KURAMA A LA PELL. ARA SÍ PUC DIR QUE SEMPRE EL PORTARÉ AMB MI. I NO PUC DEIXAR DE CRIDAR - A.K.A. MAJÚSCULES - PERQUÈ SEGUEIXO TAN EMOCIONADA PER LA SEVA MAGNIFICIÈNCIA COM EL DIA QUE VAIG PENSAR "EI, TATUA'T EL DIBUIX DE TE GERMANA, QUE ÉS EN KURAMA I *explosió cerebral*. Ara serà encara més simple reconèixer-me pel carrer, PERQUÈ NO PUC DEIXAR DE MIRAR-LO.

M'envaeix la felicitat. I quan acabi de perfilar el pròxim tatuatge, encara serà més contagiosa. GRAVEU-ME A LA PELL ELS MEUS AMORS.

Apa, novetats d'estiu-tardor entregades - que, després de quaranta dies, ja tocava -. Penseu que l'estiu ja s'acaba, així que remulleu el cul tants cops com pugueu, que l'hivern serà llarg - no especialment fred, però estic segura que sí el trobarem etern - i viviu la vida com us haguessin d'estampar un pastís de nata a la cara: AMB LA BOCA BEN OBERTA, QUE AIXÍ ENDRAPAREU MÉS! Ens veiem ben aviat i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

En Yato m'entén perfectament.