Deesses de la tempesta que no saben que és estiu i fan ploure igual

Per fi, i des que va començar aquest estiu esperpèntic en molts sentits, HE DORMIT TAPADA I SENSE VENTILADOR! Sé que moltes pensareu que hi ha metes molt millors a la vida però quan ets jo, un encreuament entre persona i caldera que s'aixeca amb els llençols xops de suor A L'HIVERN, ser capaç de trobar aquest equilibri perfecte entre asfixiar-te i voler dormir al congelador, i tenir la pell fresca tota la nit, és un regal. Per això em fa tan contenta que el dia d'ahir passés entre matisos de gris - és clar que l'estona que va sortir el sol vaig patir pensant en la tornada a casa amb les botes de muntanya i LA calor -.

Vaja, que comença aquella època en la que és recomanable dur un foulard al coll: et serveix tant de complement, com de caputxa improvisada quan comença a diluviar i t'has descuidat el paraigua a casa... encara que a la llarga, però sobretot a la curta, molt a la curta, no et servirà d'absolutament res. De fet, te l'acabaràs traient del cap, perquè serà com dur un bolquer mullat al damunt i, posats a acabar xopa, millor sense el pes afegit. Així que sí, comencem a endinsar-nos en el món de la tardor - si bé serà curta i calorosa, perquè una de les pegues del canvi climàtic és que, sense cap mena de dubte, ha eliminat d'una bufetada qualsevol estació que no sigui ESTIU FRESQUET o ESTIU INFERNAL -.

Sigui com sigui, i després de dues setmanes aïllada a casa seguint els protocols gens clars del Servei Català de la Salut - que tan aviat et demana el número del mòbil per fer el seguiment de l'aïllament per si de cas no ets a casa, cosa que no hauria de passar perquè fer-lo fora és una incongruència lingüística, com et diu que vagis a que et prenguin les mostres dos barris més enllà -, ahir em vaig reincorporar al meu lloc de treball. Bé, no. No al "meu, meu", sinó a una de les filials... és clar que, per la quantitat de treballadores del meu lloc de treball que hi havia, qualsevol diria que preteníem una invasió encoberta.

Fem doncs un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré #AltresInc. A #AltresInc, i a conseqüència de la pandèmia mundial que ENCARA vivim per molts negacionistes i imbècils variats que diguin que no, hem decidit que, un cop els nostres productes de ferreteria passen per les mans de al clientela, no els tocarem més. Això vol dir que la clientela ens ha de mostrar els codis de barres dels productes perquè nosaltres els puguem escanejar. Doncs bé, ahir i després de quatre hores plantada a la caixa de la filial d'#AltresInc, només una clienta, EXCLUSIVAMENT UNA ÚNICA CLIENTA, va posar cara de no saber què diantre era un codi de barres. Repeteixo per si no us ha quedat prou clar: UNA, UNA, UNA, UUUUUUNAAAAAA! Clientes i clients de la meva filial d'#AltresInc, podríeu fer el favor d'intercanviar-vos amb els de la filial anteriorment mencionada, SI US PLAU! Ni us imagineu la quantitat d'ibuprofèn que ens estalviaríem, GRÀCIES. A #AltresInc, la teva ferreteria de confiança, estem tan cansades d'explicar a la gent coses tan bàsiques com que UN MARTELL ÉS UN MARTELL, NO UNES TENALLES! I NO, ÒBVIAMENT NO POTS RETORNAR LA CISALLA TACADA DE SANG QUE HAS USAT PER ARRENCAR ELS QUEIXALS AL TEU FILL. Quan acabarà aquesta bogeria, quan?

Per cert, i deixant de banda a #AltresInc, ben aviat començo les pràctiques de nou i això vol dir que tornen els... DIES D'INSTITUT! Sé que els esperàveu. Jo també. Vejam si, com a societat humana pensant que suposadament som, ens posem d'acord i comencem a actuar correctament i fer les coses bé, que voldria dur a termes les meves pràctiques i finalitzar-les sense major entrebanc que perdre 200 milions de quilos de massa corporal, GRÀCIES!

Porteu-vos bé i no sigueu exagerades, que avui ja he vist persones amb jaqueta. Ens veiem aviat i recordeu sempre, sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Comença la teca

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

See you next week! - Capítol 17