Dies d'institut XI: El retorn

No me da la patata. Per moltes vagues estudiantils que el sindicat convoqui, per molts festius que arreplegui, NO és NO.

Encara no ha començat la marxa - perquè sí, la cosa empitjorarà - i el meu tracte digestiu ja fa de les seves, els meus hàbits nocturns comencen a fer figa i les hores del dia s'entossudeixen en no allargar-se indefinidament i acaben sí o sí cada nit en un cicle repetitiu i constant que em té fins el capdamunt! Així no hi ha manera de fer-ho tot en un dia, és impossible fer-ho tot en un cony de dia!

I això que només parlo dels exàmens, que a l'equació també cal afegir-hi els informes del laboratori. Informes que, per cert, ja em surten per les orelles! Com torni a veure un PNT més d'Spinreact juro que agafo la katana de sota del llit i començo a tallar caps a tort i a dret al bell mig de Portal de l'Àngel!

És esgotador, viure així. Sempre pensant en el pròxim examen, en la pròxima entrega, en la pròxima pràctica. Sabeu quantíssim fa que no llegeixo un llibre? Ja us ho dic jo: dos mesos i mig! Dos mesos i mig sense tocar un diantre de llibre pel pur plaer de llegir. Necessito llegir, evadir-me. És fisiològic, igual que respirar, menjar o dormir: si no llegeixo, s'obre un buit més gran cada vegada a la meva ànima turmentada, un forat negre que em xucla les ganes de viure. Jo necessito fantasia i ciència ficció per a viure, són el meu combustible! Puta vida...

I, per acabar-ho d'adobar, el coi de PDFzorro no funciona! Tan difícil és carregar correctament els arxius modificats?! Però si només elimino pàgines, NOMÉS ELIMINO PÀGINES! Com odio les noves tecnologies. Die computer, DIE! - quan aparegui al servei de reprografia de la facultat de Geografia amb el pendrive fins el capdamunt de documents per imprimir, em fotran fora d'una coça al cul -.

I crec que així puc resumir dos mesos de classes - perquè han estat dos mesos literals, que de tanta vaga que hem fet, de les primeres quatre setmanes de classe, només en van quedar dues intactes -. Amb això i fent-vos saber que, si en algun moment heu arribat a pensar, a creure que jo divago, és perquè no heu conegut el meu nou professor de EIE! El que fa ell SÍ és divagar dues llargues hores sense cap ni peus. Dues llargues hores cada setmana perdudes miserablement, tant miserablement que ahir me les vaig saltar - no volies morro? Doncs té dues carmanyoles ben plenes - per enclaustrar-me a la biblioteca i preparar una quantitat exageradament espantosa d'apunts pels pròxims exàmens. I no en vaig tenir prou amb dues hores... encara me'n queden, muahahahahaha! - potser tres hores m'haurien rendit més... si les impresentables de consergeria m'haguessin obert el coi de biblioteca en lloc de tenir-me una puta hora al passadís, glaçant-me els ovaris, perquè no tenen idea de fer la seva feina raonablement bé -. El pitjor de tot plegat és que el professorat ens exigeix puntualitat i ells se la passen pel forro.

Si em voleu fer un favor, regaleu-me temps. Però literalment, no la merda aquesta de donar-me un cupó per passar una "tarda súper" amb vosaltres. D'això se'n diu furgar en la ferida, desgraciats! Apa, feu bondat, tapeu-vos que carda fred i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Fins i tot quan us arrauliu en un racó a plorar tristament mentre uns núvols negres com la nit us envolten i comença a ploure inclementment. Fins i tot en situacions així, tots som macos. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Jo, optimista de mena.