Pròximament a "Nalataia, Mare Tubercle":

Confirmem que no tinc mesura? Confirmem.

Fa un parell de setmanes vaig començar un especial d'estiu de GranOtaku - us en recordeu, de GranOtaku? Jo sí -. La idea era que fos curt, ràpid de llegir... però no, porto més de 50 pàgines i encara em falta 1) el desenllaç, 2) la batalla dialèctica final després del desenllaç i 3) fotografies totalment verídiques que EN CAP MOMENT han estat editades amb el Paint. Nop, no sé tenir mesura. I el pitjor de tot plegat és que 1) m'he deixat moltes més coses de les que he arribat a escriure i 2) al ritme que porto, l'acabaré publicant a la tardor, cosa que encaixa perfectament amb l'esperit indòmit de GranOatku però que a mi em fa molta i molta ràbia.

A banda d'això, tinc feina acumulada del fansub, però fa tanta calor, que no em ve gens de gust encendre l'ordinador perquè a) això implica encendre el llum de la taula, que és com un sol en miniatura i m'abrasa l'esperit i b) tinc les neurones tan foses que la meva capacitat per detectar errors ha quedat reduïda a saber diferenciar si el meu nom està ben escrit o no - el nom real, dic -. I també cal afegir a la mescla que estic a mig veure Avatar i els OAD de Shingeki - que em semblen una absoluta merda de vaca però haters are gonna hate -. I m'haig de preparar el pròxim curs, haig d'acabar el munt de llibres que tinc pendents - perquè no podré fer-ho durant el curs -, cal que em prepari els segons plats perquè la meva dieta és força limitada des de fa quasi sis mesos i també haig d'estar a tota màquina a la feina - uix, que aquí hi ha marro, però seré breu... hi ha treballadors de primera i treballadors de segona, sí, això ho resumeix tot molt bé - perquè les altes esferes s'organitzen tan bé que ens falta personal autoritzat - sí, aquesta és la paraula, no competent o preparat, no, AUTORITZAT - i, com que no en tenim, ens toca carregar a nosaltres amb les autoritzacions i les responsabilitats associades, ens agradi o no. Tot això es tradueix en més hores al meu **h6$&)$·%()=* lloc de treball.

Em sento pesada i esgotada per la vida però, sobretot, per aquesta calor diabòlica que em cau al damunt com una dutxa d'aigua bullent, perquè així em fa sentir: ardent. I no en cap bon sentit. Sigui com sigui, ja veureu com traure GranOtaku tard o d'hora. No perdeu l'esperança.

Feu-vos amb un ventilador, una bona galleda d'aigua amb glaç i recordeu sempre, sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! I llarga vida a l'hivern! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Em trobo el coi de meme a cada post de Twitter que llegeixo... però és que té tanta raó.

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda