¿¡Temes al ganchillo!? - Part 2

En l'últim capítol d'aquesta batalla contra la llana us explicava que encara em quedaven dos contrincants: un de secret, la identitat del qual no vaig desvelar, i un dino. Bé, han estat tres setmanes dures i plenes de moments on els sentiments a flor de pell es confonien amb els calfreds que les baixes temperatures i la pluja - llàgrimes del cel en consonància amb el meu estat anímic - provocaven al meu cos.

Un dels peluixos, el secret, encara no ha arribat al seu destí - tampoc ho ha fet la girafa - però la certesa que qui l'ha de rebre ho farà amb els braços oberts i sense jutjar, m'acompanya cada vegada que recordo les penúries i els moments de desesperació que vaig haver de sofrir...

En conjunt, aquest peluix no va ser tan complicat com l'altre - certament, les instruccions eren més clares i ja tenia un xic més d'experiència - però quan els punts que marcava el patró no es corresponien exactament amb els meus... ai! aleshores sí que tornava a reviure els moments d'amargor que vaig haver d'empassar-me amb el primer. Per sort, la cosa no ha acabat malament del tot - encara que li falten els ullals que no penso fer perquè no hi ha explicació possible que m'aclareixi com diantre els haig de teixir i tampoc els penso fer de felpa i enganxar-los, a de ser a proba de bebés! -.

Us presento el petit elefant blau!


Personalment, el trobo adorable. Ara, quan el nadó en qüestió el tingui en braços, els seus nivells d'adorabilitat pujaran fins extrems inimaginables. Segons me mare i me germana, semblaria més un elefant si tingués els abans mencionats ullals però quin tipus de biòloga seria si marginés d'una manera tan flagrant els pobres elefants asiàtics?! Tothom pensa en els africans abans que en els seus pobres cosins asiàtics... doncs apa, discriminació positiva!

Aquesta segona batalla ha estat menys dura que la primera. I si bé el pobre elefantet va una mica tort, considero que li he guanyat la partida amb totes les lletres. Així que...

Ganxet 1/2 - Nalataia 1 i 1/2

Estic tan orgullosa de la meva tossuderia ara mateix. No tinc gaire punts forts, ara, si se m'entra res a la ceba que realment vulgui fer, ja no hi haurà volta enrere. Em vaig proposar fer un parell de peluixos pels nadons de la meva millor amiga i ja els tinc, reposant pacientment al calaix. 

Sense saber-ne res, he convertit el ganxet en el meu aliat. O això em pensava. Justament quan crec que ja començo a agafar-li el pols, el castell s'ensorra. Hi he dedicat afecte i molta paciència als peluixos, de debò - els nadons són part de la meva família... la meva família d'adopció, però família igualment -, però quan decideixo començar amb el més important de tots - per forma i petició -... resulta que el ganxet - i jo, que no tinc gaire traça escollint el gruix de les llanes, tot s'ha de dir - em falla. Resulta que el ganxet se'm pixa a la cara i m'assenyala amb el dit per fotre's de mi amb malícia, alevosía, nocturnitat i premeditació. I tot a la vegada!

Jo estava molt il·lusionada amb aquest peluix. En tenia moltes ganes. Vaig estar-me molta estona buscant el patró perfecte. I quan el vaig veure, vaig pensar "Aquest!". Amor a primera vista. Fill de Satanas! Si arribo a saber el que estava apunt de caure-me al damunt, us ben juro que passo de llarg i me'n busco un altre. Paraula de Tubercle.

En fi, aquest dinosaure mereix ser mostrat per parts, perquè entengueu fins a quin punt és un monstre. Un monstre que es diu Rashid - sí, a me germana se li va il·luminar la ceba i en un agosarat acte d'originalitat, li va caure aquest meravellós nom que, per molt que intenti explicar-ne el profund significat que això té per nosaltres dues, no podria -. Aquí el teniu.



És un monstre, adorable potser, però un ésser terrorífic que, si pogués parlar, diria "Mata'm!". Això o "Groaaar!". Me germana està encantada. Li encanten els seus defectes. Li encanta que tingui el cap tort - "No post evitar tòrcer el cap a tots els dinosaures que pilles, eh?" em va dir, en clara referència a en Dino, el meu diplodocus amb torticoli -. Li encanta que les cames siguin el doble de grans que el cap. Li encanta que els braços siguin tan absurdament petits - però molt petits, moltíssim... minúsculs comparats amb les espines dorsals -. N'està enamoradíssima. I jo me n'alegro, de debò, he complert el meu objectiu... però una part de mi lamenta haver embrutat d'aquesta manera tan vil i cruenta la imatge del terrorífic - però entranyable - Tyranosaurus rex. Pobrissó, si aixeques el cap se'm cruspiria de viu en viu. I seria tan immensament feliç!

Total, que aquesta batalla la vaig perdre estrepitosament. Un fiasco com una casa de pagès. I no sols contra el ganxet, sinó contra mi mateixa...

Ganxet 1 i 1/2 - Nalataia 0

El punt i mig que tenia dos paràgrafs i dues imatges amunt s'ha esfumat com el fum a la boira ;__;

Ben juro que, al final, guanyaré la guerra. Tinc més projectes de ganxet planejats i aquests els penso clavar peti qui peti! Per ara, me'n vaig al meu racó a plorar. I a desitjar-li coses fosques i tenebroses al món. I pluja, molta pluja perquè s'endugui tot aquest abatiment que em rossega l'ànima - coi de sol, que s'escola entre els barrots de la meva finestra i il·lumina aquesta presó que és la meva ment -. Hmm, crec que hauria de deixar d'escoltar l'Adrian von Ziegler mentre escric al bloc; em surten frases massa depriments.

Whatever. Per cert, encara em falten alguns llibres de Sant Jordi per comprar - no he trobat el moment - però us anuncio que, dels tres que sí em vaig comprar en directe, ja me n'he cruspit dos i el tercer enfila directe a la gola del llop, buajajajajaja!

Apa, feu bondat, atreviu-vos a probar coses noves - com el ganxet, it's cool dude! - i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Avui, fins i tot la Charca Immunda em semblaria bonica si no fos pel posit de ràbia i disgust que sento cada vegada que hi penso... En fi, adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I aquí el tenim: el botí de Sant Jordi! I què hi pinta un nougat en tot això?
Me mare, que es va quedar sense temps. La tassa és de l'FNAC - i te la donaven
de franc - jajajaja - per a compra de quatre llibres
-.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Dies d'institut. Dia III: That damned chaos called tests

Dies d'institut VI: Chromosome walking i el descens cap a la perdició

Dies d'institut VIII: Un panick attack, un virus refotut i verí suficient per a totes!