B2, l'última frontera.

22 dies. Els tinc comptats. Des d'avui falta menys d'un mes per l' EXAMEN FINAL...final...final...final, així, en majúscules i amb eco, que impacta més. 22 dies d'angoixa pura que acabaran el dia 16 de Juny a les 20.00 h de la nit. Quatre hores vomitant coneixements, Redemittel, afinant l'oïda i trencant-me les banyes per aprovar el maleït certificat. I tot per a què? Per a poc, perquè suspendre l'examen només voldrà dir que he marcat les opcions incorrectes, no pas que no sigui capaç de llegir o fer-me entendre. És com perdre els punts del carnet de conduir i quedar-te a zero: legalment, no pots conduir però això no vol dir que no en sàpigues, simplement que has comés més infraccions que dies té la setmana. No perds la capacitat de conduir, en perds el dret. Amb els exàmens de certificat passa el mateix: pots marcar malament les respostes perquè 1) no les saps, 2) tens un mal dia i no saps ni com et dius o 3) ets tan talòs que a l'examen marques la correcta i al full de respostes no (i sí, parlo per experiencia). També està la opció "això no ho vam fer a classe". Aquesta és la més fotuda, i alhora falsa, de totes.

Doncs estic nerviosa, perquè no la vull cagar massa. Massa? Sí, "massa" vol dir cagar-la prou per haver de repetir el curs. I jo, per tal de no tornar a pagar pel mateix, aprovo el que calgui. I així em va, que ni dormir puc. És clar que això també podria ser cosa de les nits tropicals que estem vivint aquests dies. A finals de Maig, MAIG. No voldria ser catastrofista però...finals de Maig. Hola? No anem bé.

Així que, sumem: examens i calor? Desastre garantit. Jo seria molt feliç sense examen, de debò. A més, la Sílvia ens n'ha fet fer un munt durant el curs, no podrien comptar aquests? Total, sé positivament que no ho faré pitjor,per què no assegurar-me la nota ja? Igual que l'examen oral: cal? Hi haurà dos professors examinant-me, l'un conegut i l'altre no. Això genera tensió. I la tensió, errors. I els errors, suspensos. I els suspensos t'amarguen l'estiu. Que li preguntin a la Melanie si parlo o no alemany. Amb ella no tinc problemes. és alemana i m'entén perfectament. A més, hi confio. Per tant, no hi ha nervis que juguin amb la meva capacitat de comunicació. No hi ha nervis que em capgirin la llengua. Tot és perfecte i meravellós. Per què NO pot comptar tot un curs de classes de conversa? Quina merda de immersió cultural és aquesta? Coi...

I així estic, menjant-me les ungles. I amoïnant-me per tonteries diverses: tonteries d'aquelles que es passen dies rondant-te, fins t'hi enfrontes i t'escupen a la cara. Converses unilaterals. En fi, que haig d'estudiar i vosaltres descollonar-vos amb la meva mala fortuna. Apa doncs, porteu-vos bé i recordeu sempre, sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Un dels meus diversos mal de caps (i malson) és, precisament, la monstruositat
aquesta. Tants bons records que jo tenia de Sailor Moon...i es treuen aquest remake
horrorible de la màniga. No tenen perdó...

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me