Un monstre ve a insultar-me

Ara mateix, acabo de viure una situació que, com a poc, podríem qualificar com a surrealista. De fet, ni  tan sols volia escriure sobre això, però és que l'alternativa és una caca de vaca.

Doncs veureu, la meva estimada germana està escoltant música via Spotify, però com que el programa aquest en qüestió funciona quan i com li sembla bé, se li ha aturat a mig reproduir. "Hold back the river" m'ha dit (insult inclòs). La seva reacció, reacció habitual per a qualsevol situació que se li capgira, ha estat insultar el programa a crits, recordant-li com d'inútil arriba a ser i que malament que compleix la seva funció. Crec que no s'ha deixat res entre el típic "fill de p*ta" i el "me cago en tu p*ta vida". I ja us dic ara que el seu repertori és extens i variat. D'on el treu és una incògnita encara per resoldre. Però d'exemples com aquest, els que vulgueu.

Fa una estona, he entrat a la seva habitació a preguntar-li no-sé-què i, quan marxava, m'ha preguntat "Per què has trucat a la porta abans d'entrar?". Això es pot respondre de moltes i diverses maneres, variants infinites. Però la principal és que, si no ho faig, borda. Literalment. Ha arribat a escopir saliva mentre m'escridassava per entrar a la seva habitació. I el més preocupant de tot plegat, és que mentre m'insulta gratuïtament, es parteix el cul. Ni ella mateixa es creu que la que està muntant.  És que no té sentit, ni raó! I per això he trucat a la porta, per evitar-me els insults. I la dutxa.

I si penseu que és selectiva pel que fa a les situacions, caureu a la seva trampa! No, no, tan és el moment, la hora, el lloc, si s'ha de cagar en tots els teus morts, ho fa i ja està. Per exemple, quan em demana que la desperti pels matins. La seva excusa pel seu comportament tan poc simpàtic és que té son, ergo, no pensa amb claredat. Em pregunto, doncs, va tot el dia adormida? Jo, tot amor i delicadesa, la desperto quan ella m'ordena em diu i com ell m'ordena em diu. Amb tantes ordres indicacions, molt malament no ho puc fer, no? Ja! Error! Si insisteixo massa, com ella m'ordena em demana, sóc una pesada. Si insisteixo poc, sóc una inútil que no sabria ni fer un ou ferrat. Si deixo la porta oberta perquè els sons ambientals la despertin, aleshores faig massa poc soroll. Si deixo la llum del bany encesa, m'estic passant de la ratlla perquè és com tenir el sol mirant-te de molt a prop. Si cada tres per dos li recordo que s'ha d'aixecar, que ella m'ho va ordenar demanar, estic sent massa insistent i això la posa de mala llet. Mala llet que paga amb mi, perquè sóc l'element dèbil d'aquesta relació tan desequilibrada. Ah, i cada una d'aquestes situacions, va puntuada amb el seu insult corresponent. Quan li dic que no vull despertar-la més, s'estranya. Diu que no ho entén, si ella és un sol.

Per sort, els seus atacs d'ira no són exclusiva meva. Hauríeu de veure com tracta a:

1) La taula. Si encara no l'ha cremat és perquè és massa mandrosa per fer-ho. Ara, insultar-la, tant com vulgueu. Des de "p*ta taula dels pebrots" a "j*der, per què està aquí al mig la taula!" o "¡el co*o de su prima! ¡P*ta vida, tete!".

2) El cabell. El SEU propi cabell. És una relació d'amor-odi. Més odi que amor. Com que no li queda com ella voldria, l'insulta. Igual que faig jo de vegades amb l'ordinador. La diferència és que jo no me l'emporto al carrer i ella sí. El cabell, vull dir. I així li va, que sembla que el passi per la torradora abans de sortir de casa. Es posa a esbufegar i li grinyolen les dents. Després vénen els tremolors i els insults velats: "Te vas a enterar", "Ya verás como te pille", "¿Por qué a mí?", "Me cago en Dios, voy a llegar tarde" i, per acabar, "Me voy a rapar al cero, me cago en la p*ta". Després d'això, després de potser 15 o 20 minuts de baralles i violència, es fa una cua i marxa. Si se m'acut interposar-me al seu camí, és a dir, ser a la mateixa habitació que ella en aquell moment, algun "J*der tata, deixa'm en pau, cagon la p*ta" cau segur.

3) L'armari. A l'armari no l'insulta, l'apallissa directament. L'ordre no és el seu fort, no com insultar creativament, així que quan la roba no és allà on hauria de ser, només es queda tranquil·la esbudellant el pobre armari, buidant-lo de tot el que té i maleint-lo amb ràbia (ah, doncs sí que l'insulta). Atenció: no s'ha de cometre l'error de dir-li que ho ha deixat tot fet una porqueria, perquè aleshores, i per la propietat commutativa, seràs tu qui s'endurà els insults. I potser alguna coça i tot.

4) El mòbil. Un clàssic. Jo he vist a me germana mirant-se fixament el mòbil, fulminant-lo amb una mirada carregada de bilis, mentre prem amb força la pantalla, esperant que aquesta pressió el faci reaccionar i, per fi, actuï com li toca, no com ell vol. També l'he vista fracassar estrepitosament (de debò, què s'esperava, és un mòbil, no té ulls, no li pot veure la cara de terror que fa!) i optar per deixar caure el mòbil al sofà, girar-li la cara i, mirant-se'l de reüll, insultar-lo. "Merda de mòbil, no serveixes per res", "j*der, ¡asco de vida y asco de móvil!", "oh, oh, ¡última generació mis coj*nes! He vist llibretes més eficients, fill de p*ta!".

5) La vida en general. La meva germana és d'aquelles que arriba a casa i comença explicant una cosa, s'encén i acaba insultant tota la Creació, Evolució i Futura Vida del planeta. És com si algú molt agosarat agafés una serp verinosa, li obrís la boca i premés amb força un dels seus ullals perquè en sortís verí. Litres i litres de verí. Verí a carretades. I quan se'n cansa, normalment perquè ha de parar a respirar i/o menjar, sovint totes dues coses a la vegada, t'insulta a tu, espectador! Tu, que només te la mires i escoltes atentament, no sigui que allò que acaba de dir caigui a l'examen! Tu, que l'esperes desperta per poder veure-la abans de marxar a dormir! Tu, que preguntes per l'intèrfon "qui és?" -  tot i saber que és ella, perquè ella mateixa t'he retret més d'una vegada que, qualsevol dia d'aquests no serà ella, sinó un assassí i, bam! morta! - i et responen "qui con* vols que sigui a aquestes hores! Obre la p*ta porta, coll*ns!". Tu, que li demanes una mini-abraçada i et mira com si fossis un sac de merda pudent, una pústula supurant que no vol tocar ni amb un pal! Tu, sí tu! Vaja, jo. JO!

Dir que té un caràcter complicat és quedar-se curt. És com dir que jo sóc simple! NOOO! Si algú concentrés la mala llet de centenars de persones i després la condensés i comprimís en un envàs petit i portàtil, el resultat seria la meva germana! Mida estàndard, res de mitges tintes. Ni tampoc portàtil; creieu-me, no és plat de bon gust carregar-la a l'esquena... perquè clava coces! I sempre està cansada, així que sempre us tocarà a vosaltres portar-la al damunt! I no li demaneu que us aguanti la bossa, que no podrà perquè no té mans suficients: és clar, està fent servir les dues que té per rascar-se la pebrotera a duo! I tot això, sempre sempre sempre IN-SUL-TANT-VOS! 

En resum: la meva germana i els insults són una única unitat, indivisible per natura, capaç d'avergonyir, i escandalitzar, al més cultivat dels blasfems. He vist a desconeguts pel carrer girar-se terroritzats pels nivells escandalosos i insidiosos que els renecs de la meva germana poden arribar a tenir. També l'he vista a ella cagant-se en aquests desconeguts. Com un cercle viciós. 

Tot i així, jo no puc evitar partir-me el pit cada vegada que m'insulta amb tanta gràcia i desimboltura. I és que mai se li esgota la imaginació. És com la font de l'eterna joventut però, en lloc de joventut, poseu-hi insults. I en lloc de font, guèiser. I més que eterna, constant. Sí, el Guèiser constant dels insults. Així sí. En altres cercles, dirien que sóc una pagafantes de manual.

En fi, feu bondat i comenteu què us semblen els canvis, que en són molts i diversos! Ah, i com sempre dic, i per molts anys que duri, SOU TOTS MOLT MACOS! I la meva germana la qui més,  del món mundial i la galàxia sideral, ara i fins la fi dels temps! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ahà, crec aquest dia es va descuidar el "p*to paraigües" a casa.

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda