Fa olor de novetat

S'està parint una sorpresa. I no, no és GranOtaku, tan de bo, però, sempre que acabo davant del portàtil, em poso a fer altres coses. I no serà perquè no ho tingui present, eh! Simplement, hi ha afers més urgents que reclamen la meva atenció.

Com la visita exprés d'avui al metge. Que sí, ja sé que no té res a veure amb el portàtil però em ve bé explicar-ho. Serà curt. He mencionat que ha estat una visita exprés? Doncs bé, estava citada a les 10.20 h al CAP de Chafarinas. D'entrada, pensava que arribava tard perquè el bus dels pebrots no es decidia a venir, així que, quan a les 9.50 h pujava al bus, estava una mica angoixada: només em faltava arribar tard i perdre el torn. No, gràcies. Al final, però, he arribat bé. Bé i de sobres, perquè entrava a la consulta 25 minuts més tard (la seguretat social, ja sé sap). El cas és que entro i li explico a la doctora - més aviat li ensenyo - què em passa. I ella, sense seure ni res, quasi sense fer-me ni cas - perquè fora hi havia una senyora que s'estava marejant ?¿- es posa a teclejar a l'ordinador i em demana visita per la Vall d'Hebron. I em diu

- Si en un o dos mesos no t'han trucat, vés a la secretaria de la unitat i reclama.


En resum: que m'he aixecat a les vuit del matí, he corregut com una burra cap al CAP, m'he esperat 25 minuts perquè em derivin a la Vall d'Hebron, i això SÍ em truquen i em donen visita. Perquè, segons m'ha explicat ràpidament la doctora, pot ser que els passi per alt la petició del CAP, com, ella mateixa m'ha explicat tan alegrement, ja ha passat altres vegades. Per evitar-ho, m'ha imprès el document de sol·licitud per presentar-lo a la unitat i que no em prenguin per boja. Vaja, que al final, la durada total de la visita ha estat de dos minuts! 



Para cagarse y no limpiarse. Encara sort que ni és urgent ni és greu. Creia que la última consulta que vaig tenir al mateix CAP era insuperable, però aquesta també suma mèrits. I per què l'altra està tan avall en el rànquing? Doncs perquè, mentre li explicava el motiu de consulta a la doctora - una de diferent -, aquesta xerrava amb la enfermera sobre què faria el cap de setmana i sobre un restaurant boníssim que li havien recomanat. Segur que em despullo allà mateix i em poso a ballar i ni se n'adonen. 


Whatever. Ara ja ho sabeu, teniu una sorpresa al forn. I fins aquí la crònica d'avui! Ja sabeu què heu de fer: portar-vos bé, rentar-vos les dents i resar perquè aquest cap de setmana plogui! Així la Mare estarà contenta! I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Jo sé que els metges s'hi esforcen però... culleres.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.