Refregant-se amb l'àrab - Capítol 01: Estudiant de primer any

Primer dia de classe. Tothom està nerviós: idioma nou, companys desconeguts, reptes per estrenar... i me germana entre ells, preguntant-se què hi ha fa ella allà.

Arriba el professor, es presenta (en àrab, cosa que descol·loca una àmplia majoria de la classe, qui s'esperava que el primer dia ja els parlessin en àrab? Doncs mira, qualsevol que hagi viscut un primer dia de classe a la EOI) i els explica els què, qui i com del curs. Segurament també els diu que no pateixin, que s'ho passaran bé i que no tot és tan complicat com sembla al principi (tots els professors ho diuen, després arribes a segon i tots els esquemes a prendre pel sac). Aleshores comença l'aventura.

Quina és la major por davant d'una llengua nova? Cagar-la, lògicament. I si és el primer dia, encara més. Ja se sap: tothom t'estarà jutjant, pendent de la teva capacitat per "copiar i enganxar", com si fossis una drecera del word. Tothom voldrà saber si "el pardalet aquell que tremola com si se'l mirés un gat" em servirà de res més endavant, si els seus apunts seran prou bons, si serà millor que jo, si... d'acord, potser exagero una mica però la idea està clara. El primer dia de classe ets un flam.

I arriba el primer entrebanc: repetir allò que ha dit el professor i mitja classe abans que tu sense relliscar, patinar i acabar de morros contra la paret. Endevineu què li va passar a me germana, no? Exacte. Directa a la paret i amb la boca oberta, hahahaha. La paraula problemàtica era...

"Encantada - تشرفنا (tašarráfnā)"

... i encara sense saber ni com ni perquè, la meva estimada germana (beneït sigui el seu sentit de l'oïda) va dir, i cito textualment en castellà perquè encara no ha estat capaç de repetir-ho malament en àrab...

"Ayer nos refrotamos"

Segons la seva versió, al professor no se li va desencaixar la mandíbula del riure perquè, lògicament, sabia que eren alumnes que començaven des de zero i tots ens podem equivocar. Segons la meva versió, no va caure de cul perquè va esperar a fer-ho amb els altres professors del departament d'àrab. Segur que les riallades se sentien des de Plaça Catalunya. Jo em moria del riure quan m'ho va explicar. Em va recordar una mica l'alemany i les seves paraules increïblement llargues, la traducció de les quals requereix dos paràgrafs i mig en català.

Haig de reconèixer que això del àrab ha estat tot un descobriment. Fa un parell de nits, mentre deia paraules en veu alta i ens petàvem de riure, vaig arribar a la conclusió que, per molt nivell que me germana arribi a tenir, per molt que arribi a C1 i parli l'àrab com parla l'anglès, seguiré veient davant meu la mateixa situació absurda i còmica resultat dels seus "¡Aaah, Rashid, mi han robado la moto!" i"¡Aaaah, Rashid, il falafel istá frio!". De debò, la tia clava l'accent. No me la prendré seriosament mai a la vida, hahahaha.

Evidentment, no tot són burrades com aquesta... bé, sí. Avui, entre d'altres, el professor els ha ensenyat com es pregunta "Com estàs" i com es contesta. Bé, la pregunta en àrab és...

"Com estàs? - كيف حالك؟ (kayf halik?)"

I la resposta corresponent és...

"(Molt) bé - بخير (bi-xáyr)"

Doncs bé, me germana no està ni bé, ni molt bé, ella està...

"Bujarri"

Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha! De poc no em quedo afònica quan m'ho ha explicat. Quin riure. Qui l'ha parit! Aquesta vegada el professor sí s'ha petat de riure. I amb raó. En fi. No us penseu que l'estic criticant o que me'n fumo d'ella; ni de lluny però és que li passa cada cosa, és massa divertit per no compartir-ho, true story. Però no tot és dolent, nop. Avui m'ha ensenyat una paraula que, si bé en català o castellà no em fa ni fred ni calor, en àrab són molt bufona...

"Rossinyol - بُلْبُل (bulbul)"

És molt cuca, com si fos una paraula per nens. M'ha agradat. A veure què ens espera la setmana vinent. M'ho hauré d'apuntar, perquè tinc la sensació que "Refregant-se amb l'àrab" serà el hit d'aquest curs, hahaha. I ara, a fer feina d'alemany, que em surt per les orelles (sí, sí, aquest any la Sílvia ha començat fort, yuju!)

Apa doncs, feu bondat, compte amb els refredats i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Un bulbul reivindicant la seva branca.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me