Catalanes sense bicicleta

Aquí ens queixem de la "poc adequada" manera d'anar en bici que tenen els ciclistes. Bé, això no és res, repeteixo, res en comparació al que passa a Àmsterdam. Allà són suicides! Condueixen com (i amb) el cul. No us ho creieu? Seguiu llegint, va.

Si tenen alguna norma de circulació vigent, és més que evident que se la salten pel forro. Literalment. Allà, la classificació de preferència al carrer és 1) bicicletes, i tant és si passen per la vorera, per la carretera, pel carril bici, pel carril del tram, és igual, elles són les primeres, sempre; 2) motos, que circulen per on volen i sense casc; 3) cotxes, i això vol dir que si a un conductor li ve de gust canviar de carril a mig camí, ho fa, encara que hagi de passar pel damunt del carril del tram, se la bufa, o si decideix saltar-se un semàfor en vermell, doncs també; 4) tram, que pot (o no) frenar quan se li creua algú i, per últim, 5) el vianant, l'últim mico de tots qui, passi per on passi, ha de fer via a qualsevol que li ho exigeixi. I sí, vull dir a qualsevol. Com em va passar a mi, que anava caminant per la vorera i una bici va fer sonar el timbre perquè m'apartés del seu camí, cosa que, lògicament, no vaig fer. O la vegada que, a punt de creuar en verd per un semàfor (un dels pocs que hi havia perquè, a Àmsterdam, els semàfors destaquen per la seva absència), un cotxe el va ignorar i va passar a dos pams de mi (amb la botifarra marca de la casa corresponent). De barbaritats de conducció n'hem vist a carretades. El més sorprenent, però, és que no vàrem presenciar ni un sol accident, ni un! Ni cap ensurt, ni cap xiulada de clàxon, res de res. Allà conduir al límit és el cosa més normal del món. De fet, crec que les reaccions de me germana i meves eren la novetat...

Des de persones en bici amb una mà damunt del manillar i l'altre aguantant una maleta al suport del darrera de la bici, a noies fent-se la pedicura amb un peu damunt del manillar, a cotxes girant en direcció contrària pel carril del tram, a motos i cadires de rodes elèctriques circulant pel carril bici: a Àmsterdam hem vist de tot. No em sorprèn que els holandesos que vénen a Barcelona vagin tant perduts amb la bicicleta: aquí se la juguen però bé. 

I no només hi ha bicis, tot i que caminant pels carrers de la capital d'Holanda qualsevol ho diria, no. A Àmsterdam hi ha molta gent... sorollosa. I ei, que no els molesta, eh! Els encanta tenir la música a tota castanya i cantar als parcs i fer com més soroll millor; qualsevol diria que l'Estat els subvenciona. És un guirigall constant i, per una vegada, no només és cosa dels turistes. No dic que no n'hi hagi, d'escandalosos, però no destaquen entre els locals. Vondelpark, per exemple. Alguna vegada heu estat a la Tamborinada al Parc de la Ciutadella? Eh que hi ha gent per tot arreu' És quasi impossible moure's a gust. Doncs a Vondelpark igual: gent miressis on miressis, alguns cantant, d'altres fumant o bevent (o ambdues coses), d'altres fent barbacoes (sí, està permès), un caos. Crec que no he detestat mai tant un parc com he arribat a detestar Vondel. Vam anar-hi un parell o tres de cops... impossible estar tranquil·les. I això de dia! Vés a saber les bacanals que es muntaven per les nits. Nits que, en general, eren igual de sorolloses que els dies. El tram plegava veles a les 0.30 de la nit i això vol dir que l'últim convoy passava per allà on érem nosaltres cap a les 0.45-0.50 més o menys, així que adormir-se abans era impossible de l'escàndol que feia, com si s'hagués de partir el terra. I espereu, que això no és tot. Ni, no, que va. Us deia que la gent és sorollosa, oi? Doncs per les nits encara més; ja m'agradaria veure la Colau amb els seus adhesius "pro-descans dels veïns" que, per cert, no serveixen per a res, a Àmsterdam. JA i dues vegades JA! Motos de gran cilindrada prement el gas als semàfors a qualsevol hora de la matinada, gent asseguda a les parades buides del tram parlant a crits, bicicletes amb nens fent sonar el timbre com si fossin les tres del migdia quan, de fet, són les tres de la matinada! Si no m'he despertat cada dia tres vegades pel soroll, no me n'he despertat ni una. Quina tortura. El primer dia, amb cinc hores de son al damunt de la nit anterior, no en vaig dormir més de quatre... encara no sé com m'aguantava dreta. Ah, i que no em descuidi els meravellosos semàfors adaptats per persones cegues... que, de nit, eren un plus a la tortura sonora de la ciutat.

video

La ciutat té les seves coses bones, també, no tot són desavantatges (mai, mai porteu una Visa Electron, que no l'agafen), però és difícil concentrar-se en allò positiu quan tens son. Una de les coses bones que té aquesta ciutat són les múltiples possibilitats fotogràfiques: siguis on siguis, sempre hi haurà un angle adequat, sobretot si inclou un canal... O potser et trobes amb botigues interessants (al Mercat de les Flors n'hi ha una ben peculiar, amb un munt de flors seques penjades del sostre) o coloms, que n'hi ha a tot arreu. I corbs (a nosaltres ens porten sort).

(click per augmentar)
També és positiva la xarxa de busos locals que, en qüestió d'un quart d'hora, t'allunyen del nucli urbà i et porten a poblets de postal com Edam, Volendam i Marken...

(click per augmentar)
I aquí sí pots anar en bicicleta perquè no es considera suïcidi. Veieu la foto del far? Allò és Marken i per arribar-hi vàrem agafar unes bicicletes de lloguer. És tan fàcil anar en bici per Holanda, tot està adaptat per a les dues rodes: quilòmetres i quilòmetres de carrils ben pavimentats. I no hi havia motos, ni cotxes anti-sistema, ni trams! Vam llogar-les una hora i, a part d'arribar al far, també vam passejar per un camí a la vora del mar i, per vora, vull dir que el tenim a un parell de metres de distància horitzontal i un metre vertical: si arriba a haver-hi mar picada, se'ns traga. Bé, no, perquè haguéssim fet mitja cua i haguéssim buscat un altre camí, però ja s'entén. 

També té de bo els creuers pels canals, en el nostre cas, nocturn. Una jaqueta o un jersei fi hagués estat recomanable, sobretot perquè eren les 22.00 de la nit quan tornàvem a l'hotel i feia una mica de rasca...

(click per augmentar)
Què més? Ah, sí! Comentava que el totpoderós Vondelpark era una patata calenta per la quantitat ingent d'éssers humans que hi havia a totes hores, oi? Doncs a uns trenta minuts caminant del nostre hotel, hi havia un altre parc: l'Oosterpark, mil cops millor que Vondel, encara que considerablement més petit. Però no hi havia tantíssima gent, i s'agraeix. A més, al parc hi havia plantat un Gingko biloba! Em va fer moltíssima gràcia, vés...

(click per augmentar)
Àmsterdam és una ciutat que també està bé si us agrada l'art, tot i que el Rijksmuseum no el vàrem trepitjar perquè 1) tancaven a les 17.00 i tot just arribàvem a l'hotel a les 15.30, 2) ens semblava car i, per menys, ja havíem visitat el Van Gogh i 3) estàvem massa cansades. No obstant, sí ens hi vam apropar i el que vaig veure encara em persegueix en somnis... resulta que, per dins del museu (per la planta que donava al carrer), hi havia una maleït carril bici! Sí, un carril bici que el travessava de punta a punta, com qui obre un passadís al MNAC i deixa que hi passin les bicis. Veieu com tenen preferència arreu? També vam entrar a una expo de Banksy/Warhol molt xula, tot i que una mica buida, però amb una noia que feia performances in vivo... tan in vivo que, quan me'n vaig voler adonar, la tenia al damunt, repenjant el cap sobre el meu pit i escoltant-me el cor... em va recordar a una amiga de me germana, qui també balla, i crec que per això no me la vaig treure del damunt... Oh, i el NEMO! Quina passada de museu! És com el CosmoCaixa però molt més gran i molt més equipat i molt més millor! Al principi ens va fer una mica de vergonya posar-nos a trastejar amb les coses perquè hi havia un munt de pares amb nens però... què cony! És un museu de bandera, true story.

(click per augmentar)
Àmsterdam també tenia de bo la gran quantitat de llocs per menjar. I no em refereixo només al nombre de restaurants, sinó a la varietat: hindús, japonesos, espanyols, italians, holandesos, francesos, mexicans... una carretada de restaurants diferents. Fins i tot en vàrem trobar un de català, amb la carta en català i la senyera com a toldo. Ara, allò del peix cru que mengen amb pa, com qui menja un entrepà de pernil... no, no és gaire acurat, més que res per les espines, que ni es preocupen en treure. Jo me'n vaig menjar un de peix fumat i si no arriba a ser per la salsa cóctel del plat de me germana, no me l'hauria empassat tan fàcilment. No vull ni imaginar com hauria estat provar el de peix marinat... En fi, que després d'aquell dinar desastrós, ens vam comprar uns pannnenkoeken (pancakes) amb Nutella i cap dins. Coi, que bons estaven...

(click per augmentar)
Avantatges i desavantatges sumats donen lloc a una bona estada, sobretot pel que fa a la gent que, si bé sorollosa, era agradable i educada. No recordo haver tingut problemes amb ningú, ni que ens miressin malament, ni res així. De fet, quan vam estar als poblets d'Edam, Volendam i Marken, els habitants eren molt simpàtics i sempre et saludaven quan et veien passar, fins i tot des de casa si les finestres estaven obertes: a un home li vaig desitjar bon dia i tot. I encara que ,com més t'allunyes de la capital, més decau el nivell d'anglès, qualsevol persona era capaç de donar indicacions bàsiques i entendre què li preguntaves... igual com passa aquí...

(click per augmentar)
(click per augmentar)
Crec que, com a resum, és prou bo. Hi ha algunes fotos força bones de mi fent l'imbècil però us les estalviaré, que tinc una reputació hahaha. Doncs això és tot el que us volia explicar sobre Àmsterdam. Bé, segurament m'he deixat alguna cosa, alguna anècdota que, tard o d'hora, acabarà sortint com, per exemple, que per ser el país de les tulipes, no en vaig veure ni mitja. Enlloc. Les úniques tulipes que he vist eren de fusta i es venien com souvenirs... Oh, i els formatges estan boníssims. En vaig tastar un de tres anys que estava per llepar-se'n els dits, tot i que el Cabrales asturià segueix sense tenir rival. A me germana li va agradar especialment un que portava trufes i jo en vaig tastar un amb coco força recomanable. Al final, vam endur-nos cap a casa un de pesto verd, de pebre, un normal, un fumat i un vell de dos anys. Oh, i mostasses per acompanyar-los... aquestes sí que estan bones, les malparides.

Aquestes fotos estan tretes de la web.
En fi, que ja és prou llarga l'entrada. Aviat començaran les classes... i els deures, que ja em conec a la Sílvia i ens en posarà a cabassos. Bé, millor això que no pas res, com passava a tercer i quart. I en poc més d'un mes, la segona part de "Die Seiten der Welt"! Yupi! Apa, porteu-vos bé i acabeu de gaudir de les vacances que us queden. Ens veiem pròximament i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem! Ciao!
Era com ser al plató de Mary Poppins xD

Comentaris

  1. Ooohhhh!!
    No hi ha més x comentar? Segur que alguna cosa s'ha quedat al pap......

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes