Un mes i vint dies

50 dies, que no 50 ombres. 50 dies m'ha costat arribar a la meitat d'un llibre. I n'estic increïblement orgullosa.

Quan comences l'aventura d'aprendre una llengua nova, el primer que vols és que, d'una maleïda vegada, arribi el feliç moment, el feliç dia que puguis llegir un llibre sencer, complet sense necessitat de plorar a cada paràgraf, sense necessitat que ningú l'hagi adaptat abans perquè ets un negat que no sap ni dir "Hola" sense equivocar-se. Anheles aquest gloriós moment, l'esperes com si fos pluja després d'una llarga sequera, notes el buit que genera saber que encara no estàs preparat; és com voler retrobar-te amb una part de tu que se n'ha anat a fer les Amèriques i encara no ha tornat. Doncs bé, per a mi, aquest alegre moment ja ha arribat: 297 de 556, 31 de 62, mitja novel·la superada. Amb diccionari, sí, però no deixem que aquests petits detalls sense importància ens turmentin. Allò important, allò que es digne de reconeixement, és el fet per se, saber que puc fer-ho, saber que cada vegada sóc més a prop d'aquella jo capaç de llegir en una quarta llengua sense gaire problemes. I encara millor: per fi podré agafar un llibre de la Sra. Funke i llegir-me'l en la seva llengua original, tal i com vaig predir ara fa quatre anys. Sóc una visionària.

I per si us preguntàveu què ha passat amb Harry Potter and the Cursed Child, podeu respirar tranquils, que me'l vaig acabar el matí següent de publicar l'anterior entrada. Ni un dia. Diria que m'hi vaig estar quatre o cinc hores. Entre interessant i previsible, crec que el format no em va acabar d'agradar. Per una banda, va ser còmode, ja que només són diàlegs (és un guió, què esperàveu?). Per l'altra, vaig trobar a faltar l'ambient, poder aixecar els ulls i veure davant meu els escenaris, sentir-me part de la història (me germana creu que ja ens els coneixem més que suficient els escenaris i que no ens calen... no sap què diu, pobra xD). Diuen que hi haurà una re-edició, amb els detalls més polits, que la que ha sortit ara no ha estat revisada, no és la definitiva, que s'han afegit altres detalls a l'obra de teatre. Sincerament, no sé què coi canviaran: en una obra pots improvisar i donar força als personatges; en un guió no, no si en fas una novel·la. I tot i així seria difícil...

Anyway, tots els fans de Harry Potter hem esperat amb candeletes tornar a Hogwarts, ni que hagi estat durant unes hores (poques, en el mue cas, hahahaha). La Sra. Rowling ja pot escriure tot el que li vingui de gust; mai res li sortirà tan bé com la saga d'en Harry. Heu llegit algun dels seus llibres sobre detectius? Fins i tot me mare diu que són dolents, i això que ella és de les que s'alimenta a base de novel·la policíaca de butxaca que, habitualment, no sol ser res de l'altre món (i ho sé perquè jo també me'ls llegeixo). En fi, l'èxit va i ve.

Ja podeu comptar que el dia que m'acabi Die Seiten der Welt faré festa grossa. Esteu avisats. I convidats. Bona tarda a tots, Tubercletes i Tuberclets! Recordeu que podeu divagar sobre el temps, la hora o el color de les vostres ungles als comentaris i no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Després diran que llegir no va bé per agafar la son. Ja!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.