Mort per xocolata (i crocant d'ametlles)

Segur que estic a punt de marcar-me algun rècord; no pot ser que hagi escrit tants dies seguits sense que això compti com a marca personal. Bé hauria de ser, fins i tot en els meus temps més productius, no escric tantes tonteries entrades seguides!

El motiu d'avui és un pastís. Estrany, eh? En aquest bloc mai parlo de postres i pastisos. O d'animació. No, no, un tema totalment innovador. I què té aquest pastís que no tinguin els altres? Doncs mira, bona pregunta. Per primera vegada, he usat llet condensada en un pastís i haig de dir que, si bé està bo, el nivell de compactació que ha assolit la massa no m'acaba de fer el pes.  Tenint en compte que, últimament, havia aconseguit pastisos molt esponjosos, que aquest m'hagi quedat tan dens m'ha tocat una mica la moral. Ara, no penso perdre la batalla: la pròxima vegada hi posaré menys llet condensada i més llevat amb una mica de bicarbonat, bicarbonat que aquesta vegada m'he descuidat... crec que ja tinc culpable. Bé, consistència a part, no era excessivament dolç i combina molt bé amb la xocolata negra. La recepta l'he trobada a Los Postres de Teresa, per si voleu donar-hi un cop d'ull. Hi ha una altra recepta que m'agradaria probar, no d'aquest bloc, sinó d'un altre però deixaré passar uns mesos abans de tonar a la xocolata, perquè n'he quedat ben tipa.




Ah, sí. Veieu que la part d'avall és més fosca que la resta, que té com taques? No és cremat, tot i que quan l'he tret del forn sí feia pudor a brasa. No, són llàgrimes de xocolata, llàgrimes que s'han resistit a quedar-se al seu lloc i han fet via cap a les profunditats del pastís. Voleu un consell? Primer bolqueu la massa damunt del motlle i quan ja porti dos-tres minuts al forn, les hi afegiu, així no us passarà com a mi. Jo mateixa em podria aplicar el consell, però tendeixo a no escoltar-me gaire. En fi.

Ara me'n vaig a llegir, no sigui que en perdi la pràctica. Ha ha ha. Gaudiu d'aquesta solejada tarda d'agost els que pugueu i recordeu que alguns no tenim cotxe i no podem anar a la platja quan ens roti ;__;. Apa, porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ara que hi penso, el meu pastís ha quedat una mica com aquest, estil "brownie".
Això s'ha de patentar ja.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.