Una d'independentistes (o no) i d'intolerants (i molt)

Aquesta encara no us l'havia explicada.

Fa cosa d'una setmana (o potser més, tinc un cacau amb això dels dies que no és normal), estava jo tan tranquil·lament netejant lleixes, i cubetes, i armaris quan va entrar una senyora de mitjana edat (mitjana edat adulta, i com que els joves d'avui en dia arriben fins als 35, doncs podríem dir que la senyora rondava la cinquantena alta) i em va preguntar com anava la cosa, fet en sí incomprensible perquè no treballo pas a la NASA, però vaja. 


El cas és que li explico com esbudellar correctament els porcs i posar-los en caixes* de manera que no quedi cap rastre de la matança al terra i segueixo a la meva. Ella, molt obedient i predisposada, es posa a matar porcs com si no existís el demà i, quan ja n'ha tingut prou, o quan està massa cansada de còrrer amunt i avall amb un ganivet de la mida del braç d'en Hulk perseguint a les pobres bèsties, em demana que li cobri les tripes que se'n vol endur. Gut. Però no. M'apropo a ella i li pregunto si ja ha acabat, si no vol alguna cosa més i, en lloc de dir-me sí o no, em pregunta, atents, en català de València "Sempre parles en català, tu?". Amb cara de "això serà broma, ha de ser broma, no em crec que m'hagi preguntat això, segur que l'he sentit malament", li contesto que sí, que habitualment parlo en català, que és un costum. No sé, digueu-me agosarada però, hola, què se suposa que havia de contestar? La veritat, eh que sí? Doncs potser no ho hauria d'haver fet. Potser hagués estat més encertat dir que no, que solia parlar swahili però que, per avatars dels destí, avui m'havia donat per parlar en català. Mirant-ho en retrospectiva, potser l'hagués hagut de sacrificar a Llucifer. Jo què sé! Sigui com sigui, vaig dir la veritat. I els problemes van venir rodats.

Per començar, la senyora va tenir la poca vergonya de dir-me quina llengua hauria de parlar. En aquest cas, em va dir que hauria de parlar espanyol, que no castellà. Vés per on, jo pensava que l'espanyol era l'habitant d'aquest país emmerdat fins al cap damunt de casos de corrupció. Tota la vida he pensat que parlava castellà i resulta que no. En fi. Òbviament, li vaig preguntar si no m'estava entenent i ella, amb una ************* com una ********* em va contestar que sí, que m'entenia perfectament, que ella també parlava català. I aquí vaig cometre el segon error. La meva resposta automàtica va ser "Aleshores, per què hauria de canviar?". No, malament! Nalataia, et tallarem la llengua! Tan de bo me l'hagués mossegada. Però no va ser així. I la senyora va desenfundar les armes i va començar a disparar.me frases lapidaries del tipus "Hauries de canviar per educació", "L'espanyol és la llengua d'Espanya i la que s'ha de parlar", "La gent gran com jo no sempre entén el català", "Els joves sempre igual, sou uns desconsiderats" i la frase estrella "Tu ets una mica independentista, no?", xiuxiuejat a mitja veu, com si fos la paraula prohibida del Tabú i, en dir-la, se sentís una botzina. Per descomptat, jo ja tenia la resposta llesta a totes aquestes preguntes... però me les vaig empassar amb patates quan em va deixar anar allò de ser una mica independentista. Si us dic que la meva pell, de blanca, era quasi transparent, potser entendreu el xoc. En aquell moment, em vaig adonar que no valia la pena malgastar saliva en una persona així i vaig callar. Ella no, ella va seguir deixant-les anar, l'una darrera l'altra, com si fos la seva obligació adoctrinar-me sobre els usos permesos o no de la llengua catalana en ambients informals. Us juro que no sabia on coi amagar-me a esperar que passes la tempesta i em deixés tranquil·la d'una puta vegada. Total, que al final agafa el canvi i molt indignada em mira i amb la barbeta apuntant ben amunt, no sigui que li caigui juntament amb la cara per la falta de vergonya (i educació, sí, això també!), em diu "Sàpigues que no penso tornar per aquí.". I surt de la botiga. Però com que a aquest prototip de gent (sí, tinc la certesa que els fan amb el mateix motllo) sempre volen tenir la última paraula, i com més punyent i absurda millor, salta des del carrer "Independentista!".

video

Com diuen per casa "¿Qué tendrá que ver el chorizo con la velocidad?". Doncs segons l'Esfera, tot depen de les propietats del xoriço i la seva capacitat per a produir ventositats de més o menys qualitat (or something like that). Jo, que sóc la viva imatge de la indiferència política amb els desconeguts, acusada d'independentista. I a més això, ACUSADA, com si fos un crim o un insult ser-ho. És com la gent que insulta als polítics dient-los corruptes: és que ho són!

De debò, el que no em passi a mi... la vida és rara, com viure dins d'una botiga Desigual. I després d'aquesta interessant reflexió, m'acomiado de vosaltres. No us comporteu com imbècils amb els qui ho són, que ja en tenen prou suportant-se a ells mateixos cada dia. I recordeu a cada hora, a cada minut, a cada segon que SOU TOTS MOLT MACOS!!! Adéu!!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

* Que això dels porcs és metafòric, eh!

Beware the pig inside you!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me