Carta a un/a miserable

Sé que no arribaràs mai a llegir això. Sé que ni tan sols saps que, més enllà del teu mesquí món, existeix algú que t'avorreix amb tota la seva ànima, algú que et desitja el pitjor que se li pot desitjar a una altra criatura, perquè ni tan sols et puc considerar humà.

Ets una rata miserable que no coneix la vergonya, ni la misericòrdia; algú per a qui paraules com empatia, solidaritat, respecte o dignitat no són més que lletres a l'atzar en una pàgina en blanc que els altres anomenem vida.

Ets una criatura vil que s'aprofita de la bona voluntat dels seus conciutadans, als quals no dubta en ferir i humiliar, car la teva essència, la teva ànima està podrida, tacada més enllà dels límits insuperables inherents en l'espècie humana.

Ets un monstre sense consciència que engoleix tot allò que és bo i agradable sota el sol i ho converteix en cendra, en fum i brases, consumint-ho tot egoistament sense deixar ni l'ombra de l'esperança pels altres.

No hi ha paraula prou forta, ni expressió prou punyent per definir-te perquè el que has fet no té nom. No hi ha excusa, ni justificació, ni pretext per al teu comportament que no em faci pensar en desenes de milers de ganivets perforant la teva pell, exèrcits d'insectes devorant les teves entranyes, brases incandescents socarrimant la teva pell des d'ara mateix fins al dia en que el teu temps en aquesta dissortada vida que portes acabi. Espero que pateixis, que pateixis molt i que, igual que has fet tu, algú et prengui l'ajuda que, de ben segur, necessitaràs. Espero que et perdis en una espiral d'agonia i patiment constant i que quan pensis que tot ha acabat, torni el dolor. Et desitjo tot allò que és dolent i desagradable, tot allò que ens corromp per dins i ens fa abominables. Et desitjo l'infern però, per damunt de tot, et desitjo la més gran de les desesperacions.

Has robat i has pres l'esperança a uns nens que necessiten fins a l'última engruna d'ajuda que puguin reunir. T'has endut uns diners que per a ells són una oportunitat, una finestra al demà, la il·lusió de seguir endavant dia a dia tot i la seva malaltia, tot i el seu dolor.

Ets un/a maleït/da fill/a de puta que no mereix cap consideració, cap pena, res de res. Ets pura escòria i rebràs el que et mereixes perquè, tard o d'hora, tu també et trobaràs en una situació difícil, algun dia tu també seràs el desfavorit/da i aleshores, ho pagaràs. I car.

Temps al temps.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estic molt indignada, moltíssim, perquè aquest matí, al meu lloc de treball, s'han endut l'almoina recaptada per desenes de ciutadans anònims que volien ajudar a uns nens, UNS NENS amb CÀNCER. Es pot ser més roí? Més míser? El cop ha estat tan sobtat, tan inesperat que encara ara, hores més tard, segueixo sense creure-m'ho. És com si un petit racó de la meva consciència encara estigués buscant una resposta raonable al que ha passat. Em segueixo preguntant com es pot fer una cosa així, com algú pot tenir l'ànima tan podrida com per actuar d'aquesta manera, però sóc incapaç de trobar una resposta, de debò que no puc. Em supera. Uns nens, ha robat a uns nens. És possible que hi hagi més nivells existents d'incongruència moral i falta d'humanitat en l'ésser humà? En algun moment deixarem de caure?

Com ja he dit en privat, espero que al/la malànima que ha tingut la brillant idea d'endur-se aquests diners, li passi un cotxe pel damunt i el/la rebenti en totes les direccions possibles. I de cap a l'infern.

La Mare està colèrica. Porteu-vos bé i recordeu que, tot i les meves imprecacions, SEGUIU SENT TOTS MOLT MACOS! Menys el/la mesquí/ina que s'ha endut la pasta; per a ell/a tot el dolor del món no serà pena suficient.

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!