Les trampes d'Orange

Jo volia parlar-vos sobre els dolços que vaig fer el divendres (que ja ho faré) però abans, una petita reflexió sobre Orange i les seves trampes comercials.

Encara no fa un any, la meva família i jo vàrem decidir accedir al món d'Internet als mòbils. I per "accedir" vull dir "contractar la tarifa més cutre existent i tira milles". Jo no volia aquest invent del Diable pul·lulant a totes hores pel meu mòbil, així que m'hi vaig negar en rodó. Mon pare i me germana s'hi van apuntar, Me mare, igual que jo, no en volia saber res. Fins aquí, tot molt normal, res a destacar. Total, anem a la botiga d'Orange i els fem coneixedors de les nostres intencions. A més, jo els explico que el meu vell (però actual en aquell moment) mòbil està fet una carraca, s'apaga quan li sembla i, de vegades, truca sol. Vaja, que li toca jubilar-se (5 anys, bona edat). El meu pare i me germana agafen la tarifa d'Internet barata i se'ls ofereix un mòbil nou, a raó de 0.01 cèntims al mes. Assequible. A mi m'intenten vendre les virtuts i miracles d'Internet al mòbil però, com que sóc de natura tossuda, li dic que no. La comercial insisteix i jo li repeteixo que no. I torna a insistir i jo li torno a repetir que no. I així fins que, amb cara de pocs amics i molt cansada de repetir-me com l'all, li dic una última vegada que no, que si torna a insistir, serà un mòbil menys el que tindran com a client. Al final, i per intervenció divina de me mare, la noia entén que, incomprensiblement per a ella, una noia de la meva edat no vulgui Internet. Li va costar. Quan arribem a un acord en el que jo NO tinc tarifa d'Internet, passem al tema del mòbil nou que necessito. M'ensenya uns quants i em diu que amb alguns puc connectar-me a la xarxa Wifi i amb d'altres no. Jo li demano específicament un aparell amb cable USB 2.0 per poder connectar-lo a l'ordinador. Res més. Mireu si era fàcil. Bé, al final em diu que em pot donar el mateix mòbil que a me germana i mon pare, SENSE Internet. I accepto. Bé, aquí acaba la part fàcil.

Ara bé al complicada. Resulta que fa uns 30 minuts (rigorosa actualitat) ens han trucat d'Orange per oferir-nos vés-a-saber-què. Me mare els ha dit que no li interessava res que li poguessin oferir, que el que tenim ja ens va bé. Error. La comercial li ha dit que amb la despesa que tenim, ens sortiria a compte contractar tarifa d'Internet a l'únic mòbil que no la té. Òbviament, la pregunta de la meva mare ha estat "Com que "l'únic" mòbil?. I aquí han començat els problemes. La persona que estava a l'altre costat del telèfon deu haver pensat que a me mare no li funcionava gaire bé la memòria perquè s'entossudia en dir que ella només té contractats DOS mòbils amb Internet, no tres. Però la comercial no ho tenia tant clar. Després d'un intercanvi d'opinions força interessant, hem descobert que Orange va canviar el contracte del meu mòbil by the face, sense avisar. Això ha deixat a la meva mare bastant fora de lloc i quan li ha preguntat a la comercial com podia haver passat, li ha explicat que el mòbil que em  van "donar" (entre cometes, perquè l'estem pagant) només admet tarifes d'Internet, que qualsevol altra taifa és incompatible. Arribats a aquest punt, la meva mare ha entrat en erupció. Normal, que es té en compte que, durant un any, ha estat pagant una tarifa que no s'ha fet servir primer) perquè no l'havíem demanat i segon) perquè quan la van canviar lliurement, ningú ens va avisar. Indignada i estafada, aquestes són les paraules exactes de la meva mare.

Evidentment, la primera acció després de saber això ha estat mirar les factures per a comprovar el contracte però... oh, Orange ja no envia les factures per correu! Vés per on, que convenient! Normal que no ens n'adonéssim. Però això no ens exculpa del tot, podríem haver-ho consulta gràcies a la app d'Orange al mòbil, des d'on pots descarregar la factura en pdf... si tens aquest servei contractat, és clar. Vaja, llàstima que nosaltres no el tinguem. Però això no és tot, podem culpar-nos una tercera vegada, ja que, en cap moment, se'ns va ocórrer comprovar que les dades mòbils estaven desactivades al meu telèfon. Però mira que som despistats! I si en voleu més, podem consultar el contracte, en el qual només hi consta el nom de la tarifa, no pas les especificacions de la mateixa! I si per tot això us ha semblat poc, sapigueu que la permanència és de 24 mesos i d'anul·lar-la, ens tocaria pagar una penalització per les pèrdues i molèsties causades a la companyia. Com era el refrany aquell... A MÉS DE PUTA, PAGA EL LLIT!

Demà per la tarda, contracte en mà, ens personarem a la botiga on vam fer la compra. Sé que no en traurem res, que no aconseguirem recuperar els diners perduts però ens quedarem més amples que llargues. I l'any que ve, canviarem de color. 

Reflexió: no aconseguiran que odiï el color taronja.

Sigueu bona gent i quan la vostra feina faci pudor de socarrim, fugiu corrent! I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

No hi ha prou botifarres al món...

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.