La Japan Weekend (to reshulona ella)

Ueeeeeeee! Per fi trobo temps per dedicar-vos unes paraules. Ja era hora. Si sabéssiu el calvari que he passat aquestes últimes setmanes, em tindríeu una mica de pena, us faria molta llastimeta. De fet, em trobaríeu tan adorablement adorable, que m'abraçaríeu com si fos un osset de peluix flonjo i amb olor de Nenuco. Òbviament moriríeu, perquè a mi ningú m'abraça sense el més estricte dels consentiments. Però tot això no ve al cas. Ara, només com a dada curiosa: vaig batre el meu propi rècord d'aparició-desaparició de bony per ansietat, una mica com en Homer Simpson: es va manifestar de la nit al dia, aguantant com un campió tres dies i va desaparèixer en un tres i no res, esvaint-se i tornant al lloc d'on havia sorgit en temps rècord. Imagino que la quantitat malaltissa d'infusió relaxant que em vaig estar prenent durant cinc dies, a dues tasses el dia, va ajudar una miqueta. L'altra miqueta va ser de collita pròpia. Whatever.

Porto un parell de setmanes volent fer aquesta entrada sobre la Japan Weekend però se m'acumulen les coses. Imagineu si se m'acumulen que acabo de fer un examen on-line de Coursera que venç demà. I era l'examen final. Visc al límit.

Doncs bé, la JW, i parafrasejant al presentador del concurs de karaoke: "Es más caro que el salón del manga y muchísimo peor... pero la gente viene". Sí, no s'entén, és impossible fer-ho: la JW és una contradicció en sí mateixa, però allà està, sense fer gaire soroll. Personalment, no és res de l'altre món, més aviat és una mostra ben clara d'aquest; de com de malament podem arribar a fer les coses. Es nota que li posen ganes, però no acaba d'arrancar. massa espai i massa poques coses per omplir-lo. La sensació és que hi ha poc on triar. Si, per exemple, fessin la JW en un recinte de la mida de l'Estació de França, lluiria més, perquè tot semblaria molt més gran. La primera vegada que vaig anar al Saló del Còmic, quan el feien a l'Estació de França, em va semblar enorme i molt complet. Per què? Perquè era petitíssim i estava tot molt atapeït. Igual que quan el Saló del Manga es feia a la Farga: era petit però feia goig. La JW queda curta a la Farga. A més, els preus per paradeta i llum (que va a part) són massa alts per a un "saló" amb una importància/repercussió tan relativa com la de la JW. Però ei, el negoci més brillant que he fet mai ha estat canviar un entrepà d'ingredients poc encertats de me germana per un de meu, més normal i raonable! Així que els de la JW sabran.

A mi em va deixar una mica freda, tot i que vaig endur-me un record a la butxaca que em provoca papallones a l'estómac cada vegada que me'l miro. I  me'l miro tan sovint com puc.

Bé, no tot van ser decepcions. òbviament. No diré que van ser els 8 euros més ben invertits de la meva vida, perquè no, però si els donarem el benefici del dubte. I tot per la presència i actuació del presentador del karaoke, un nano d'allò mes agradable i simpàtic, no com el miserable del Saló del Manga, que és un pallús egocèntric sense el més mínim sentit de l'humor. El noi de la JW donava joc al públic, baixava a preguntar, a cantar i, en definitiva, a fer el pallasso, que és la feina que un presentador decent, amb un mínim d'estimació cap al món del manga i de l'anime, ha de fer, no com el tal·lós del Saló del Manga, el màxim mèrit del qual és tenir un amic a la organització que el col·loca a ell (i a la ridícula de la seva xicota) com a presentador indispensable. JA! Sempre ho dic i mai ho faig (coses de la logística), però un any d'aquests em compraré un megàfon per a poder cantar-li les quaranta cada cop que faci un acudit sense gràcia o un comentari d'índole sexual sobre ell i la seva noia que, ni interessen a ningú, ni tenen la més mínima gràcia, cosa que ell sí creu. També podria fer pràctica de tir amb pedres... en fi, que el presentador de la JW té tot el meu suport incondicional per a postular-se com a candidat a presentar al Saló del Manga.

Parlem de les disfresses. N'hi havia moltes de bones, d'altres de no tan bones i, com sempre, les disfresses que difícilment es poden considerar disfresses. Però no sóc ningú per a jutjar els esforços dels altres, així que només puc dir PER QUÈ COI S'HAVIEN DE MOURE TANT!!?? Apa, fet. Vaig fer moltes fotos, de debò. Fotos de tots els participants al concurs de cosplay... però com que no s'estaven quiets, han sortit totes mogudes, TOTES! Puc aprofitar-ne alguna... però és una llàstima que no les tingui totes. La Txell també en té algunes, ja li demanaré.


Sí, no us enganya la vista: la Haruka és un home.
Totes ho sospitàvem però mai, fins ara, ho havíem
vist tan clar. Ole tu!
 

Crec recordar que un parell d'homes d'edat respectable anaven disfressats de personatges de Game of Thrones: un era en Robert Baratheon i l'altre, el meu estimadíssim, però poc valorat i crucificat ,Rhaegar Targaryen. Les armadures eren brutals. A veure si aconsegueixo la foto, que segur que us encanta.

I en un altre ordre de prioritats...


Ja falta menys perquè Digimon torni a les nostres pantalles. I també falta menys perquè les fans morim d'amor per en Tai. I sí, també hi ha lloc per a les haters "Sora x Yamato" (més per la Sora que per en Yamato), com servidora. Només espero que en Yamato l'enviï a prendre pel sac i que, quan torni amb la cua entre les cames a buscar a en Tai, se la tregui del damunt amb una bona coça voladora! Aquesta noia mereix l'Infern.

Crec que fa molts anys que no anticipo amb tanta il·lusió una estrena, tal i com m'està passant amb Digimon. És pensar en Butter fly o Brave Heart i se'm posa la pell de gallina. Tinc tantíssimes ganes de tornar a quedar atrapada pel món digital que quasi no puc contenir les ganes de cridar! Sóc fan, molt fan de Yu Yu Hakusho, això ja ho sabeu tots, però el meu nivell de fangirlisme amb Digimon ho supera tot! Trobo tant a faltar aquest anime... Creuem els dits i confiem que la primavera arribi aviat, carregada d'al·lèrgies, llibres i Digimon!!

Porteu-vos bé i recordeu tots que... the adventure evolves! Que sí, que ja ho sé... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! 

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!



P.D: Va, bonus extra...

Takeru... best face ever.

Comentaris

  1. VULL VEURE AQUESTA FOTO D'EN RHAEGAR IPSO FACTO :v

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me