Saló del Manga 2014: T-shirt Time!

Aquest any ha estat el Saló de les samarretes! Ni manga, ni merchan  ni punyetes, coses útils: roba. Sí, sí, sí, les coses com són: comprar manga i devorar-lo està bé, està molt bé, de fet... però l'FNAC és omnipresent a Barcelona. I Norma té botiga pròpia. Més ràpid i quan a mi em vagi bé. I pel que fa al marxandatge, sí, el saló és el lloc ideal però la meva habitació té un espai limitat. I si bé m'hauria comprat la figura d'en Levi (una paraula: JO-DER), un cop a casa, no sé on l'hagués col·locat, ja prou problemes tinc amb la d'en Zoro xD

Així que res, aquesta vegada he tirat de lògica i sentit comú i m'he comprat samarretes per a lluir. Perquè les lluiré i presumiré d'elles. I quan la gent em vegi pel carrer i pensin "Mira-la, que friki" jo els contestaré desfilant i contornejant-me pel carrer per exhibir les meves fabuloses samarretes. I no hi haurà ningú més feliç que jo. De fet, ja tinc a mig parlar una sessió de fotos estiuenca amb la Txell, la Laura i el photoshop, mwahahaha!



També tinc un clauer. No ho vaig poder evitar: en Reiner em té enlluernada (d'acord, no anava a dir això però l'expressió que m'ha vingut al cap no és apta per a ningú).

Anècdota curiosa sobre el clauer: estàvem a Arenas fent un cafè i quan marxàvem, vaig treure el clauer per ensenyar-lo a la Laura i al Gio. Doncs bé, mentre el treia, alguna cosa va caure. Perdó, "va caure" no; "li va caure". A en Reiner. El braç dret. Evidentment, ens vam posar a buscar-lo, tot i que les esperances de trobar-lo eren mínimes. Imagineu quina pinta devíem fer, que uns senyor ens va preguntar què havíem perdut, a veure si ella ho trobava. En fi, que el vam estar buscant dos-tres minuts llargs. Quan ja ens vàrem donar per vençuts, agafo la motxilla de la taula i... endevineu què hi havia a sota? Sí, el braç!!! Com va arribar fins allà és quelcom que encara avui em pregunto. Us juro que jo el vaig veure caure a terra. Paraula.

La vida.

Apa, que és tard i tinc feina. Porteu-vos bé i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Mwahahahahahahaha!!!!

Comentaris

  1. Respostes
    1. Lo se. A veces, yo también me odio a mi misma, por ser tan genial y eso. Pero luego recuerdo que te odio más a ti y se me pasa xD

      Elimina
    2. Que te den por ahí!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me