Plou i fa sol, les rates es queden a casa.

Ahir va ploure. Durant tota la tarda. I molt. Feia temps que no passava unes hores tan tranquil·la. I sense l'ordinador (tronava massa pels gustos delicats del meu company electrònic). El cas és que la pluja allunya a les bèsties: no hi havia nens al carrer cridant, ni pares mal educats que pensen que als nens se'ls educa a l'escola i no a casa (així els surten els fills; dues paraules "Hermano Mayor"), ni alcohòlics declarats i no-declarats, ni, en general, la púrria que pul·lula habitualment per aquí a la tarda. Només aigua. Va ser una bona tarda. Però no hi ha res que duri per sempre... potser només les partícules subatòmiques. I vist així, els dinosaures encara són entre nosaltres a nivell subatòmic! Ara mateix, la meva persona podria estar formada per matèria subatòmica d'un T-rex!! Em punxen i no em treuen sang. Que intentin punxar-me i ja veurem qui acabarà donant sang a qui.

Whatever, que em desvio del tema. Ahir, a més de pluja, també vam estar d'aniversari. Tot en petit comitè (l'única manera eficaç de fer les coses en aquest casa de bojos). Evidentment, la pastissera oficial de la família va delectar al seu públic amb una nova creació. Traducció: que em va tocar estar-me a la cuina tot el sant matí per a fer un pastís que no arribarà a demà. Però, ei! Cap problema, ja sabeu que m'encanta.

Aquesta vegada ha estat una cosa senzilla. I gràcies al bicarbonat que vaig comprar de pressa i corrent a última hora perquè no em quedava farina (sí, vaig anar al Mercadona a buscar farina i vaig tornar a casa amb un extra de bicarbonat), l'experiment ha queda maco, maco. Molt fàcil: un pa de pessic amb formatge Kiri i una cobertura de formatge mascarpone (de debò, no hi ha formatge al món més trist i insípid que aquest, fins i tot els formatges per untar light 0% calories i desnatats tenen més sabor que el mascarpone) amb xocolata Milka. Sí, heu llegit bé: Kiri i Milka: una oda al plaer culinari. Ni trufa negra, ni foie d'ànec, ni salmó noruec, cap d'aquests es pot comparar a la deliciositat (existeix aquesta paraula? No? Doncs hauria) del formatge Kiri i la xocolata Milka. Tinc la sospita que me germana m'odia una miqueta més cada vegada que faig un pastís... però se la veu tan feliç quan se'ls menja, com deixar de fer-ho?!



Eh que és maca, la meva radioactiva tetera taronja? Les meves amigues
sempre em regalen cosetes chachiguais ;)
I pensareu "què collons li ha passat a la cobertura, que sembla que li hagin
passat bufador pel damunt!?. En un atac d'inspiració i originalitat, vaig
agafar cacau en pols i en vaig tirar pel damunt, mwahahaha!!! Ara que està
a la nevera, forma una doble capa de xocolata irresistible... al paladar i als cops xD

Ara és quan us agradaria formar part de la meva família, eh? Doncs com no tingueu pasta gansa, aneu arreglats. No en volem, de morts de gana... ja ens tenim a nosaltres mateixos. Com aquest matí: per esmorzar, m'he menjat un tros de pastís, un parell de dits d'amplada i dues mandarines. I m'he quedat a gust. Doncs quan he tornat d'alemany, tenia tanta gana que l'aigua de la galleda per fregar tremolava al compàs del meu estómac. I jo que pensava que aquestes coses eren bombes calòriques al més pur estil Homer...

Tenen certa retirada, no? Ò_ò
Total, que me n'he menjat un trosset més, jijijijiji. Per compensar, m'he fet un suc de taronja. Vaja, per compensar no, és que no me l'havia pres al matí (normal, sense taronges poc suc faré). I d'aquí a res, em faré un te ben calentó. Però primer us vull deixar el que serà (o és, perquè al Japó s'estrena demà) l'ending de l'anime de Donten ni Warau.


Und das ist alles! Jo me'n vaig a fer alguna cosa de profit. Encara no sé quina. Porteu-vos bé i no feu el soca, que les coses ja estan prou malament com per haver de treure'us de la presó per pallassos! Igualment, passi el que passi, no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Amb protagonistes així, de bellesa incalculable, per a què volem
guapos de cara?! xD

Comentaris

  1. Ains, la lluvia...El repelente perfecto de la gente. Si no fuese porque por su culpa mi finca puede caerse un día de estos, la adoraría (de momento sólo me gusta).
    Pues yo hoy vengo calentito, tanto que si lloviera sobre mi cabeza no me tocaría (simplemente se evaporaría). Después de un primer día de prácticas muy bueno, me llama el profesor y me dice que no cuentan porque tengo que rehacer toda la documentación (burocracia) porque algunos documentos están mal entregados y otros no los encuentra en sus archivos. Según el la culpa es mía, y me he reído en su cara, literalmente...luego he sacado mis nervios y mala uva.

    Pdta. Estoy haciendo un T-Rex naranja 3D....y no te lo enseñaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Te has reído en su face? Jajajajajaja, claro que si, con dos cojones. ¿No se ríen ellos de nosotros poniéndonos exámenes y trabajos imposibles? ¡Pues que les den mucho por detrás! Bien hecho. Ves, con cosas así logras mejorar la imagen patética y nefasta que tengo de ti xDD

      Dices que no me vas a enseñar el Rex, ¿no? Bueno, pues tengo una foto tuya. Y se cómo hacer vudú. Ya lo he hecho antes (true story). Y todavía tengo pendiente un exorcismo de mi casa (creo que la Biblia intenta algo).

      En fin, ya veo que ha sido mal día para los dos: tú peleándote con el profe y yo con mi útero. Tal para cual.

      Elimina
  2. Útero? Ay dios.....Qué te pasa con el útero?

    Pdta: Espera....Patética y nefasta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabes que me gusta meterme con los débiles... porqué les puedo. Y contigo más... porqué te puedo mucho, mwahahahahahaha!! Si quieres, la próxima vez me busco adjetivos descalificativos mejores; ya sabes, de diccionario y eso xD

      Y a mi útero le pasa que está muy sano... y da mucho por culo. Algún día, cuando esté seca cual uva pasada, lo echaré de menos, ya verás xD

      Elimina
  3. Debíl? Prefiero pensar que tengo MMMMUUUUUUUUUUUCCCCHHHHAAAAAA paciencia con la gente (este año me está poniendo a prueba, todavía no he explotado).

    Lo del útero....lo imagino como un matadero de cerdos. xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso me recuerda una canción que me cantaba un compañero de clase, uno de pocos que merecía mi respeto. Decía así: Anem amb la Nalataia, anem amb la Nalataia, anem amb la Nalataia... anem a l'escorxador! xDD ¡Y el jodio lograba sacarme unas risas, así, metiéndose conmigo!

      En fin... ¿paciencia? Vale, si, te concedo eso. Al final, tantos años aguantándome han dado su fruto:a hora tu índice de tolerancia es mayor, hurra! Se acabaron los intentos de asesinato fallidos. El fracaso prematuro, a tu edad, no es bueno.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me