TFM: Das Ende

Per fi, després de mesos i mesos batallant amb softwares impronunciables, amb editors de text odiosos, amb editors d'imatge i amb atacs d'ansietat a altes hores de la matinada, quan la única solució era empassar-se les llàgrimes i tirar endavant, per fi puc dir

S'HA ACABAT! ¡TERMINÓ! IT IS OVER! ICH BIN FERTIG! 終わりだ!FINITO!

No més Geomagics! No més Mimics! No més ANSYS! No més GIMP! El TFM ja és història... escrita, que encara queda la presentació. Però d'això ja me'n preocuparé divendres. Ara a celebrar que tinc la resta de la tarda lliure. I què pot haver-hi millor que una bona tassa de te verd, una magdalena de xocolata casolana i la OST de Shingeki no Kyojin per celebrar-ho?

Sí, friki és la paraula que esteu buscant. Tinc una tassa d'en Zoro...
i una altra d'en Luffy!! Molo mucho.

Demà a estudiar per l'oral d'Alemany i dijous, després d'entregar el TFM... a fer la memòria de camp de la sortida de Tremp! Non stop! Addicta al treball? Jo? I ara! Són els altres, que s'entossudeixen en fer-me treballar com una esclava! Però tranquils, que la venjança serà terrible, mwahahahahaha!!

I ara, tot i córrer el risc de ser assassinada per una tromba de gent que espera impacient les meves aventures a Tremp, us faré dentetes. Fa dos dissabtes, a la feina, ens va arribar un nou producte (bé, el producte va arribar divendres però, com que jo no hi era... dissabte i au!): uns fulls de paper reciclat amb llavors per a fer germinats. Bé, aquests germinats anaven acompanyats d'unes receptes. I la Mare, que és molt de cuinar (i cagar-la si no té recepta) va pensar que faria alguna cosa diferent per sopar. I apa, Strudel salat al canto! Va quedar mooooooolt bo. En part, gràcies al forn nou i, en part, perquè sí, perquè quan m'hi poso, la clavo, mwahahahaha! (modèstia? què és això? es menja?).

Pebrot verd, porro, pernil, formatge, nous, ametlla, panses i avellanes.

No en va sobrar gens ni mica! xD... a casa meva no es poden fer aquestes coses, que s'acaben en un obrir i tancar d'ulls. He vist taurons devorar a foques més lentament que nosaltres menjant-nos l'Strudel xDD. Però les coses salades no són les úniques que volen en aquesta casa. Ahir per la tarda vaig fer magdalenes de xocolata. 15 comptades. Només en queden dues i no ha passat ni un dia sencer!! Per cert, i com a curiositat, tinc 36 motlles de silicona per a fer magdalenes. La conya de la història és que no sé d'on collons han sortit 24 dels 36 motllos. Vull dir, me'ls han regalat... natürlich! Però, qui? 

Misteris de la vida, com el Triangle de les Bermudes, el Yeti
o el mitjons desapareguts a la rentadora.

Aquí teniu el resultat d'anys i anys barallant-me amb el forn per a fer magdalenes decents...




La setmana que ve us tocarà aguantar les meves peripècies per Tremp. Armeu-vos amb un bon parell de cafeteres plenes fins al capdamunt i amb dos ovaris! Pròximament, més! Porteu-vos bé, acabeu el curs a gust i recordeu sempre, sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I així em sento jo ara mateix. Fum-li, Levi!!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me