Mimics - Dia 5

La batalla èpica entre el bé i el mal s'acosta a la seva fi. Cada vegada falta menys per saber qui serà el guanyador. A cada dia que passa, l'espera es torna més agònica, més incerta, més desesperant. I cap dels dos bàndols vol cedir el lloc... per què li hauria de cedir jo res a un ordinador?! A sobre que m'està amargant l'existència!  Jo prometo qua guanyaré, ni que sigui per retirada del contrincant: una màquina NO-EM-GUA-NYA-RÀ!

I de moment, seguim a mitges: ni per a tu ni per a mi. I tot per culpa de les escales. Les que pugen al segon pis? No, les que posen a prova les capacitats mentals de la gent quan han de llegir un mapa i fer la conversió de centímetres a quilometres. Aquest tipus d'escala; la que equipara distàncies. O alçades. O qualsevol cosa que pugui ser deformada. I aquesta és la paraula clau: DEFORMADA.

Si no en tenia prou buscant les equivalències entre els gruixos, amples i llargs de les dues peces que havia d'encaixar, el Mimics va i em recol·loca el eixos (x, y, z). En base als eixos cartesians? No, això hauria estat massa simple. No. El software, por su cuenta y riesgo, va decidir que seguir els eixos 2 D estava molt vist, que era molt millor seguir la seva pròpia configuració. Apa, a prendre pel cul tot plegat! I què passa aleshores? Doncs que perds tot un dia, UN DIA, intentant esbrinar perquè el món t'odia tant i què pots fer per tornar-li la pilota. Tot plegat, mentre estudies per un examen d'Alemany i fas dos treballs de Vertebrats. Al final, la desesperació et porta a fer coses així...


I direu "Va, si no es veu res!" Doncs sí, però són bitxos no publicats. Que voleu, que em pengin?!

Evidentment, aquesta ronda la va guanyar el Mimics. Em va destrossar els nervis. Vaig arribar a somiar que l'espècimen se'n reia de mi i tot. Aquest nivell de tortura psicològica és molt greu: s'ha d'estar molt afectat perquè un crani incomplet d'un bitxo que va viure fa 200 Ma et turmenti en somnis.

Així que la balança va tornar a caure del seu costat:

Mimics 3 - Nalataia 2

Afortunadament per a mi, tot es pot solucionar si tens els contactes pertinents. O si t'il·lumines de sobte i obres l'arxiu amb un altre programa, reposiciones els eixos... et voilà! Només vaig necessitar un dia i mig de crits de desesperació i estirades de cabell per arribar a aquesta conclusió tan lògica i tan evident. Mira que arriba a ser mala consellera la frustració. Un cop més, la informàtica es va haver de doblegar sota la meva carisma imponent i, suplicant clemència de genolls, es va deixar domar dòcilment. JA! Aquesta mostra de superioritat intel·lectual va decantar la partida cap al meu costat.


Un cop més, la guerra encara no està guanyada:

Mimics 3 - Nalataia 3

No obstant, sembla que la sort segueix de part meva perquè els dos models ja estan quasi, quasi, quasi acabats. Quasi. Falten els petits detalls que, com totes les coses, sempre es deixen pel final. I ja sabem què significa això: problemes. Però, per ara, sóc feliç. I ho seguiré sent fins demà, quan em posi a retallar fragments inservibles dels models i se me'n vagi la mà, provocant-me un col·lapse cerebral digne d'un cani a la biblioteca.

I fins aquí les meves cròniques etíliques de mig matí. Us mantindré al corrent d'aquesta estranya guerra. I fins que ens tronem a veure... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me