Mimics - Dia 3

Yeeep! Una altra vegada, torno per fer-vos quatre cèntims sobre la meva relació amb el Mimics. Per ara, l'odi guanya a l'amor i de llarg. Però segueixo insistint, exigint, suplicant que aquesta tortuosa i desesperant amistat humà-màquina arribi a bon port... o la meva ment, ja destrossada per anys d'abusos continuats a les meves neurones, s'apagarà definitivament.

I no penseu que és el tercer dia REAL que passo en companyia amb aquest angoixant software, que va! Porto més de dues setmanes intentant treure'n el millor, però resulta que aquest "millor" no vol ni sentir a parlar de sortir d'on collons sigui. I mira que li dic que no li faré mal, no l'insulto. De fet, els qui estan rebent de valent són els meus artells, que s'enduen totes les mossegades i cops possibles; encara em sorprèn no haver-me trencat res...

És un suplici. Si algun dia voleu fer penitència, proveu a descarregar-vos el Mimics i us ben asseguro que desitjareu o bé estar morts o bé matar a algú. Jo no em sé decidir per cap de les dues opcions...

En fi, ja us ho podeu imaginar... avui he caigut a la zona més baixa de la desesperació. No, de fet, hi vaig caure ahir quan el meu Tutor de TFM em va enviar un mail preguntant-me, sense pressió, com anava la cosa. Sense pressió? Sense pressió?! Aaaaaagh!! ¡¿Para qué dices nada?! ;___;... i a sobre em va dir que estaria bé tenir els models (sí, no un, no, DOS!) acabats a finals de mes. I jo que pensava que l'espiral de desesperació en la que estic immersa no podia ser més profunda...

Recompte final:

Mimics 2 - Nalataia 1

Me'n vaig a plorar una estona. Encara sort que us tinc a vosaltres, que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Quina merda de manera és aquesta, per plorar? UIx, ¡que poco ha llorado!

Comentaris

  1. Ja ja ja..... me rio de ti xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con cariño, tu darling

      Muack! (besitos de gominolas for you).

      Elimina
    2. Te voy a poner dos velas negras, a lo bruja de película de serie Z, a ver si te despeñas de una vez por las escaleras.

      P.D: Besos de Amanita muscaria

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me