Memento mori

Memento mori, gran reflexió que el meu ordinador de sobretaula faria bé de recordar més sovint, a veure si li arribarà el final inesperadament i no haurà tingut temps de donar pel sac tan com hagués volgut. Perquè s'ho està buscant, a consciència. Yo sólo lo digo...

Fa un parell de minuts he tancat els ulls i sabeu què m'ha passat pel cap? Dilluns. En una sola imatge. I m'he preguntat "Ja estem a dijous? Demà passat ja em toca anar a treballar una altra vegada? Però quina merda de setmana!" Massa curtes. I, tot i així, segueixo perdent el temps. Com si me'n sobrés gaire...

I és que no paro: quan no sóc a classe, sóc a casa fent feina de classe. I quan no sóc a casa fent feina de classe, sóc a la EOI intentant desesperadament aprendre alemany. I us preguntareu "Per què collons vols aprendre tu alemany? Te'n vols anar a viure allà dalt, amb el fred que hi fa?" Doncs no ho sé, no em pressioneu! Jo volia aprendre japonès, cosa lògica i coherent si es tenen en compte les meves aficions. Però, alemany? Puf! Em pillava a prop. I em sobraven un parell d'hores. Total, que em vaig llençar a l'aventura, ja ho sabeu, m'agrada viure al límit. 

I ara maleeixo el dia que se'm va ocórrer plantejar-me si seria capaç de fer totes tres coses a l'hora (màster. alemany i feina). Ara maleeixo les persones que em van dir que sí, que podria: us odio molt. Ara maleeixo el meu rellotge, l'alarma del meu despertador, el llitet còmode i calent que se'n riu de mi cada cop que em desperto. Maleeixo haver de dinar a les 12.30 del matí perquè no són hores. Maleeixo la sensació de tenir el menjar encara a la boca i au, cap a a la uni! I sobretot, maleeixo els NINI's que em fan sentir culpable de la vida que porto, perquè jo m'estic trencant les banyes perquè sigui millor, perquè sigui útil. I ells, que es toquen els ous a dues mans, encara es queixen, encara tenen els sants pebrots d'exclamar-se per la seva situació. Au, va, a pastar!

Necessito vacances. Urgentment (aquest matí he provat el punching ball de la meva germana, aquell de les natilles Danet... i amb l'estona que triga en tornar a la seva posició després de clavar-li una bona bufa, m'hagués donat temps de fregar la casa, anar a tirar les escombraries i fer magdalenes, tot a la vegada... 100% recomanable, diuen).

I ara estic tan desmotivada, tan descentrada, tan increïblement fora de lloc que, enlloc d'estar fent feina (que en tinc a cabassos, en voleu un?), estic aquí, perdent miserablement la tarda. Però és que el meu cervell necessitava un reset. Espero que demà ja torni a funcionar amb normalitat... o lamentaré molt aquesta entrada. Que no em passi res.

Porteu-vos bé i exprimiu les hores. Exprimiu, exprimiu! I vigileu amb les monedes d'un cèntim (a quina ment macabra se li va ocórrer aquesta estupenda idea? Un cèntim, un cèntim! No hi ha moneda més inútil en un moneder...). I ànims, que ja som a primavera.

I no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me