Nalataia, Mare Tubercle

Com diu la cançó " No es donen les instruccions d'ús de la vida, cadascú juga la seva pròpia partida ". Quantíssima raó. Afortunadament, sempre podem trobar un tutorial per Internet que ens ajudi. O bé preguntar a Yahoo! Respuestas (mexican version) . O, simplement, estar inspirat i demostrar al món que un a sèrie matemàtica de 1s i 0s no té cap poder sobre la teva persona. Et pot fer ballar el cap i treure't de polleguera però, al final del dia, quan te'n vagis a dormir amb el somriure a la cara, sabrà que haurà perdut. I això, Tubercles meus, no té preu. M'ha costat una hora encaixar les parts, però pels meus sants ovaris, que el programa no em tornava a  deixar en ridícul! Us podeu imaginar els salts d'alegria... Fuck yeah! Una batalla menys, ara només falta acabar la guerra. Per ara, empat (molt equitatiu tot xD) . Mimics 1 - Nalataia 1  Porteu-vos bé i ànims, que el dissabte encara queda lluny però més lluny estan les vacances d...

Avui ha tingut lloc el primer contacte real amb el software de Mimics, un programa mèdic que treballa en 3D i permet fer rèpliques especulars de qualsevol objecte que hagi passat per un escànner (via TAC, TC o qualsevol altre mètode). Segons m'han dit, els metges solen usar-lo per a visualitzar pròtesis en el cos del malalt sense necessitat d'obrir-lo cada dos dies (que molt agradable no ha de ser) . Jo el faré sevir per a replicar les parts perdudes del meu petit amfibi.  Així se'ns presenta el Mimics: No, no és la meva bèstia. Google troba qualsevol cosa. I així em presento jo: Amb més cabells i menys celles. Però sí, aquesta és la idea. Us imagineu el resultat? Mimics 1 - Nalataia 0 Pròximament: "Mimics - Dia 2". I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ahir vaig sortir per a celebrar que, per fi i després d'una final i tortuosa presentació, havíem acabat el primer semestre del Màster. A mitjans de Febrer. Dues setmanes després d'haver començat el segon semestre. Sí, els universitaris som així: allarguem i estirem el temps fins a límits insospitats per a la resta de la població mundial. Ens agrada amargar-nos l'existència sense motiu aparent. Així sempre tenim motiu per a queixar-nos. Feel the beat! Bé, doncs vam sortir de festa. Primer, a sopar i després a beure (alguns més que d'altres) . El cas és que, i parlo sense exagerar, aquelles quatre hores acompanyada d'uns "complets desconeguts" (i ja ho aclariré) van ser les quatre millors hores en anys. Feia molt, moltíssim, que no reia tantíssim. I no, no anava beguda, paraula de Mare Tubercle. Els meus companys sí. Tot i que per ser justos, no direm beguts, sinó contents. Encara que això és aplicable a tots els presents. Aquella sensació d'ac...

El dia havia començat bé: un sol radiant, una brisa suau i fresca, grans expectatives... però tot s'ha torçat quan els velociraptors han escapat del remolc. Ja feia quinze anys que les autoritats havien fet seva la famosa expressió de Haeckel sobre que "la ontogènia recapitula la filogènia". Quinze anys des de que va començar la recerca "oficial", que no la clandestina, sobre els Recapitulants. Quinze anys des de que aquesta nació va trencar els seus llaços amb la resta del món. I ara estàvem sols. Bé, sols no: teníem els Recapitulants. Al principi, ens ho van vendre com el gran remei contra el crim, "La gran sopa d'All" del segle. Ningú se'ls va prendre seriosament. Ningú es va creure que la Involució fos possible. Ningú volia creure que aquells nous animalons, ni mamífers ni rèptils, sorgits del no-res, haguessin estat, en algun punt, humans. No fins que se'ls van acabar els conillets d'Índies. No fins que van començar a desa...