Dorian Gray (2009)

Ahir, i després de constatar que tota criatura vivent està de ressaca nadalenca i que, en un no-res, gimnasos i centres diversos de fitness faran el seu dijous amb les nostres penes, la Mare també ha filat fil a l'agulla i s'ha marcat un calendari per combatre aquests de més que les festes han arrossegat. La primera mesura ha estat veure una pel·lícula d'aquelles que et posa en tensió; una d'aquelles que et deixa rebentat només de mirar-la, una pel·lícula que esgota... la vista. I QUINES vistes.

Tot comença un dia d'aquests random, per Nadal, quan a les cadenes privades de televisió se'ls esgoten les idees i es posen a emetre pel·lícules a tones. Entre elles, una a destacar (i no per la seva gran qualitat ni magnífic argument): Las Crónicas de Narnia - La travesía del Viajero del Alba, tercera entrega de la saga de Crónicas de Narnia. No és, ni de lluny, la millor pel·lícula que hagi vist mai (per favor, no hi ha res comparable a Torrente!) però tenia un bon al·licient, ell:


Senyoretes, us presento en Ben Barnes. Sí, sí, sé què esteu pensant: Hghfkdhgehfdbejghek!! Jo vaig pensar el mateix. Total, que la pel·lícula de Narnia em va semblar poc, així que vaig buscar la segona, on també hi surt. I entre totes dues pel·lícules, vaig arribar a la següent conclusió: jo em vull casar amb aquest home, sí o sí. M'és igual que sigui anglès, que em tregui 6 anys, que tingui parella, que sigui gay (o no)... m'és igual, el vull per a mi! I punt. No pot ser tan difícil d'entendre, no karma?! Bé. Tornant al tema pel·lícules...al seu paper com a Príncep Caspian em va agradar força; cosa fàcil quan tens en pantalla una pera en dolç com ell...


Ai, com sedueix amb la mirada! Ai, el meu cor!!

... i vaig pensar "Què més haurà fet, aquest jove de tan bon veure?". Bé, sóc devota de Sta. Viquipèdia des de temps immemorials, així que vaig fer una visiteta a la meva patrona. I allà vaig trobar respostes. I sorpreses. Però primer les respostes.

En Ben Barnes és un noi força jove i ha fet poques coses... afortunadament per a mi, que sinó em passaria com a me germana, que té 50 i tantes pel·lícules d'en Johnny Depp per a veure. Però bé, tot i ser poques pel·lícules on hi surt el seu nom, jo les he buscades. I les tinc pendents. No obstant, n'hi ha una que em va cridar l'atenció especialment. Primer, perquè amb l'escola en vaig veure l'obra de teatre i em va semblar interessant. I segon, perquè vaig veure alguns screenshots per Internet que em van deixar amb la mel als llavis... i quedar-se amb gana no és sa. Total, que com molt bé us vaig dir ahir, em vaig passar la tarda sencera davant l'ordinador veient Dorian Gray.


Són quasi dues hores de pel·lícula. I no va haver-hi moment en que penses "Fua, prou.", cosa que faig habitualment, menys amb El Senyor dels Anells. I Jurassic Park. Amb la resta de pel·lícules, sempre acabo fent un break perquè m'atabalen massa. Amb Dorian Gray em va quedar el cul enganxat a la cadira. A veure, no és la pel·lícula revelació del segle... però és que són dues hores amb aquest home en pantalla. És per tornar boja a qualsevol! Em sembla que Dorian Gray ha passat a ser una d'aquelles pel·lícules que veuré i veuré per molts anys que passin; fins a l'infinit i més enllà!

Evidentment, com a stalker a temps parcial, seguir la vida i miracles d'aquest home serà una de les meves principals ocupacions, conjuntament amb el màster infernal, la feina diabòlica al Jardí, les traduccions for free al fansub, l'actualització del meu Tumblr i l'aparició esporàdica pel bloc. Ah, i el ioga. El ioga sempre present. M'espera un 2014 maco, maco. 

Bé, que m'estic perdent. Us recomano Dorian Gray. De debò. Segur que si us heu llegit el llibre pensareu "¿Pero esto que eeeeeeeeeeees?". Però jo no l'he llegit. Ni ganes, massa coses tinc ja pendents com per recuperar un dels clàssics d'Oscar Wilde.

I ja que hi estic posada... al 2015, principis crec, el Sr. Ben Barnes estrenarà una pel·lícula amb redoble de tambores en Kit Harington! Yuju! Moriré extasiada quan la vegi. Serà una experiència còsmica més enllà de la carn i la fragilitat humana, més enllà dels sentits. No hi ha paraula que pugui descriure aquest sentiment... imagineu el fet d'imaginar-se aquest sentiment. Indescriptible. 

A veure si es descarreguen les pel·lícules d'una santa vegada, que pateixo d'ansietat per veure en algundianogairellunyàiproximamentelmeumarit Ben Barnes fent de les seves (tinc una presència que a Killing Bono m'ho passaré teta).

Res més, per avui. Porteu-vos bé, mireu Dorian Gray i recordeu que... SOU TOTS MOLT MACOS! Per cert, tots els que comenteu, quedareu automàticament convidats al casament. Vagi bé!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Putillas, Dorian. Putillas.


P.D: Permeteu-me una petita edició d'última hora...

Per totes les Deesses... que algú me'l porti a Barcelona JA!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me