La meva llengua materna


Des de ja fa un temps, que m'estic plantejant incloure en aquest bloc certs temes polèmics que, últimament, surten com bolets a tot arreu. Sembla que avui serà el dia. Intentaré ser clara i concisa però no garanteixo que les paraules vagin en l'ordre que toca.

Ahir per la nit, va arribar una notícia a casa que, entre d'altres, em va semblar escandalosa i contraproduent; sobretot contraproduent tenint en compte la situació política actual d'aquest país. Bé, aquesta notícia no és altra que el nou projecte de reforma educativa que el partit governant vol imposar a Catalunya. Més concretament, als catalans.

A mode de resum per aquells que no estigueu gaire al dia, el que aquesta llei declara és que el català deixarà de ser llengua vehicular principal, que passarà a formar part d'un grup d'assignatures anomenades "específiques" (grup pràcticament creat per a l'ocasió) i que es podrà obtenir el títol tant de la ESO com de Batxillerat sense necessitat d'examinar-se'n. A més, també contempla la possibilitat que, els pares que ho desitgin, puguin sol·licitar l'ingrés dels seus fills en escoles on s'imparteixin totes les assignatures exclusivament en castellà i que, de no poder pagar-ho ja que en la majoria dels casos, parlem d'escoles privades, sigui la Generalitat qui s'encarregui de les despeses extres. Parafrasejant al Senyor Ministre d'Educació; "Lo que pretendemos es españolizar a los alumnos catalanes." Més clar, l'aigua. Evidentment, aquesta reforma no només afecta a Catalunya, sinó també a les altres dues Comunitats Autònomes amb llengua pròpia: País Basc i Galícia. Evidentment, tan sols puc parlar de com estan les coses aquí, no obstant, trobo que la opinió es podrà fer extensible a qualsevol de les altres dues llengües.

Primer, us vull posar la notícia.

[El ministre d'EducacióJosé Ignacio Wert, presenta aquest dimarts a la tarda als consellers de les comunitats autònomes un nou esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) amb què vol blindar el seu intent d'"espanyolitzar" els alumnes catalans obligant la Generalitat i altres comunitats amb llengua pròpia que ofereixin l'escolarització en castellà o, en cas contrari, la paguin en centres privats. El nou text, de gairebé 70 pàgines, que ha posat en peu de guerra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, confirma un gir re-centralitzador i ideològic cap a les tesis més conservadores del PP, amb concessions a l'Església catòlica i l'escola concertada.


El nou disseny escolar xoca frontalment amb el model d'immersió lingüística que estableix el català com a llengua vehicular de Catalunya i suposa, com ha denunciat Rigau, "L'atac més gran al català des del 1978". A més, relega en la pràctica el català a la posició de quarta llengua, ja que no està considerat com a matèria troncal sinó com a "matèria d'especialitat".

MÉS COMPETÈNCIA ESTATAL

En el nou esquema l'Estat es reserva fixar els continguts de les anomenades matèries "troncals", és a dir, la majoria a primària: Llengua, Llengua estrangera, Matemàtiques, Ciències, Socials, Biologia i Geologia, Física i Química, Geografia i Història, Economia i Llatí. Per a totes aquestes matèries, el projecte només diu que correspon a l'"Administració General de l'Estat" determinar-ne "els continguts i l'horari mínim", amb la qual cosa, en la pràctica, aquest contingut i aquest horari pot ser molt més ampli del que es parlava fins ara al text inicial en què l'Executiu central passaria a fixar el 65% dels continguts a les comunitats amb llengua pròpia i el 75% a la resta. Amb la llei actual és del 55% i del 65%, repectivament.
Després deixa en mans de comunitats i els mateixos centres educatius la resta de matèries "específiques" en una espècie d'oferta educativa a la carta, com educació artística i segona llengua estrangera, en què cada col·legi podria especialitzar-se en determinats continguts. En tercer i últim llocs, se situa les matèries d'"especialitat", que seran com a màxim una i la "llengua cooficial si n'hi hagués".

REVÀLIDES I LLENGUA MATERNA

El text manté com a eix fonamental el sistema d'avaluacions estatals al final de cada etapa educativa. Les d'ESO i Batxillerat obligaran a aprovar aquest examen per poder aconseguir el títol corresponent i passar d'etapa. Les conseqüències acadèmiques sobre els alumnes i el fet que aquestes proves externes acabin propiciant la publicació d'un rànquing de centres són dos dels assumptes més qüestionats per les autonomies governades pel PSOE que alerten sobre un model segregador que deixarà enrere els alumnes més vulnerables.
Però, sempre amb l'objectiu de blindar el castellà a Catalunya, el text estableix que a la revàlida de sisè de primària els alumnes s'examinaran de "la competència en comunicació de la llengua materna", amb la qual cosa l'Estat no només es reserva la formulació d'aquestes prova sinó que introdueix el polèmic terme de "llengua materna". Rigau ha destacat el despropòsit i la "poca reflexió" en aquest punt perquè a Catalunya hi ha unes quantes llengües maternes. També mostra el seu rebuig a la possibilitat establerta en el text que els alumnes poden examinar-se en les revàlides del final de l'ESO d'una llengua que no sigui el català.

LLIBERTAT DE CENTRE I ZONA ÚNICA

L'esborrany ha introduït referències a l'escola concertada (privada subvencionada) a l'obrir la possibilitat a la llibertat d'elecció de centres. Així, es prolonga el període de renovar el concert (d'un màxim de 4 anys es passa a un mínim de 6) i es diu que les Administracions, quan facin la programació d'oferta de places, tindran també en compte "la demanda social", és a dir, que si hi ha pares que prefereixin portar els seus fills a la concertada en lloc de la pública. També s'obren les portes al model impulsat a Madrid per l'expresidenta Esperanza Aguirre, amb la posada en marxa aquest curs de l'anomenada «zona única» en matèria d'ensenyament, que permet que els pares puguin portar els seus fills al col·legi que desitgin sense tenir en compte la proximitat del domicili, principal criteri de les administracions educatives a l'hora d'assignar un centre a cada nen, tal com estableix l'actual llei orgànica d'Educació (LOE).

RELIGIÓ AMB ALTERNATIVA

Entre els canvis més ideològics, el text consagra una de les reivindicacions clau de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per evitar la fuga sostinguda d'alumnes de Religió: hi haurà una alternativa avaluable tant a primària com a secundària. L'esborrany assenyala que entre les assignatures específiques els alumnes de primària hauran de cursar o bé Religió o bé Valors Culturals i Socials, a elecció dels pares o tutors. En el cas de secundària, l'alternativa serà entre Religió i Valors Ètics. Actualment, la religió és una matèria d'oferta obligatòria per part dels centres i voluntària per a l'alumne, però sense obligació de cursar alternativa acadèmica avaluable. Al mateix temps, en una referència als sectors més bel·ligerants del PP i la comunitat educativa, el text desterra definitivament l'Educació per a la Ciutadania del PSOE.] Font: elPeriódico.cat
No sé com pot ser que, en un país suposadament civilitzat, algú pugui proposar quelcom com això i que no passi res, que no se li demanin responsabilitats polítiques de cap tipus. No entenc com es pot vulnerar un dret tan bàsic com és el d'aprendre com més coses, millor. I, sobretot, no entenc aquesta mania persecutòria per Catalunya i el català.
He crescut en un ambient bilingüe que m'ha permès aprendre a comunicar-me igual de bé en català que en castellà. I com jo, els bascos i els gallecs. En aquestes tres comunitats, la majoria d'alumnes acaben l'educació secundària sent trilingües, o quasi. Que potser els fa pitjors això? Millors? No, simplement diferents. En molts casos, més cultes i tot. I no perquè siguin més llestos perquè saben més idiomes, sinó perquè darrera de cada llengua, hi ha una cultura. Per això. El valor del coneixement no té preu, per molt que els polítics governants insisteixin en hipotecar el futur de les generacions actuals. "El saber no ocupa lugar", que es diu en castellà. I té raó: el coneixement és una inversió que mai acaba, és un procés continu, dia rere dia, que ens aporta valors tant humans com intel·lectuals. I em sembla molt trist que a causa d'una politització de tot allò que ens envolta, aquest coneixement es vegi restringit, mutilat i obliterat. Però, és clar, no podem oblidar que el coneixement és una eina contra la manipulació política, per això es veu tant demacrat, tant silenciat, tant assetjat. I amb total impunitat.
Parlar i conèixer més d'una llengua és, a més d'estimulant per a l'estudiant (jo estic fent Alemany i a cada classe que faig, em sento més motivada), una espècie d'oli balsàmic per al nostre cervell; evita que es rovelli: ens fa tenir més agilitat mental, ens ajuda a tenir una millor organització de les idees, ens proporciona més vocabulari, ens facilita l'expressió oral, ens permet comunicar-nos millor en tots els àmbits... és com la cura miraculosa al càncer! Ho té tot. Aleshores, per què ens hi  volen limitar l'accès? Perquè el coneixement ens fa crítics, el coneixement ens fa pensar. I ells no volen que pensem, només que obeïm, com xais indefensos davant del llop.
A mi m'agrada parlar en català, m'agrada anar pel carrer i sentir com la gent fa servir la meva llengua materna com a mètode de comunicació. I no tinc res en contra del castellà: tinc amics amb qui només parlo en castellà, família amb qui només em comunico en castellà, participo en fòrums on la llengua vehicular és el castellà, i no em suposa cap problema. Ni ara, ni mai. També participo en fòrums en anglès i, quan pugui, en alemany. Tant de bo pogués comunicar-me en més idiomes dels que conec actualment. Tant de no pogués aprendre Japonès, Italià, Rus, Grec, Basc... i tants altres. Però només tinc una vida, així que faré el que podré. Però vull ser capaç de poder triar fer-ho. Que uns pares no volen que el seu fill aprengui en català a l'escola, que només volen que estudií en castellà? Ho respecto, i com que la llei ho contempla, endavant, però això no vol dir que no sigui una pena que els pares puguin pensar això i que li tanquin portes al seu fill d'aquesta manera. 
Els meus pares són ateus, blasfems i anti-religiosos des de la punta dels cabells fins la punta dels peus, però em van portar a una escola religiosa perquè l'educació que s'hi oferia era millor que la de les escoles públiques de la zona on visc. Van posar traves a la meva educació? No, van fer tot el possible perquè aquesta tingués la millor qualitat possible. Estudiar en una escola religiosa ha estat un entrebanc en la meva educació? No, simplement m'ha donat un altre punt de vista, que no comparteixo, i ja està. No per haver estudiat en una escola de monges sóc catòlica convençuda o atea radical; tinc una opinió sobre les dues visions. I m'he quedat amb la que quadrava més amb les meves inquietuds.
Amb això de la llengua, hi ha molt radicalisme infundat, molta gent que pren com a estendard una bandera i ni tan sols saben què estan defensant. Que s'omplen la boca parlant de Catalunya i els catalans però que, al cap de l'any, són els que més es venen a allò que ells consideren "anti-catalanista". 
Moltes vegades, i més d'una persona de parla catalana, m'ha dit que hauria de fer el bloc en castellà, que així se'l llegiria més gent i tindria més visites i comentaris. No ho nego, probablement, si escrigués el bloc en castellà, l'accès al mateix seria molt més fàcil, arribaria més lluny. Però no és aquest l'objectiu del meu bloc: no escric per arribar a més gent; escric perquè m'agrada fer-ho. Escriure en català em fa sentir més còmoda, perquè, si bé el castellà pot resultar més poètic a primera vista, a mi el català em resulta musical (tot i que mai he estat entusiasta de la música en català). M'expresso molt millor en català i, de manera natural, em surt parlar en català. 
La meva mare, quan va venir a viure a Barcelona, el català no el feia servir ni per dir "sí" però ara el fa servir com qui respira. Ella era molt conscient que volia que les seves filles el parlessin, que el fessin seu... i així ha estat. Cert que ella va haver d'adoptar el català perquè el meu pare és més tossut que una mula i no parlava amb ella si no era en català, però li podia haver dit que no.  Un dia, estàvem al supermercat i ella estava parlant en castellà amb la dependenta, vaig arribar jo amb el que m'havia demanat que agafés i li vaig dir no-sé-què en català, que és la manera més natural per a mi per a comunicar-me amb la meva mare... doncs la dependenta es va quedar de pasta quan la meva mare va canviar de llengua sense adonar-se'n. Fins i tot, li va arribar a preguntar "Ah, ¿pero hablas catalán? No sabía que lo hicieras." La meva cara va ser un poema. De fet, li vaig contestar "Evidentment que parla català, és catalana." I és veritat: la meva mare és catalana i parla català, no per imposició del Govern "X", sinó perquè és la seva llengua i forma part de la seva cultura. Quin mal hi ha? Què té de dolent parlar-lo? Per què ha d'estar mal vist fer-ho?
No és la primera vegada que em trobo amb algú que m'exigeix que li parli en castellà. Algú d'aquí, vull dir. Els arguments a favor que es fan servir sempre són els mateixos: o bé "¡Estamos en España!" o "Estamos en un sitito bilingüe, ¡tengo derecho a hablarte en castellano!". Sabeu quines són les meves respostes? "A Espanya es parlen tres llengües cooficials més, a part del castellà." i "Sí, té tota la raó; per això trio parlar-li en català." I s'enfaden. Alguns fins i tot intenten vacil·lar i arranquen a parlar en altres llengües. Em sembla patètic. I una excusa molt pobra.
No entraré en si s'ha de ser o no independent, això és una opinió que em reservo per a mi... però que estan alimentant el malestar i la ràbia d'un poble que ha estat oprimit a molts nivell durant anys, és verídic; només ens hem de fixar en els darrers mesos, en la situació política viscuda aquí des de la famosa manifestació de l'11 de Setembre. Els governants actuals tenen por del monstre de l'independentisme, però no cessen d'alimentar-lo amb atacs continus en contra del poble català. 
No sé com pretenen posar solució a tots aquests embolics polítics, però aquesta situació insostenible acabarà fent mal a algú, presumiblement, a les catalanes i als catalans. S'està creant una bomba de rellotgeria que, en qualsevol moment, esclatarà i esquitxarà a tothom que estigui a prop. Esperem que no hi hagi víctimes.
Per acabar, una carta d'una lectora de elPeriódico dirigida al Senyor Ministre d'Educació.
[Senyor ministre, sóc filla de gallecs que van emigrar a Catalunya. Amb els meus pares sempre he parlat en castellà. Amb els meus familiars de Galícia, en gallec. A l'escola, des de la guarderia fins als 18 anys vaig estudiar en català totes les matèries, excepte les de castellà i llengua estrangera. Sóc trilingüe (vaig aprendre a escriure el gallec en un centre d'idiomes), però el català és la llengua dels meus amics, dels professors que m'han ensenyat gairebé tot el que sé, de la meva feina. És una llengua meravellosa que no mereix ser relegada. Sembla mentida que li hagi d'explicar això, però vostè no es dóna per entès: la majoria dels estímuls externs que rebem a Catalunya són en castellà. Televisió, ràdio, premsa, cine, internet, les interfícies dels telèfons mòbils, dels ordinadors i altres dispositius... tot és majoritàriament en castellà. És per això que a Catalunya protegim i donem prioritat al català a les escoles: perquè els nens estiguin immersos en la llengua catalana com ho estan en altres entorns amb el castellà. Si redueix el català a assignatura optativa, l'ús d'aquest idioma disminuirà dràsticament. La majoria dels catalans sabem que això és el que vostè pretén. Però aleshores tingui la valentia d'admetre que li importa molt poc violar la cooficialitat i que considera el català una llengua inferior al castellà. Només llavors començarem a parlar realment el mateix idioma. I serà perquè pugui entendre'ns al dir-li que ens en anem.
Pilar Carracelas Argiz (periodista) / Barcelona]
Podeu consultar més notícies sobre el tema aquí:
No penseu que falten fonts d'informació del que en diríem "dretes". És que els articles estan tant summament polititzats, que em fa vergonya fins i tot entrar a les webs. He arribat a llegir cada comentari... em cau la cara de vergonya i indignació davant aquestes persones que clamen als quatre vents que "El castellano está perseguido en Cataluña". És més, aquesta notícia no està ni a la primera plana d'aquests webs poc "neutres". Si voleu saber què en pensen de tot això els redactors de El Mundo, ABC, La Gaceta and company, podeu passar per aquí:
Google
En fi, aquesta és la meva opinió. Jo mai he vist estrany, ni motiu de marginació per a ningú, que a les escoles l'idioma vehicular sigui el català. A la meva classe, hi havia companys que es dirigien al professor en castellà i el professor els contestava en català. I tots s'entenien, sense cap tipus de problema. És molt fàcil, pels qui són de fora de Catalunya, dir que aquí es persegueix el castellà, que els cartells són indesxifrables, que la gent no et parla en castellà si els ho demanes, que per a fer tràmits oficials fa falta intèrpret però... com és que els que emigren cap aquí, acaben estimant Catalunya i els catalans com si haguessin nascut aquí? El meu avui era de Toledo, no parlava català perquè li feia vergonya però l'entenia perfectament. Ell defensava al català i als catalans "a capa y espada", que diuen. I sempre deia que:
"No tengo ninguna queja en contra Cataluña y los catalanes, porqué cuando tuve hambre y necesité un trabajo, aquí me lo dieron, cosa que no tuve en mi pueblo. Aquí han nacido mis hijos, y mis nietos. Aquí tengo mi vida. Le debo mucho a esta tierra."
Em sembla que tot això és el que volia dir. Crec. Segurament, m'he deixat moltíssimes coses a la recàmera, és impossible explicar tot el que aquesta situació em fa sentir; tot el que els atacs a la meva cultura, a la meva història, a la meva llengua desperten en mi. És només una petita part del que sentim milers de catalanes i catalans, tant si som nascuts aquí, com si no ho som però ens sentim igual d'units a aquesta terra.
Que vagi molt bé el pont d'aquesta setmana!! I recordeu sempre, sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

P.D: Aquesta reforma de la llei d'ensenyament actual, atempta en contra les competències autonòmiques pel que fa a educació i a immersió lingüística. A més, està en contra de l'Estatut i, per tant, el Govern de la Generalitat la podria tatxar "d'anti-constitucional" i denunciar-la davant un Tribunal.

Comentaris

  1. T'aplaudeixo i dic que estic completament d'acord amb tu. No sóc de les persones que es fiquen en merders polítics, però aquest intent de reforma em sembla fort i absurd a parts iguals. En què coi està pensant, aquest Ministre? Què creu que aconseguirà, fent això, apart de posar més llenya al foc? Durant tota l'època del franquisme el català estava prohibit parlar-lo fins i tot als carrers i ni així la gent va deixar de fer-lo servir, així que ho té bastant clar.
    El que sí que és cert és que això és un atac directe contra Catalunya i els catalans. És curiós que a diferència d'altres nacions com Alemania i el País Basc que basen el seu sentiment nacionalista en la sang, el pilar central de la nació catalana sigui la llengua. Si la teva llengua és el català, ets català. És igual si ets d'una altra ètnia o religió. I així està bé, penso jo, és molt menys discriminatori que lo altre. Per això crec que no caurà tan fàcilment, i menys davant algú que no sap l'extensió del que està proposant.
    A vegades penso que hi tenen al cap aquest de Madrid, per una banda és un "Catalunya no! Independència no!" però per l'altra no paren de ficar el dit a la llaga. xD Són més patates...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que em vaig mosquejar molt. De fet, encara em vaig contenir prou... si no m'ho hagués pres amb calma, hauria insultat a tot Déu... però si vull que em respectin a mi, el primer és respectar als altres, i crec que vaig aconseguir-ho.

      En tot cas, és cert que ser català no implica haver nascut aquí, ni tan sols saber parlar català. Ho has de sentir.

      Mai he pensat que s'ha de fer fora a tots aquells que no respecten aquesta manera de pensar; més aviat penso que se'ls hauria d'explicar bé, no a mitges tintes. Jo tinc família castellanoparlant i mai he tingut cap problema amb ells ni ells amb la gent d'aquí, al cap i a la fi, això és casa seva, ja es creguin part d'Espanya o no.

      Esperem que no tiri endavant la reforma, sinó, encara estarem pitjor... en tots el sentits T_T

      Elimina
  2. 1º Me parece muy feo que te olvides del valenciano teniendo un amigo de la tierra santa de la corrupción en España. Aunque es verdad que el valenciano y catalan, poco se diferencian; de hecho de tanto ver club super 3 y series en catalan, me decían que hablaba muy bien el valenciano. Nah, no te culpo, aquí la mayoría somos castellanoparlantes; encontrarás el valenciano (el verdadero) cuando vayas por los pueblos, por la capital no oirás el valenciano.

    2º Yo creo que el gran problema de esta reforma es que no da eleccción como dices. Respeto a la gente que prefiera que su hijos/as no aprenda catalan, vasco, etc... pero tampoco tienen que pagarlo los catalanes que como ya ha dicho "Shruikan" tienen el catalan como pilar de su cultura.
    En el caso de Valencia apenas encontrarás gente que hable el dialecto, porque al contrario que en Cataluña; aquí casi ni se respeta (pero para discutir por el catalan frente al valenciano, para eso sí que se preocupan en defenderlo..... cosa que nunca entenderé). Esta reforma debería de ir dirigida a algunas escuelas privadas (las que quieran formar parte de la reforma), y si ello implicase alguna perdida; reportarles algún tipo de suvención para solventarla.

    3º Creo que el motivo de ir a por Cataluña es por las reivindicaciones de la independencia que han habido. Esto creo que es una forma que el gobierno se ha inventado para atar en corto a Cataluña y evitar que se independice, por como están las cosas básicamente. No digo que los catalanes seais de esa misma opinión; pero pienso, que en tiempos de crisis más que nunca, hay que estar juntos para levantar España (vale, eso ha sido demasiado patriotico, pero ya sabes lo que quiero decir ^^u). El gobierno piensa que si se independiza Cataluña (una de las comunidades más importantes), que inpide a Galicia o Asturias hacer lo mismo por otras razones?. No me parece bien este ataque gratuito del gobierno a una comunidad, pero es la única razón que le veo (bastante absurda, pero no se me ocurre otra más lógica).

    4º Siempre me he preguntado porque el blog lo publicabas en catalan. Señora, me descubro ante usted; no puedo más que aplaudirla. Alguna vez tenía que ser la primera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me he olvidado del Valenciano pero... yo si lo considero un dialecto del catalán, igual que el catalán que hablo yo, ojo!Que aquí nadie habla un catalán puro, a lo sumo, en l'Alguer o Sardenya.

      Uno de los grandes problemas que hay con esta reforma, es que más que unas directrices, quiere ser un "conmigo o contra mi" y ahí está la polémica. A mi no me parece mal que si el profesor X quiere dar la clase en castellano, lo haga, pero debe ser su decisión. Al fin y al cabo, se habla más castellano en las esculas que en ningún lado.

      Sobre el tema de la independencia... buff!! En mi cuarto de siglo en este planeta, he oído hablar más veces mal de los catalanes por ciertos sectores políticos españoles (cosa que se reproduce en ciertos puntos geográficos de este país sin pensárselo siquiera), que no del maltrato a la mujer, de los derechos humanos o de la mismísima madre tierra. Y, como catalana, me fastidia que se me vea como una especie de alien del espacio que sólo sabe (supuestamente) chupar de la teta del estado y quejarse. Me duele que el prejuicio y la ignorancia pase de "posible tema para un chiste" a "persecución y ataque gratuito porqué si".

      Ya lo digo en la entrada pero lo repito de nuevo: si escribo el blog en catalán no es para llevar la contraria, ni para reivindicar nada. Lo hago porqué es mi lengua y quiero usarla. Por ahora, libremente.

      Elimina
    2. Bueno, tú eres un alien; eso es indiscutible; eres Rita Repulsa xD

      Sobre la polémica, estoy de acuerdo en que esto es una guerra en la que "o eres mi amigo o mi enemigo", no hay más que blanco o negro y ni te dejan opinar. Que no chupeis de la teta del estado, no es motivo de persecución; el motivo es que se reivindica una independencia de España que no favorecerá en nada al gobierno. El gobierno depende de Cataluña por su atractivo turístico y por se la conexión con Francia, te crees que algo tan bueno lo va a dejar escapar el gobierno? Aunque en mi opinión, hay mejores formas de hacer las cosas.

      Elimina
    3. Muchas, sin duda. Persecución siempre la habrá. Afortunadamente para nosotros, tenemos voluntad más que de sobra para seguir luchando.

      Elimina
    4. Porq? una cosa es defender vuestra cultura? pero porque luchar por la independencia? eso sí que no sé porq...

      Elimina
    5. No he dicho nada de luchar por la independencia, ojo! Nadie ha hablado de irse a ningún lado (eso me lo reservo para mi). Carlos, se puede luchar por muchas cosas... y una de ellas es mi cultura y mi lengua; aquello que considero debe ser respetado y no perseguido.

      Elimina
    6. Vale, en eso estoy de acuerdo; en lo relacionado con la cultura y lengua.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda