Nalataia, Mare Tubercle

Bé, sembla que la bateria no trigarà gaire en arribar. M'han recomanat mil i un trucs per a poder fer servir el portàtil però, com que sóc clàssica fins a l'avorriment, esperaré la bateria nova i llestos. Ara, si al final resulta  que la bateria vella no estava tan cascada com jo pensava doncs... mira, en tindré una de recanvi, vés per on. En tot cas, i com que tinc les fotografies per triplicat, puc començar l'entrada. Llàstima que el teclat de l'ordinador gran sigui una merda i em faci perdre més temps que no pas altra cosa. En fi. Comencem. Foto des de l'autocar que ens va portar fins a Londres. Estació Victoria: busos, trens, DLR i metro. Era una macro estació! Set o vuit vegades que hi vam ser, set o vuit vegades que ens va costar cel i ajut trobar el que buscàvem xD Sí, sí... tinc fotografies intentant travessar la paret... jajaja. Mercat del Camden. Camden Lock. Camden Lock... altre cop. El Ten Bells, on la última prost...

... doncs ja torno a ser aquí, Tubercles! Després de 5 dies a la capital per excel·lència, el viatge ha arribat a la seva fi. Han estat moltes hores caminant i fotografiant; escoltant i entenent; observant i meravellant-me i desenes d'emocions més que tan sols es poden entendre quan s'hi ha estat. Per ara, deixo el tema de les fotos per a més endavant, que encara les haig de passar a  l'ordinador , seleccionar-les i bla bla bla. A més, no oblidem que tinc pendent Kuroko no Basket! No passeu ànsia, espereu una nova entrada aquesta tarda o demà al matí. Fins aleshores... SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Les afores de Londres també són moooooolt maques! Actualització a les 18.46: Per problemes de bateria, em sembla que us tocarà esperar vés-a-saber-quan per a poder veure les fotos de Londres i el "See you next week!" de la setmana passada. Ara resulta que haig de fer els tràmits on-line i esperar que el portàtil ENCARA es...

Recordeu la review que vaig fer de " Donten ni Warau "? Si no la recordeu, mireu aquí . Bé doncs, per casualitat, acabo de veure que ja havien publicat l'últim capítol del tercer volum... i acabo de perdre l'interès pel manga (interès perdut encara per determinar en funció del pròxim capítol) . Un dels motius és ben obvi (ho sabreu enseguida si us mireu el capítol 14) però l'altre és una mica més enrevessat. A veure si m'explico: ja us vaig comentar que un dels objectius era trobar l'Orochi, no? I doncs, què passa quan l'Orochi es trobat i eliminat del mapa? La meva lògica diu MANGA ACABAT . Doncs no, hi ha previst un quart volum. Cosa que em porta a preguntar-me; si l'Orochi apareix cada tres-cents anys i, evidentment, no hi haurà salt temporal ja que hi ha un parell de detalls encara per solucionar... on queda la trama? No n'hi ha! S'han tret del damunt la peça clau del desenvolupament de la història! El parell de detalls q...

Algú ha demanat ració gayer per emportar? Capítol 20: Hyuga & Kiyoshi ... ... Sóc jo o té la cara deformada? La té, oi? No és pas que el meu sentit de la simetria s'hagi esvaït, oi? Oi? Els encarregats de l'animació s'estan lluint, de debò: dessuadora rosa!? Feia falta? Jo crec que no. A veure què m'espera al capítol; por em fa. En fi. Només falten cinc dies!! Txàn txàn!! Ens veiem per aquí, MAQUES I MACOS! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Anys, ANYS feia que no escoltava aquesta cançó... buff!

... estic al caire de l'extenuació. I aquesta tarda, ioga. Esgotaré les poques forces que em queden, ho veig venir. Només espero que la professora sigui compassiva i no ens torturi massa. Si demà teníeu pensat fer una visita espontània al JBB... trobareu un cadàver a taquilla. Ara mateix, visc in extremis . ... em queden massa coses pendents per organitzar, o això penso. Documents, permisos, rutes, llises inacabables de totes les merdes que ens hem d'endur. Aquest viatge comença a ser la meva creu i encara sóc a Barcelona. El pròxim cop, ho deixo tot en mans d'un assessor matrimonial i a prendre pel sac. ... col·lapsaré el torrent. Quan torni, tindré tants capítols per veure, tants capítols per llegir, que més em valdrà fer penitència i passar-me una setmana castigada a la meva habitació. A pensió completa. ... pensar en el mes de Setembre que m'espera ja em cansa. Per no dir les interminables hores d'espera que em tocarà arrossegar abans no acabi amb l...

Que gran! Que gran! Sigui qui sigui qui ha tingut aquesta idea, només se li pot respondre d'una manera... Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! ... com odio al meu forn, COM L'ODIOOOOOOORRRRRRRRRRRGH!! ...