Algun cop us heu sentit com una merda? Com una maleïda merda, pudent i llefiscosa, per culpa de persones ineptes i massa pagades d'elles mateixes com per veure els seus propis errors i, a sobre, carregar-los damunt dels altres? Doncs jo sí, avui mateix, i si no fos perquè sóc persona, perquè tinc sentit comú i perquè necessito llicència d'armes per a poder tenir-ne una a casa, ja hauria comès una bogeria... o varies, vés a saber; hi ha prou persones a la llista negra.

Sempre carregant contra nosaltres, sempre fent-nos sentir inútils i inferiors. Com una puta caça de bruixes, igual. Ja n'hi ha prou, no? Què passa, que no tenim pas dret a equivocar-nos? Que la falta de coneixement és pecat o què? Perquè l'última vegada que vaig mirar, no saber era ser ignorant i prou, no pas un crim irreparable contra la humanitat! Però, és clar, és molt més simple ser mal pensat i poc mmh... comprensiu, diria jo, que no pas intentar veure les coses bones que hi ha, perquè n'hi ha. Com de fàcil resulta esbroncar i queixar-se, no? Com de fàcil és criticar i plorar. I com de difícil és reprimir instints viscerals en contra el món i aquest maleït sistema de merda que ens té a tots amb la puta aigua al coll, ofegant-nos cada cop més, cada dia més avall, cada cop més profund. 

Però tranquils, que de peons sempre n'hi haurà! Tant se val que deixeu un rastre de cadàvers al vostre pas perquè us cobreixin el cul! Tant se val que ulcereu l'interior de les persones amb aquesta actitud vostra de (*********)! Què importa? Mentre el vostre cap segueixi unit al cos, tant és si caiem tots, si s'esfondra el sistema. Tant és si se'ns col·lapsa la gola de tan tragar... sempre hi haurà algú disposat a ocupar el nostre lloc, som prescindibles, eh que sí? 

Doncs ja us fotran, i bé. I com més, millor. No sé si existeix el karma, Déu o sa puta mare muntada a bicicleta... però tot arriba, al final, sempre s'ha de pagar un preu. El pagaré jo, els altres no haurien de ser menys, no? Dit queda.

Maleïda ràbia que em crema per dins. Maleït el dia d'avui mil i una vegades. Maleïda sia tota la impotència que aquesta nit no em deixarà dormir... perquè jo no en tinc pas la culpa. Estic cansada de ser el blanc de les dianes. Cansada de ser la puta ovella negra del ramat. Cansada d'interpretar un paper que no porta enlloc; actriu d'una mala pel·lícula. Si al final m'haig d'acabar baixant els pantalons, ho faré. Però, ai las! Que es preparin Satanàs, Llucifer i tota la seva Cort Infernal... perquè esclatarà l'Avern.

Bona nit. O no.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me